Sí, és un “cachondeo”

M’han dit i m’arriba la notícia, per allò que en diuen, de fonts ben informades que no hi haurà eleccions generals el 2023, s’explica que el govern ha decidit no convocar-les quan toqui i espera en el  moment que tingui garantida una majoria. No m’ho podia creure, perquè em semblava una autèntica cacicada i perquè intueixo sense cap mena de dubte que això trenca amb la llei.

Però les mateixes fonts ben informades em diuen que l’executiu ha agafat com a model de comportament el capteniment que ha tingut (i té encara) el Consell General del Poder Judicial, el govern dels jutges, que s’ha passat pel folre de les togues el termini que tenien per nomenar representats per renovar el Tribunal Constitucional.

Si un poder de l’estat ho fa perquè no ho poden fer els altres es pregunten de manera insistent alguns polítics.

Si aquesta barbaritat acabés passant ja estaríem al carrer cridant i manifestant-nos contra la tupinada i burla que representaria un comportament com aquest del Congrés o de l’executiu.

Doncs bé això és el que ha fet un altre poder de l’estat i sembla hi ha una certa condescendència en permetre-ho. O si més no, encara que sigui rondinant, acceptar l’incompliment.

Actitud poc exemplar, ja complirem la llei al nostre gust i quan ens vagi bé. Home si tothom fes el mateix això seria xauxa i ja veuríem que passaria.

Vagi a un exemple personal potser poc representatiu però il·lustratiu de que no tothom és igual davant la llei. En un altra vida, exercint responsabilitats politiques em vaig trobar, -venia d’anteriors mandats- que uns presumptes “manguis” del mercat de Vilanova havien estats absolts perquè el vídeo en que es veia la presumpta “mangància” no era l’original. El jutge va concloure que calia readmetre’ls en el seu lloc de treball cosa que es va fer, potser una setmana més tard. La burocràcia ni és ràpida ni veloç. Ah noi! El jutge em va imputar i empaperar per desobediència a l’autoritat, el tema va quedar en un no res però podria haver estat més complicat si haguessin vist que jo m’havia saltat el terminis volgudament.

Ara estem en el mateix cas -semblant i amb molta més transcendència pública que el cas particular- uns jutges es salten la normativa existent aprovada per la representació de la sobirania popular, i ho fan perquè volen, incompleixen una llei i suposo que com a mínim hi ha presumpció de rebel·lia.

Estaria bé conèixer quanta gent està encausada per no obeir algun jutge, estaria saber bé quanta gent està cridada a declarar per desobediència a la llei, estaria saber, també, quantes persones es troben pendents de judici per saltar-se alguna llei.

Sí estaria bé perquè això deuria incloure als principals membres del Poder judicial que incompleixen la norma que emana d’un acord del Congrés de Diputats màxim òrgan de representació de la sobirania popular i per tant amb  una clara legitimitat democràtica que avui no té el CGPJ ja caducat.

Qui denunciarà els jutges rebels que no compleixen les normes?

Se’ls retirarà del lloc que ocupen ara il·legítimament?

Se’ls jutjarà per desobediència i rebel·lia?

O es mirar cap una altra banda tot esperant un miracle.

Hi havia un ple extraordinari convocat abans d‘acabar el termini (13 de setembre) per fer aquestes designacions i va acabar sense acord. Els vocals ni tan sols van arribar a debatre sobre possibles candidats en quatre hores de reunió i es van limitar a fixar unes “regles de procediment” sobre com designar els aspirants això farà impossible complir amb la llei, que després de la darrera modificació, fixa la data límit al proper dimarts, 13 de setembre. Ha passat el 13 de setembre i estem igual que el 12, vulnerant les normes i fent un pols al govern i al poder del Parlament. En tot cas, la sensació generalitzada al CGPJ és que els nomenaments es faran, encara que fora de termini i sense atendre el límit fixat a la darrera reforma legal propiciada pel Govern. Ja hi ha hagut tres reunions i el sector conservador amb diverses excuses va impedint i retardant l’elecció dels dos magistrats pel Constitucional. Potser que acabi ja la comèdia i facin el que els correspon.

Però és evident que la darrera d’aquesta actitud hi ha ben segur la voluntat de mantenir la majoria conservadora del Constitucional que s'haurà de pronunciar sobre temes tan sensibles com 'avortament, l'eutanàsia... I per tant l’òrgan de govern del jutges com pel PP ja els va bé aquesta situació.

Així doncs al marge de la llei.

Quin exemple donen, cal seguir complint la llei o també podem fer com els del CGPJ?

Ja fa molts anys l’Alcalde Jérez de la Frontera i dirigent del Partit Andalusista va afirmar que “La justícia es un cachondeo” i per dir això va ser condemnat a cinc anys de presó, després però el Suprem va revocar la sentència.

Què hauríem de dir ara davant el panorama de les togues i punyetes.

I segur, segur, que hi ha un ampli conjunt de jutges que fan la seva feina de manera immillorable deixant-s’hi la pell i moltes vegades amb recursos encara del segle XIX, però noi la cúpula judicial que hauria de ser del tot exemplar  aquest cop ha deixat de ser-ho, i no passa res. Així anem.

P.S. El tema ha donat molt de sí, de la quantitat ingent d’articles al respecte suggerim modestament a lectura d’aquest tres i de tots els que es vulguin, clar.

"Señor Reynders: No se deje usar", por Ernesto Ekaizer. El Periódico. 19 de setembre
El gran teatro del Consejo del Poder Judicial. José Antonio Martín Pallín. CTX. 18.09
Exigencia democrática inexcusable. Javier Pérez Royo . Eldiario,es, 12 de setembre
¿Pueden los jueces elegir el CGPJ? Javier Pérez Royo . Eldiario,es. 18 de setembre