És ignorància o és mala fe?

La realitat sempre va tres passes endavant dels esquemes, i quan aquesta no encaixa hi ha dues formes d’actuar: procurar conèixer millor la realitat, redefinint els teus esquemes, o buscar teories per negar la realitat. En un article recent de la regidora Marta Jofra podem veure un perfecte exemple d’algú que actua seguint la segona opció, i que a més ho fa de forma reiterativa. Seguint la línia del govern, la justificació a la seva mala gestió no és més que un conjunt de mitges veritats, o directament mentides. 

Des de SOM VNG sempre hem apostat per la gestió directa dels serveis municipals, i ho seguirem fent sempre en tots els serveis. Ho fem perquè la gestió privada es fonamenta en l’obtenció de lucre, i això es fa d’una banda abaratint salaris i retallant drets laborals, i d’una altra, abaratint despesa en el manteniment de la maquinària i dels estris que són imprescindibles pel servei. Els serveis que gestionen empreses privades no són més barats perquè les multinacionals siguin entitats de l’economia social amb vocació de servei. Tampoc són més barats, en realitat, però si ho fossin seria exclusivament perquè qui ho paga són les treballadores i els treballadors. És aquest el principal motiu pel qual nosaltres defensem aquesta forma de gestió. 

Fer una internalització acomiadant i retallant drets és un contrasentit. En el cas d’aquest govern, i de la regidora en qüestió, només té com a objectiu justificar primer un pacte de govern que va néixer tort, i ara justificar la permanència al govern dels trànsfugues provinents de la CUP. Precisament perquè defensem la gestió directa dels serveis municipals, som crítics amb una gestió que ha tingut el dubtós mèrit de transformar una bona iniciativa en un despropòsit. Ho ha fet escudant-se en arguments que cauen pel seu propi pes, i que tenen com a única raó intoxicar el debat, a costa de deixar setze persones desamparades. 

Com deien les primeres línies, quan la realitat no encaixa en els esquemes es buquen teories per negar-les. En aquest cas, es tracta d’una teoria de la conspiració, en la qual Valoriza, juntament amb els sindicats, el PSC i SOM VNG, han actuat per posar en perill la municipalització de la neteja viària. És evident quina és la posició de Valoriza i el PSC, però fer un poti-poti amb altres agents no deixa de ser una maniobra d’intoxicació de primer nivell. I ho és encara més perquè els informes que va encarregar la regidoria en el procés d’estudi de la internalització són clarividents, como ho és la legislació vigent. 

En primer lloc, perquè en cap lloc es diu que es computen les treballadores a subrogar en el dia que aproves la memòria de la comissió d’estudi, ni l’aprovació definitiva en el ple, sinó que parla clarament del dia de la finalització de l’activitat contractada (el 31 de maig en aquest cas). En segon terme, perquè en cap cas es parla que només es pugui subrogar les persones amb contracte fix des d’abans de fer l’estudi per internalitzar, de fet no es parla de cap tipus de condició; la subrogació és, perquè ens entengui tothom, el traspàs de la plantilla amb les condicions existents, i punt. En tercer lloc, perquè parla clarament que el responsable de vigilar que no es facin contractacions fraudulentes és el responsable del contracte, és a dir, la persona que designi la regidoria. Si el govern realment tingués prou proves que aquesta contractació no s’ajusta a llei o és amb mala fe podria haver posat a treballar els seus serveis jurídic, els quals no ha fet més que engreixar des de 2019. 

També cal tenir present, que en el lapse de temps en què es va aprovar la municipalització i la fi de l’activitat, s’ha implementat la darrera reforma laboral, que ha representat un enorme creixement dels contractes indefinits. A tota Espanya, no només en el servei de neteja viària de Vilanova. Ara resultarà que la regidora i el govern estan en contra que les treballadores guanyin drets. Sembla que sí, perquè segons van informar en el ple, la seva intenció real no és reduir la plantilla del servei, sinó que fins i tot anuncien que incrementarà la plantilla, això sí, contractant noves treballadores amb contractes temporals. No poden subrogar setze persones, però sí poden contractar-ne vint, de noves, sense cap tipus d’antiguitat i de forma temporal. Acomiadar fixos per contractar temporals. Aquesta pràctica no l’ha inventada el govern municipal, ja fa molts anys que forma part de les pitjors pràctiques empresarials. Ni el sr. Burns, el magnat dèspota dels Simpson, s’atreviria a tant. 

En qualsevol cas, la llei és molt clara, i molt segurament aquest conflicte l’acabaran guanyant les treballadores als tribunals. Els problemes és que ja sabem com va la justícia, i fins que no arribi la sentència passarà molt temps. Un temps en què les treballadores hauran de buscar-se la vida per obtenir ingressos. Per cert, un detall: si els sindicats no reclamen a Valoriza que aquestes persones continuïn a l’empresa és perquè la Companyia d’Aigües té la obligació de subrogar-les, i ningú és tan estúpid com per perdre una batalla deixant-se enredar d’aquesta manera tan absurda. Quan arribi la sentència ja hauran passat les eleccions municipals, i les indemnitzacions o la reincorporació les haurà de pagar el pròxim govern (sigui del color que sigui). Rectifico: serà la ciutadania i les treballadores qui pagaran aquesta desfeta. 

No podem acabar aquest article sense parlar de la viabilitat del servei. El servei el presta la Companyia d’Aigües a través d’una encomana de servei, que està prevista en el pressupost municipal. Un pressupost que va passar de 3,37 milions a 3,14, no se sap perquè. Però és que a més, aquest govern és especialista en modificar els seus pressupostos durant tot l’exercici. La viabilitat, per tant, depèn de la voluntat política del mateix govern, no d’agents obscurs que maniobren per tombar una internalització de l’Aliexpress. La viabilitat depèn del pressupost municipal, i qui fa i desfà al seu gust és un govern que té majoria absoluta. Que haguem arribat fins aquí, i que haguem de llegir segons quines coses, només té dues explicacions: per ignorància o mala fe. Òbviament, no estem aquí per tractar d’ignorant a ningú. 

Juanma Rodríguez

Portaveu de SOM VNG