Ōtagaki Rengetsu, poeta, artista i monja budista

Comissariada per l’expert en l’obra d’Ōtagaki Rengetsu, John Stevens, juntament amb el professor Ricard Bru, al Museu del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, de Barcelona, ha tingut lloc des del novembre passat fins al 31 de maig de 2022, encara teniu temps de visitar-la, l’exposició La lluna de lotus. Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875). A la mostra, d’exquisida atmosfera japonesa posada en escena, s’hi poden admirar 36 peces ceràmiques, 30 pintures i diverses cal·ligrafies que donen testimoni de la delicadesa espiritual que es reflecteix en la gran sensibilitat poètica i artística d’Ōtagki Rengetsu.

Amb el cognom Tōdō, la futura poeta i artista va néixer en una família de samurais. Era filla d’una cortesana i d’un noble. Va ser adoptada de ben petita per la família Ōtagaki. Després d’una vida convencional segons el seu rang –va ser dama de companyia al castell de Kameoka des dels 7 anys fins als 16, quan es va casar per primera vegada-, després de morts els seus dos marits i els cinc fills que va tenir, als 30 anys es va fer monja budista prenent el nom budista de Rengetsu, que en japonès vol dir «Lluna de lotus».

En ser dona, a Rengetsu només se li va permetre viure en el monestir budista poc més de dos anys. Després va viure en petites i senzilles cabanes a prop de temples com el de Chion-in, on va romandre durant deu anys, seguit de l’estada en altres temples fins al 1865, quan definitivament es va establir a Jinkō-in, on va morir als 84 anys. Va cal·ligrafiar i gravar els seus famosos poemes fins als últims dies.

El treball ceràmic d’Ōtagaki Rengetsu, la monja artista, treball amb el qual es guanyava la vida, es va fer molt popular fins al punt que després de la seva mort les seves ceràmiques són conegudes com ceràmiques Rengetsu. Va ser amiga i mentora de l’artista Tomioka Tessai, algunes de les obres de Tessai presenten cal·ligrafies de Rengetsu.

Ōtagaki Rengetsu està considerada una de les poetes japoneses més sobresortints del segle XIX. Juntament a la mostra de les seves ceràmiques i de les pintures que s’il·lustren amb les seves gràcils cal·ligrafies, el discurs expositiu de La lluna de lotus inclou la traducció dels poemes que són expressió de la pura contemplació de la natura i l’estat d’ànim que provoca la bellesa que s’hi manifesta en cada estació de l’any. Els poemes es poden llegir tant incisos en les peces ceràmiques com en les cal·ligrafies traçades en preciosos fulls de paper tanzaku o en les pintures i els ventalls que va dissenyar.

Un dels poemes més coneguts de Rengetsu està compost a la llum de la lluna i en la contemplació de les flors de cirerer:

     Al meu estatge

     altre conhort no hi trobo

     sinó el que em donen

     una lluna emboirada

     i aquests arbres en flor.

Ōtagaki Rengetsu tenia 77 anys quan va compondre aquest poema que sovint gravava en les seves ceràmiques –bols per a sake, teteres de totes mides, recipients per a guardar l’aigua del te en la seva cerimònia tradicional-, la bellesa subtil de les quals rau en el seu aspecte completament artesanal, com aquell qui diu encara s’hi aprecia la pressió dels dits a l’hora de confeccionar-les. Pressió suau que tradueix amb puresa i dolça emotivitat dels elevats sentiments d’Ōtagaki Rengetsu, així com el seu capteniment humil i tendre en l’elaboració amorosa de les peces d’art ceràmic que han pres el seu nom.