Jean Jacques. L’influencer

En Jean-Jaques Rousseau era suís, ginebrí. Ni francès com pot fer pensar el seu nom, ni rus com podria semblar per la seva vestimenta. Com és que un senyor prerevolucionari es fa pintar disfressat d’europeu oriental? Per què en Jean Jaques va pel carrer vestit d’armeni essent el filòsof de capçalera de tanta gent?

Hi ha qui necessita patològicament la mirada dels altres, cridar l’atenció. Avui dia n’hi ha que es maten -literalment- per gravar un video i tenir més likes que ningú. Bé, aquest seria el cas del nostre amic Jean-Jaques, però clar, al segle XVIII. Un detall és aquest, la roba. Vestit d’armeni crida l’atenció. Enemistant-se amb els qui l’ajuden -i ho farà amb una regularitat exasperant- no farà altra cosa que cridar l’atenció encara més fort. El seus llibres, la seva òpera -sí, també òpera- no seran altra cosa que crides a la multitud: mireu-me! guaiteu que transgressor que soc! Ningú ho havia dit abans! Mireu! Sense mans! Resulta inquietant pensar que les seves idees potser també apareixen motivades per aquest desig personal de rellevància. Idees dites per ser escoltat, per tenir presència als salons, no pas per donar testimoni d’una llarga investigació o un estudi de camp.

Més inquietant encara si pensem que tota la nostra pedagogia des de l’escola nova catalana -tan citada com oblidada- fins a l’ultima llei educativa, tot, tot, tot descendeix dels seus escrits de la mateixa manera que tota la humanitat descendeix d’un mico. L’home que va abandonar tots els seus fills -mínim cinc- en un hospici sense fer-se’n càrrec mai és el pare de l’educació actual. Ja esteu inquiets o encara no?

Permeteu-me que doni una volta, una maniobra d’aproximació. Recordeu Darwin? Darwin era científic, es basava en l’observació i la recollida de dades. Tot el que deia estava fonamentat en l’experiència. No obstant la seva obra va ser rebuda amb manifestacions multitudinàries de rebuig. Per què? Perquè el que deia ningú tenia ganes d’escoltar-ho. Era desagradable. Que els nostres avantpassats eren simis? Que l’amor romàntic té els mateixos fonaments que l’aparellament dels gossos? Que el fonament de la naturalesa -llavors encara Creació- és la lluita despietada per la supervivència? Qui té ganes d’admetre-ho! (Torno de la maniobra) El que diu Rousseau és dolç, bonic, agradable. Transgressor però admissible. Rousseau és una ensabonada, un massatge. Tots naixem bons, és la societat la qui ens fa malbé. Homeeee! Això sí que tindrà likes! Els nens han de créixer lliurement fins a desenvolupar tota la seva bondat natural! Voleu una pedagogia més mona? No la trobareu! Però per què ho va dir? No té un treball de camp al darrere com Darwin, no va fundar la psicologia, no demostra. Tenia raó o només buscava situar-se en el centre de totes les mirades? Portem dos-cents cinquanta anys darrera d’un influencer?