Han passat vuit anys

Tot i que les fotos dels dos mandataris amb la dona i filla de Trump mostraven que l’únic distés i cofoi era el president nord-americà que no s’estava de manifestar-li al Papa que era “un gran honor” poder tenir una audiència privada amb ell. I val a dir que, segons les cròniques ho fou en el sentit literal. Amb tots dos tancats a la biblioteca amb els respectius intèrprets per, després d’una mitja hora, obrir les portes de bat a bat i entrar en el protocol·lari intercanvi de regals després d’incorporar a la festa a Melània i Ivanka Trump, respectives dona i filla del president dels Estats Units i ambdues cofades amb una mantellina negra.

Un moment en què el papa buscà trencar el protocol preguntant-li a Melània -d’origen eslovè- si el seu marit menjava “potica” (pronunciat com “potizza”), un brioix tradicional d’aquell país. Però la poca traça de l’intèrpret va associar la paraula amb la Pizza, provocant primer l’estranyesa de la implicada i després, aclarit el malentès, la rialla dels presents.

Al marge d’això, Trump intentà impressionar al Papa regalant-li 5 llibres de Martin Luther King sobra la lluita pels drets civils als que el Papa respongué amb un medalló amb una branca d’olivera, una copia del seu darrer discurs a la Jornada Mundial de la Pau degudament signat i dos llibres sobre els evangelis que Trump va afirmar que llegiria. Però la trobada va tenir un final relativament misteriós. I és que el president es va acomiadar amb una frase relativament ambigua. Dient-li al Papa Francesc: “No oblidaré el que vostè m’ha dit”, tot acaronant-se la corbata, que aquell dia era de ratlles amples blanques sobre fons negre.

Com deia en el títol, han passat vuits anys. Trump ha hagut d’empassar-se quatre anys d’ostracisme mentre Biden dirigia els EEUU i abans de poder tornar a seure al despatx oval de la Casa Blanca, pel que sembla, per reprendre el seu programa polític on l‘havia deixat l’any 2021 tot i els seus intents per capgirar els resultats electorals. Bé, seguint la seva tàctica, hauríem d’haver escrit “tot i els intents dels seus seguidors, lliures i sobirans, de capgirar els resultats electorals”.

Potser per això, quan Donald ha tornat a la presidència, s’ha afanyat a mostrar la seva sintonia amb la primera ministra italiana Giorgia Meloni, rebent-la a la Casa Blanca tot atorgant-li de forma subliminal la categoria de representant plenipotenciària de la Unió Europea, mentre rebutjava ostensiblement obrir-li la porta de la seva residència a la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen. Per cert, amb un nou incident amb els traductors que ha obligat a la italiana a interrompre un d’ells per matisar la seva frase i evitar la repetició del incident de la “potizza”.

Però la cosa va més lluny, perquè, quan a l’entrevista Trump/Meloni a Washington, la italiana el convida a visitar-la a Roma, Trump veu l’oportunitat de tornar la pilota al Papa Francesc amb una jugada mestra. Anuncia l’acceptació entusiasta per més endavant de la trobada i envia al seu vicepresident J.D. Vance a Roma durant aquests dies per reunir-se amb Meloni i per poder assistir als actes del Vaticà en resposta indirecta a la invitació papal de fa vuit anys. Un vicepresident que hi ha anat amb tota la seva família -com un turista més- i reservant lloc a la Basílica de Sant Pere pel Divendres Sant amb l’esperança de poder saludar al Papa i transmetre-li les salutacions del president Trump. Si això no és una humiliació del papa, que algú em digui que es busca amb aquest sainet. Perquè el Papa ja va dir, sense fer al·lusió a Trump, i gràcies a la casualitat que no aniria a l’ofici per no alterar el seu procés de recuperació.

Com deien els clàssics -i pel que sembla segueixen dient-ho- la venjança és un plat que es serveix fred. Ni que sigui 8 anys més tard.