El paper i la tele ho aguanta tot

A l’any 1967 es va estrenar a España pel·lícula italiana “Llegan los Bribones” dirigida per Mario Monicelli i amb un repartiment força notable pel moment,  Anna Magnani, Ben Gazzara i Totò..., l’argument de pel·lícula és un clàssic d’aquells de la sèrie B, És la nit de cap d'any, i Gioia Fabbricotti, una avorrida actriu, no té res a fer, però un amic la convida a la seva festa i ella no deixa passar l'oportunitat. En la festa es toparà amb Umberto, un vell conegut que s'està dedicant al costat del carterista Lello a robar-los les pertinences als convidat. En fi comèdia clàssica italiana amb personatges desvergonyits però “campechanos”

Cinquanta-cinc anys després s’ha fet una reposició actualitzada de la pel·lícula, versió “made in Spain” i també amb actors diferents l’Emèrit i el Villarejo. Han tingut un protagonisme obscè, creiem que innecessari aquest cap de setmana i òbviament la pregunta que ens fem és si calia dedicar-hi tant espai informatiu o bé deixar-los en la més completa indiferència que és segurament el pitjor que es pot fer amb els egòlatres i els impostors. L’ostracisme social els podria donar alguna lliçó. 

Havíem convingut que aquest Villarejo era un execrable personatge al que no ens havíem de creure ni donar-li joc. Bé doncs ara resulta que tot i ser un mentider manipulador i tot allò que hi vulguem posar i s’hi vulgui afegir ens l’hem de creure. L’objectiu és clar, tot és claveguera de l’estat, -que n hi ha i molta i fa pudor, molta- no n’hi ni un pam de net.

I després d’escoltar a les tertúlies, els polítics i els advocats acabes concloent que aquest personatge quan ens convé el que diu l’aixequem als altars, i si no ens convé, doncs el blasmem fins el fons. Què és veritat? Què es mentida?  Què es ficció? Què és realitat? Personatge que subministra els àudios que vol... Però tot sigui per l’audiència i s’ha generat aquest cap de setmana una expectació sembla que molt alta a Catalunya amb la seva aparició estel·lar al programa FAQS de TV3.

I ens l’hem de creure quan llença insinuacions d’execucions a fiscals, o suborns a jutgesses, o felicitacions de Rajoy... Insinuant més que afirmant i no aportant cap prova almenys en aquets programa, nomes la seva paraula (qüestionada bastament) i les tres hores cedides gratuïtament per la televisió pública catalana.

Òbviament hi ha qui defensarà legítimament l’interès, nosaltres el neguem.

Calia?. Hi haurà ara una secció dedicada a entrevistar a delinqüents a partir d’ara? Serà interessant, un “Sálvame judicial”. Al temps.

Si no ens el vam creuer quan apareixien presumptes comptes de Mas i Trias i dèiem que era un falsari i un matusser de primera ara que hem de creure? Que el Fiscal Maza va ser mort pels serveis secrets espanyols? Que l’Iman de Ripoll jugava a vint cartes com va afirmar.

Aporta alguna prova? No. Fa un relat quan tot ja ha passat i és conegut, farceix el que ha passat amb la seva imaginació i amb unes cintes d’àudio l’autoria de les quals es confusa.

En fi, compto que algun dia a la declaració de la renda puguem triar destinar diners o no a la televisió pública. Si aquets és el programa estrella del que ens hem de sentir orgullosos, i sabent que estem en minoria jo no pago.

Però a l’altra banda d’Espanya un altre xou mediàtic es produïa.

Al port de la vila gallega de Sant Xenxo un altre “bribón” també campechano es passejava amb total impunitat com si fos un cap de setmana de vacances, un cap de setmana d’oci i lleure al costat del mar i navegant amb, ara sí, a bord del  “bribón”’una exacta coincidència i conjunció entre el vaixell i el seu patró.

Pel que sabem l’emèrit avui no té cap causa judicial oberta, les han tancat no per que no s’hagin comés irregularitats sinó per inviolabilitat o prescripció.

Si pot tornar que  torni però el que es reclama és una mica de contenció menys exhibicionisme i també hagués estat molt bé que hi hagués hagut, entre regata i regata alguna explicació com a mínim dient que potser li sap greu el comportament que ha tingut com comissionista, defraudador etc, etc... i tot això fent de rei i cada Nadal donant-nos la tabarra i alliçonant-nos de com ens hauríem  de comportar. I podrà ser impune però no innocent d’haver usat el càrrec per fer algunes “operacions” econòmiques que poc tenen a veure amb l’honestedat i manera d’actuar que es reclama d’un cap d’estat d’una democràcia.

I encara cal aguantar la xuleria de “Explicaciones de què?” i la riota següent. Infame. O viu en un altre món o és d’un cinisme patològic. 

Però que aquesta tornada hagi estat una mena de d’espectacle, radiat, televisat i que ha omplert i omplirà moltes, moltes pàgines de paper couché amb unes imatges que tenen molt de patètic i poc d’exemplar, també, deu ser responsabilitat d’uns mitjans que han volgut que tot plegat s’hagi convertit en un show més aviat ridícul si no fos que es tracta d’un altre presumpte delinqüent -inviolable i impune- que no va ser honest fent de rei i ara encara pretén tenir un protagonisme que no es mereix però alguna premsa li ha regalat minuts de propaganda blanquejadora.

A més de les declaracions de rebuig dels polítics, bàsicament de l’esquerra, que manen avui que està molt bé haurien d’endegar els procediment legals per començar a modificar les lleis que impedeixin que torni a passar el mateix, que la inviolabilitat com cap d‘estat que és comprensible s’estengui també a negocis poc clars, més aviat que fan tuf a corrupció.

Potser cal començar a modificar les lleis de la corona per adaptar-la pel temps que li pugui quedar al que avui reclama la ciutadania, honestedat i claredat

Però vaja, ja hem vist que el paper i la “tele” ho aguanten tot.