Alexandre de Riquer, príncep del modernisme

De la mà del reconegut historiador de l’art i professor de literatura, Eliseu Trenc i Ballester (Maseras, País de Foix, França, 1944), acaba de veure la llum el llibre Alexandre de Riquer, príncep del modernisme, magníficament editat per l’Editorial Trípode en la col·lecció Biblioteca del Modernisme.

La personalitat artísticament polièdrica i humanista en el sentit més ple del concepte, tant com és apreciada en l’àmbit artístic i cultural és encara massa ignorada pel gran públic, tot i l’esplendor de l’art que Alexandre de Riquer va desplegar a través del conreu de diversos disciplines dins el moviment modernista. Art que cal llegir en el més pur naturalisme dels seus primers treballs que van anar evolucionant, progressivament i per influència del prerafaelitisme anglès (que tant va motivar l’artista), en el més elegant simbolisme català, essent-ne una de les figures més sobresortints. No en va Alexandre de Riquer ha estat qualificat com el «príncep» d’aquest moviment artístic i literari del qual encara en bevem les fonts per com va ser tan pròdig en la imaginació no poques vegades visionària, com va ser capdavanter en la sensibilitat ecologista que seguia el corrent iniciat per William Blake, que, com el mateix Alexandre de Riquer, va cultivar l’art plàstic i el literari amb la creativitat prodigiosa que es desprèn de les seves obres.

Amb el llibre Alexandre de Riquer, príncep del modernisme, el professor Eliseu Trenc culmina el que ha estat un treball de dècades: el coneixement profund de la vida i obra d’Alexandre de Riquer en totes les seves facetes desenvolupades des de la seva doble qualitat de poeta-pintor, o de pintor-poeta, destacant també en l’àmbit de les arts gràfiques com a dissenyador de cartells i d’exlibris, així com a creador de cobertes de llibres i capçaleres de revistes i periòdics. Gran dibuixant, el seu estil plàstic és inconfusible. Per altra banda, com a poeta ben notable, la seva dicció lírica respon al bo i millor de la poesia de l’època. En tots els àmbits de l’art, la personalitat artística d’Alexandre de Riquer va destacar sense perdre mai el peu en la tradició tot avançant-se sempre: va ser un abanderat d’iniciatives artístiques i culturals de primer ordre, consolidant, dia a dia, el seu mester en el conreu de l’artista integral que va ser.

Endinsar-se en la vida i obra d’Alexandre de Riquer com ara en aquest llibre tenim l’oportunitat de fer de manera detallada i il·lustrativa, suposa una immersió en el potent magma creatiu del modernisme de matriu catalana que ell va representar amb excel·lència. Li reconeixen aquesta preeminència els experts, com ressalta el professor Trenc en un dels capítols d’aquest llibre que ha de ser de referència en la bibliografia d’Alexandre de Riquer que trobem al final de la publicació per a orientació d’una trajectòria, per a qui en vulgui saber més. Cal remarcar que aquesta biografia raonada s’acompanya d’un conjunt d’imatges d’obres pictòriques i gràfiques de Riquer que il·lustren el discurs d’Eliseu Trenc amb el desig, que tants compartim, que la tan inspirada com treballada obra de Riquer es faci més visible per mèrit propi, però també a través del reconeixement que ja vam impulsar amb entusiasme, malgrat la pandèmia, l’any 2020, quan va ser declarat l’Any Alexandre de Riquer per la Generalitat de Catalunya.

Es diu que cada generació ha de fer la seva pròpia revisió, ha de dur a terme la seva pròpia lectura de la història, també de la història de l’art que, com la mateixa vida, es va manifestant en preferències estètiques que ara emergeixen, ara s’oculten, com les aigües del riu Guadiana. La bellesa, la complexitat simbòlica i espiritual que amara el modernisme: el moviment cultural que, grandiós i explosiu de creativitat, es va donar en el llindar dels segles XIX i XX, sens dubte té moltes coses a oferir en el segle XXI. La seva aura, el seu misteri perdura amagat en les formes dels seus grafismes ondulants, ens continua fascinant i atraient com un imant. Aquest és l’efecte de l’art com el que a través de la seva sensibilitat artística i poètica va practicar Alexandre de Riquer i que en el seu llibre sobre la seva figura Eliseu Trenc posa a l’altura que li correspon.