I ara les garrofes

Ara fa un parell d’anys vam escriure unes ratlles aquí mateix, l’Eix Diari, fruit d’haver-nos trobat reiteradament per la muntanya recollidors -espoliadors potser millor- de llentiscle. Ara fa temps que no en veiem, potser encara no és el moment però eren una autèntica plaga, i generava una certa inconveniència  sobretot perquè els que el recollien eren més aviat uns pobres camàlics que cobraven quatre xavos per fer la feina pesada i altres cap allà el nord d’Europa, tant civilitzat, feien els diners de veritat utilitzant el llentiscle per diverses funcions decoratives o per treure’n alguna substància.

Ja passa això, i també és cert i és realitat que passejant pels camins de les nostres contrades, i encara una mica més enllà, ens hem servit de manera lliure de forces plantes. Ara collim uns mica farigola, ara una mica de romaní i, encara, tot i que no en trobem tant, unes branques d’espígol. Discreció en la collita i el just per les necessitats ja siguin gastronòmiques, ja siguin per fer alguna tisana o ungüent (això darrer els més experts). També hem collit algunes cireretes de pastor procurant que no s’escalfin gaire que algun pot acabar amb una bona turca i també una o dues branques de bruc, i fins i tot algunes branques de ginesta. I ara a la tardor també alguna magrana d’aquets magraners que han crescut en mig de torrents o crescuts sense massa ordre en alguns marges. I encara essent una mica més agosarats, alguna ametlla dels ametllers dels marges i camins que en ocasions ens han sorprès amb la seva amargor potser ens volia retreure que l’haguéssim collit. Hem picat algun gra de raïm ara quan ja s’ha veremat i d’aquells que havien quedat als ceps i els collien antigament la gent de les masies. Recol·lecció, mínima, just la que ens cal i procurant sempre deixar la planta per poder seguir funcionant, evitant les ferides exagerades. Res que s’assembli a un espoli, però clar, si cada caminaire que passa fa el mateix potser la cosa ja és més incontrolable....

Ara però ens ha sorprès el tema garrofes i crèiem innocentment que amb l’edat cada cop ens sorprendrien menys coses i, no, és a l’inrevés.

El refrany diu que quan setembre és a la fi, les garrofes a collir. Però com tot s’avança amb això del canvi climàtic ja fa dies que en alguns indrets ja s’arrepleguen les garrofes. I curiosament és un dels productes que fins fa poc es deixaven als arbres pel seu escàs valor ha passat a ser un producte que fins i tot hi ha bandes organitzades que les van a robar.

Ha pujat el seu valor i sempre hi ha espavilats que s’enamoren d’allò que no és seu.

Just fa un dies que Unió de Pagesos ha alertat i ha anunciat que hi ha hagut un increment de robatoris de garrofes entre a les zones del Tarragonès i l'Alt Camp. La zona més afectada és la que hi ha entre Perafort, la Secuita i els Garidells. Tal com han explicat, els lladres arrepleguen els fruits quan encara no són madurs i després els venen fora del circuit comercial habitual de cooperatives i comerciants.

I encara el sindicat assenyala que «hi ha punts que encara desconeixem, tot i que sabem que existeixen que compren garrofes robades». Aquests punts les compren per sota del preu de cost i paguen als lladres en efectiu, per no deixar rastre.

També la producció baixarà prop d’un 50 % respecte l’any passat per tant també el preu es dispararà.

Per frenar les accions dels lladres, Unió de Pagesos, els Mossos d'Esquadra i diferents policies locals de les dues comarques s’han reunit per prendre mesures. «Volem que els pagesos també puguin anar a la policia local a denunciar els robatoris. L'objectiu és que hi hagi com més denúncies millor»,

Ara que ha començat la collita també és el moment de fixar preus i en aquest sentit, els preus continuen sent força alts, a parer dels entesos. l voltant d'1,80 euros/kg, però queden lleugerament per sota dels que es pagaven ara fa un any, quan la temporada va acabar a 2,20 euros/kg.

Alerta doncs. I perquè ara hi ha més robatoris? Indubtablement perquè hi ha qui els compra per sota del valor de mercat i no fa preguntes. Ens ho explica aquesta informació que aporta en Jordi Mumbru en un extens reportatge al diari Ara sobre el robatori de les garrofes amb el Títol “la febre de les garrofes” (1)..

Vet aquí que les humils garrofes són ara un fruit cobejat i instrument d’un enriquiment poc transparent per part d’alguns. Les garrofes s’han usat gairebé sempre com a menjar per alguns animals però en temps de penúria també els humans les han fet servir com aliments o com a producte per menjar o per fer-ne derivats com poden explicar alguns avis que hagin viscut la postguerra. A nosaltres la seva olor ens transporta a la infància quan en algunes cases habitades pels poc pagesos que ja quedaven llavors desprenien una olor característica un pèl agre però potent. De garrofers, garrofes, en podem trobar  a dojo pels boscos, camps i camins del territori i resulta que ara tornem a ser utilitzades i el garrofí producte que s’extreu de les llavors de garrofer -mai n’han deixat de tenir d’usos, quedi clar- per forces productes des de la xocolata, per fer additius en emulsions i salses fins a la cosmètica més refinada. Però segurament la seva recol·lecció servia per complementar els ingressos de la pagesia... 

I ara també les espolien i generen beneficis foscos i pèrdues als pagesos que comptàvem amb els ingressos (poc o molts) que podien generar.

D’ençà l’època en que s’explica que va caure el manà del cel hi un seguit de persones que creuen que tot es pot agafar, que qualsevol cosa que es trobi es pot vendre sense tenir en compte que algú altre s’ha passat tot l’any treballat per treure’n el legítim profit.

Hi havia aquella dita de “guanyar-se les garrofes” que era sinònim de guanyar-se la vida i s’aplicava quan calia fer un esforç per mantenir-se econòmicament, ara la cosa ha canviat i les garrofes ajuden a un quants sense gaire esforç només recollir el que altres han treballat, fer diners de manera poc clara i honesta. Hem convingut que robar no és positiu.

Ja sabem que els problemes del bosc són diversos i els del camp en general també són molts i diferents i al damunt cal afegir-hi els aprofitats que viuen o pretenen viure amb el treball dels altres, doncs la cosa es complica encara més.

(1) La febre dels garrofers. Jordi Mumbrú. Ara. 07.09.22