És la política

Fa quinze dies que l’Ajuntament va fer-se càrrec del nou servei de neteja dels carrers i de les platges de Vilanova. Un servei que durant els últims vint anys s’havia encarregat a empreses privades que n’havien fet negoci i que ara hem recuperat en benefici de la ciutat.

Aquests dies n’hem sentit de tots colors, al voltant del tema. Hem sentit sindicats i partits acusant el govern de deixar gent al carrer i de retallar drets als treballadors. Hem sentit una petició de dimissió i hem vist gent manifestant-se a la plaça de la Vila.

Són tantes les tergiversacions i falsedats que s’han esbombat sobre el tema, que no m’estranya que hi hagi gent que no entengui res.

Però què ha passat, realment, i per què tant de rebombori? El títol de l’article ens porta directament a la meva conclusió particular, però per arribar-hi cal entendre com han anat les coses. Si us interessa, acompanyeu-me en aquest apassionant i decebedor viatge a través de la política local i els interessos creuats.

Remuntem-nos doncs a l’any passat, quan després d’estudiar les diferents alternatives, el govern va aprovar, amb el suport de SOM VNG, la internalització del servei de neteja viària. En aquell moment Valoriza (l’empresa que prestava el servei fins ara) tenia contractades 57 persones fixes, i organitzava el servei en base a un gran nombre de contractes temporals i precaris. La seva política no era estabilitzar la plantilla, que havia romangut pràcticament immòbil des de l’any 2010.

Resulta que tan bon punt vam aprovar la internalització (el juliol del 2021), l’empresa va començar a contractar gent fixa a tort i a dret. Fins a 16 persones en 9 mesos, per al mateix servei. Era evident que tant l’empresa com els sindicats sabien que aquestes persones no podien tenir continuïtat a l’empresa pública, que havia rebut un encàrrec per un servei acotat a 57 persones fixes (les que ho eren en aquell moment, a qui es volia garantir la continuïtat), amb el seu corresponent pressupost. És notori, també, que tot i que molts treballadors havien estat gairebé encadenant contractes temporals per a Valoriza durant 5, 10 i 12 anys, el criteri que va aplicar l’empresa per fer contractes fixes no va ser un criteri just basat en l’antiguitat, la qual cosa va disgustar bona part de la plantilla.

Tot i així, durant aquests mesos no hi va haver cap vaga ni cap queixa pública per part dels sindicats.

Mentrestant, també, empresa i treballadors van pactar una pujada dels salaris. Pujada llargament reivindicada i justa, si tenim en compte que aquests treballadors cobraven menys que els treballadors del servei germà (recollida de residus), prestat per la mateixa empresa. I que els seus salaris havien estat congelats durant 3 anys. Aquesta pujada l’Ajuntament no l’havia previst quan va aprovar la internalització, no obstant ha modificat el pressupost per poder-la encabir.

Les setmanes prèvies a la internalització (que va tenir lloc l’1 de juny) l’Ajuntament es va reunir amb sindicats i delegats per mirar d’arribar a un acord pel que fa al llistat de treballadors que havien de passar a l’empresa pública, partint de la constatació que seria del tot impossible encabir a totes les persones amb contractes nous (les 16 persones que dèiem abans). Per part dels sindicats no hi va haver cap voluntat de cedir. Quin sindicat és el primer que aixeca la mà i diu d’acord, deixem aquestes persones al carrer? Plantejat així, és evident. És just donar una continuïtat a aquests treballadors, però aquesta responsabilitat no pot recaure en l’Ajuntament. És l’empresa que els ha fet fixes (sabent que hi havia en marxa el procés d’internalització) qui els ha de reubicar. Però per part dels sindicats no hi ha hagut fins ara cap demanda a l’empresa perquè reubiqui aquests treballadors en altres contractes o serveis. Tota la pressió s’ha posat sobre l’Ajuntament, sabent que el que demanaven era inviable.

Així que dies abans de l’1 de juny aquests sindicats convoquen una vaga, vaga que va tenir un seguiment mínim durant els primers dies, i que a hores d’ara segueix convocada però no segueix absolutament ningú, perquè tots els treballadors que han passat a l’empresa pública estan treballant.

Mentrestant, l’alcaldable del PSC rebia als sindicats a la Generalitat per posar aquest tema sobre la taula dels partits parlamentaris, i aquest mateix partit, juntament amb Ciutadans i SOM VNG, presenta una moció al ple demanant que l’Ajuntament contracti les 16 persones que han quedat fora de la internalització. Que en realitat són 11, perquè a dia d’avui ja s’han contractat 5 persones més. Una moció que, de complir-se, posaria en risc les 62 persones que l’Ajuntament ja ha contractat per prestar el servei, atès que no seria viable econòmicament.

Per què cap sindicat reclama a Valoriza que readmeti les 11 persones que ha deixat al carrer? Per què un partit que s’omple la boca de la necessitat d’internalitzar serveis públics, quan això es fa s’apunta al carro d’una moció que posa en perill tot el projecte? Per què els sindicats segueixen mantenint viva una vaga que ja va néixer morta i que no té cap seguiment per part dels treballadors? Per què un partit que ha votat en contra de la internalització ara abandera la demanda dels sindicats perquè més persones siguin internalitzades? Per què tot aquest enrenou vers un projecte que és positiu per a la ciutat?

Traieu les vostres pròpies conclusions. La meva és que hi ha persones que han estat votades per fer una feina i estan fent la contrària, mentre que n’hi ha d’altres a qui ningú ha votat i està fent més política que els propis polítics. I d’altra banda, també he arribat a la conclusió que alguns viuen millor quan els serveis públics estan en mans privades.

Mentrestant, els treballadors escombren els carrers i buiden les papereres amb més mitjans que els que tenien fins ara. Amb els seus drets intactes. I cap empresa privada fa negoci d’aquest servei públic. I això la ciutat ho notarà.

Marta Jofra Sora
Regidora d’Espai Públic de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú