L’anhel que ens mou

Anhels i fretures (Tushita edicions) és el primer recull de contes publicat per Teresa Rabal Verdaguer, si bé no és el primer llibre que l’autora nascuda a Terrassa, però que actualment viu a La Garriga, publica. Al seu haver hi té una novel·la que va obtenir el 27è. Premi Josep Saperas, que atorga Òmnium Cultural: La casa de la mimosa, així com un llibre amb el relat de tres viatges a Egipte: Entre pedres i cultures (2013).

A Anhels i fretures Teresa Rabal mostra un domini del que en podríem dir ‘el temps del conte’ així com un saber de ‘l’artesania del conte’. En tant que relat breu que generalment es llegeix d’un cop, el conte condensa tant l’argument com intensifica l’atmosfera en què es desenvolupa la història i per això cal una orfebreria interna que li confereixi bellesa i vigor, qualitats que es troben en aquesta «col·lecció de vint contes de caire realista (amb algun toc oníric, quasi iniciàtic, de tant en tant)», com escriu al seu pròleg Mònica Miró Vinaixa, que ha seguit de ben a prop les passes de l’escriptora.

Hi ha una certa familiaritat, entre els personatges dels contes de Teresa Rabal, tot i la distància temporal i els anhels i fretures que els mouen, o, en algun cas, paralitzen, que és una forma de moviment per absència. En tota vida humana hi ha desig, una pulsió dels sentits, encara que, segons deia Epictet, «si existeix un tirànic i seductor flagell aquest és el desig» i ai de nosaltres si es converteix en una obsessió. Una altra cosa és l’anhel, que és un impuls que procedeix de la nostra part espiritual que té ressò en la psique. És així com a la majoria dels protagonistes dels relats de Teresa Rabal els mouen anhels com ara la voluntat de canvi, de viure una vida millorada, de sortir d’un atzucac o de recerca de llibertat.

Un altre dels elements que cusen els contes de Teresa Rabal Verdaguer és la contemporaneïtat dels fets, tret dels que se situen en el període històric de la guerra civil: homes i dones que ara mateix ens podríem trobar a l’ascensor, a la fleca, a la consulta mèdica o al carrer, amb unes problemàtiques ben semblants a les nostres, tots ells moguts per algun desig o algun anhel que, un cop posat en marxa, com l’aigua que baixa de la muntanya ja no té aturador. I tot això escrit amb un llenguatge molt depurat i un estil elaborat amb tota cura que trasllada als lectors tota la intensitat vital, humana, que hi ha posat l’autora a l’hora d’escriure aquests «relats dispars amb desitjos semblants», tal com es subtitula Anhels i fretures, de Teresa Rabal Verdaguer.