Catalunya necessita formar la seva població

En la darrera roda de premsa donada pel conseller d’educació i el director general d’FP ens van donar unes xifres agredolces: la positiva és que se’ns comunica que pràcticament el 96% de les peticions d’alumnat provinent de l’ESO havia obtingut una plaça. La creu de les dades és que vint mil joves resten a l’espera de tenir una plaça d’FP al setembre. 

Des de la UGT entenem que tothom té dret a tenir una formació, reglada o no, de Grau Mitjà, independentment de si provenen de quart d’ESO o de primer de batxillerat, de noves oportunitats, d’un centre de persones adultes o d’un any sabàtic. Incidim que la Llei d’Educació de Catalunya recull aquest dret i que ja l’any passat el síndic de greuges de Catalunya, concretament el 30 de juliol, recomanà “garantir en el procés d'admissió per al curs 2021/2022 una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments.“ 

En el seu escrit posà especial rellevància que “la mesura seria aplicable a l’alumnat procedent de l’ESO o de PFI i a la resta de joves menors de 24 anys que no hagin superat estudis postobligatoris.“ Va posar especial èmfasi en aquests joves que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat.

Des de la UGT creiem que aquesta població que s’ha quedat sense plaça no pot estar en una situació d’expectativa permanent: necessiten formar-se per a tenir una vida digna. El nostre país no pot prescindir ni del seu talent ni de la seva futura mà d’obra. 

Hem arribat a aquesta situació per una suma de factors: informació de l’oferta existent millorable, l’orientació hauria de ser més propera en l’etapa obligatòria, i caldria tenir un acompanyament més personalitzat durant el procés de matriculació i preinscripció. 

L’administració ha de donar una resposta que satisfaci les demandes. El que no es pot dir és que existeixen 26.000 places vacants no cobertes o que sis mil alumnes preinscrits no s’han matriculat. 

En l’època del „big data“ es poden fer accions més immediates, sempre i que es treballi amb una prospectiva ben definida, es faci un encreuament de dades que, s’observi la tendència dels darrers anys, tot això ens pot facilitar molt la feina destinant els recursos tècnics i humans necessaris. 

Cal ajustar l’oferta a la demanda analitzar què ha passat. És una tasca complexa, però s’hi han de trobar solucions. 

Crec que per a reflexionar, val la pena fer una analogia amb un sector important en el nostre territori com és l’immobiliari: tothom vol un pis o una casa en un entorn metropolità, on hi ha un dèficit d’habitatges però, en canvi no els sedueix l’interior del país despoblat que compta amb una atractiva oferta immobiliària, totalment assequible. 

Per què unes formacions són més atractives que unes altres? Per què en certs graus ens costa d‘omplir-los i en d’altres tenim sobre demanda? Com podem canviar i revertir les tendències? S’informa prou bé el futurible alumnat? 

Realment l’oferta de formació professional és integrada? Considero que en la roda de premsa conjunta de l’abril es va informar tant de l’oferta de places que oferia el Departament d’Educació com la del Departament d’Empresa i Treball, però això no vol dir que avui sigui una oferta realment integrada. 

És un repte pendent on tothom s‘hi ha d’implicar. No serà gens fàcil canviar certes dinàmiques enquistades durant molt de temps, però ho intentarem! 

En la seva pugna amb el professorat el conseller González Cambray ha comès un error reparable per al curs 2023-24: equiparar el calendari de l’FP amb el de l’ESO. Es donarà la paradoxa que molts dels alumnes (entre vint mil i vint-i-sis mil) fins al vint de setembre estan intentant matricular-se, però oficialment les classes per imperatiu consellerial passi el que passi s’inicien el dia set de setembre sense tenir totalment els grups tancats. Tot un despropòsit si es mira des d’un punt de vista de la lògica racional. 

Confiem que això es repari si realment es creu en la integració de l’FP. Venen temps de canvis, de desenvolupament de la llei d'FP de 2015, de desenvolupament de la LOMLOE on la modularitat permet passar de formacions curtes a més llargues, on es pot acreditar, convalidar i formar-se al llarg i ample de la vida. No hem de perdre oportunitats. 

Si aquesta és la legislatura de l’FP, s’ha de demostrar amb fets: volem una FP que accepti i formi tothom, no només l’alumnat provinent de quart d’ESO. Apostem amb fermesa per totes les transicions cap a la formació de les persones treballadores, independentment de la seva via d’accés. 

Jesús Martin Rivera

Secretari Organització Serveis Públics  d'UGT Anoia Penedès Garraf
Responsable d'FP d'UGT Educació