La peculiar Madame de Treymes

Edith Wharton va ser la primera dona a obtenir el premi Pulitzer l’any 1921 per la seva novel·la L’edat de la innocència. Nascuda a Nova York l’any 1862, Warthon va morir a Saint-Brice-sous-Forêt, França, l’any 1937. La seva tomba és al cementiri dels Gonards.

Dona curiosa, observadora, culta i amb un esperit intrèpid que la va fer una gran viatgera (va escriure articles i llibres de viatges), Edith Wharton va viure entre Nova York i París tota la vida. Juntament al seu indubtable talent per a l’escriptura, el capteniment de Wharton es reflecteix en una narrativa en què l’acció sovint es desenvolupa a través de les converses que mostren amb una gran i subtil percepció sòcio-psicològica les diferències, en aquell moment molt notables, entre la cultura nord americana i l’europea, concretament la cultura francesa, com en la novel·la Madame de Treymes.

En algun moment del relat, però, podria semblar que per comptes del París il·lustrat ens trobem a Itàlia, o més aviat a Sicília: «Fa temps que, per sistema, no me’ls crec, saps? M’he acostumat a buscar sempre la veritat en el que no diuen», exclama la Fanny Malrive, una de les protagonistes. Perquè així és com es comporta el tancat i conservador dels interessos i bon nom de la família el clan que obstaculitza el que és l’eix principal de la novel·la Madame de Treymes: el marquès de Malrive, un aristòcrata catòlic, però de vida poc recomanable, es nega a concedir el divorci, quan de fet ja fa temps que estan separats, a la Fanny Malrive amb qui es vol casar un cavaller novaiorquès, en John Durham, que amb una gran destresa resolutiva i imaginativa, típica de la gent del Nou Continent, fa mans i mànigues, i sempre amb elegància i sensatesa, per negociar el divorci de la seva enamorada. Amb aquest propòsit en John Durham busca la manera de posar-se en contacte amb la persona de la família Malrive que sembla més assequible, més indicada per ajudar, per fer d’intermediària en l’empresa: la cunyada de la Fanny Malrive, la Madame de Treymes, que en la seva acció benefactora es mostra ben peculiar. Aquest és l’enjòlit d’una narració que ens les seves giragonses i enganyatalls la fantàstica narradora que és Edith Wharton hi fa avançar un desenllaç inesperat.