Prohibit trencar-se

D'un temps ençà, el món actual ha posat en solfa el terme “resiliència psicològica”. Dit d'una altra manera, què ho fa -després d'un sotrac  important- que algunes persones treguin forces ben aviat. En canvi, d’altres s’ensorren fàcilment i llencen la tovallola. 

Alguns psicòlegs diuen que, lluny d´enfocar-se en la vulnerabilitat, cal orientar-se a la recerca de força per no plegar-se davant la fam, les guerres o altres situacions d’un fort estrés. És ací on neix el mot que referia al paràgraf inicial. En definitiva, una mena de ”caixa d´eines” per a drenar ferides, establint un bloqueig mental a mals pensaments que ens projecten el trauma. No queda clar, però, si tot plegat forma part de la capacitat innata o de la competència i habilitats personals. 

Confuci deia que “la major glòria no rau pas en no caure mai, sinó en aixecar-nos cada cop que això passa”. Einstein creia que “és enmig de les dificultats on sorgeix l'oportunitat”. Entenc que pot semblar fàcil de dir. Però dur-ho a terme exigeix una força mental titànica. 

Quan una porta se'ns tanca, de ben segur que alguna altra s'obre.  Potser de tant mirar la closa, som incapaços de fixar-nos en l´altra.  Un adagi que centraria prou bé aquest esquema tan summament  senzill seria el que proclama “a mal temps, bona cara”. Una forma  com una altra de potenciar-ho passaria per la pròpia autoestima. No  ha d’ésser gens fàcil assolir-ho individualment. La mà amiga d’un  bon psicòleg ens fixarà pautes de comportament. Al cap i a la fi,  l’esperança és la força que ens manté quan estem desesperats. 

Clouré aquesta reflexió sobre la resiliència amb una nova cita. Ve de  la boca d'en Woody Allen: “el treball d'un artista no passa pas per  caure en la desesperació. Ans al contrari, consisteix en buscar un  antídot pel buit de la pròpia vida”. És fàcil preveure que una persona  que mai no ha topat amb obstacles s’ofegui en un vas d'aigua. En tot  cas, afegiria el recurs de l'amistat: “a casa de l'amic necessitat, vés hi sense ésser cridat”. Si més no pel fet que l’estima veritable  s’expressa amb actes, que no pas tan sols amb paraules. La simbiosi de resiliència amb l'empenta d’una mà amiga fan un bon tàndem.