El dia dels avis

Ara fa un any que el Papa Francesc convocava una “Jornada Mundial d’avis i persones grans”. Ho va fer aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Verge Maria (i, com a tals, avis del nen Jesús). En aquest encontre, va fer una sentida crida al diàleg entre néts i avis. De ben segur que si el bon jan d’en Salvador Alsius seguís a TV3, ens ho recordaria amb el seu estil enginyós/joliu. 

Malgrat una crisi endèmica, el mercat laboral segueix un curs sempre allunyat del rum-rum educatiu. Un i altre solen anar a pas canviat. És en aquest caliu que brilla estel·larment la figura dels avis. Amb una força, però, no sempre prou ponderada. Així, a banda de trobar genial la idea papal, crec que caldria fer-los un monument. El seu paper/disponibilitat com “cangurs full time” mereix això i molt més.  

Aquests darrers anys, la creixent incorporació femenina al mercat laboral i els canvis al nucli de la família tradicional han comportat un seguit de canvis. Paral·lelament, la presència dels néts rejoveneix i il·lusiona la figura dels avis. Oblidem-nos, tanmateix, de l’excusa de la pressió mediàtica de la moral: en molts casos se’n fa un abús. Ja no es tracta només de dur-los al col·legi i d’anar-los a recollir. Les àvies es veuen obligades a preparar la carta del menú… Com que el papa i la mama encara treballen, toca fer hores extres. Pretenc obrir un petit debat. Que cadascú en faci la pròpia anàlisi. En qualsevol cas, el meu reconeixement i felicitació a tots els avis que es puguin sentir identificats o reflectits en la meva columna. Que per molts anys puguin fer obres com aquestes! Malgrat que, algun cop, no els ho reconeguin. 

La tradició i l’etimologia diuen que tots els noms d'origen jueu amaguen un rerefons que vol referir el segell o aliança establerts per la divinitat amb el poble d’Israel. Mentre que Joaquim significa ”Déu  prepara”, Anna equival a “gràcia”. Ací, no voldria caure en cap modus rampló o arcaic. Tan sols em guia la idea de pautar punts de reflexió entre aquells que em puguin llegir. La figura de la gent gran ha d'adquirir una major visibilitat. Més enllà de l'àmbit purament familiar.