"Ells s'ho pasten i ells s'ho cuinen"

En allò que en diuen les “cuines” dels partits tot comença a posar-se en marxa. Cal pensar moltes coses. Sí, encara falten més o menys 7 mesos per les eleccions municipals però amb la rapidesa que cauen els fulls de calendari no es pot perdre ni un dia.

Coneixem ja alguns del candidats, almenys el de les dues formacions amb major representació al consistori vilanoví, i també d’altres formacions. Creixen també rumors de candidats fallits i de que hi ha qui s’aferra a la cadira de manera contumaç, ancorats amb força com els barretets a la roca i que volen seguir passi el que passi i peti qui peti. I s’anuncia el retorn d’una veterana de la política municipal, la Iolanda Sánchez. S’ha de tenir molt d’humor i moral per tornar-hi i també òbviament una alta estima per la seva formació política i voluntat de servei per embrancar-se novament quan deuria estar molt tranquil·la. Ben retornada doncs.

El procés és força conegut i potser fins i tot rutinari. La màquina, les cuines es posen en marxa i candidat-a, programa i llista. Un triplet que cal enllestir de manera ràpida almenys internament. Les presses són males conselleres i no es pot permetre ningú cap descuit. Un error de càlcul, per petit que sigui, pot ser després un problema gros. 

Començarà ara, ja ha començat vaja, la fase explicativa i de passar comptes. Després es succeiran els actes formals de reclamar el vot encara que indirectament en la publicitat que ja ens està arribant ens hi indueixen encara que sigui de manera subtil el vot. S’ha fet bé i per tant dóna’ns el suport, o no s’ha fet be i cal un canvi. A través de reunions, presències, arguments i també desqualificacions de l’adversari les forces polítiques, les que ja tenen representació i les que aspiren a tenir-ne, hauran de convèncer a la ciutadania, primer que votin i, desprès que ho facin per la pròpia força política o com hem vist en aquesta contesa a les persones que les encapçalen. Ara les “marques” sembla que en alguns casos sumen i en altres diuen que resta. Són els temps.

I cada força política té fixat l’objectiu a curt termini com són les eleccions municipals i de mitjà i llarg termini que va més enllà d’aquest eleccions i es projecta cap les altres. Cal sumar el màxim per sortir en bona posició i fixar un mínims i uns màxims entre les previsions de vots i escons, o cadires al Ple. Lectura doncs diversa, bé és cert que les municipals són diferents i el vot a la persona compta molt més que en altres ocasions i pot distorsionar enquestes i previsions. El candidat o candidata el veiem sovint pel carrer, és veí nostre i per tant aixeca mes o menys simpatia. Sense, evidentment, que la ideologia perdi pes, però a voltes es vota molt directament a qui et cau bé o et genera confiança si no està a les antípodes del que penses tu.

Segurament els governs municipals que ara acabaven han hagut de dirigir la ciutat en els moments més difícils des de la democràcia. La maleïda pandèmia ho ha posat tot potes amunt. Situació financera en regressió, augment de l’atur, perills de fractura social com mai s’havia vist ni mai s’havia notat en les nostres ciutats amb un creixement de la pobresa i només hi faltava la guerra d’Ucraïna que més enllà de veure en directe la crueltat i la duresa de les batalles ha provocat una crisi energètica que fa perillar l’economia de molts particulars però també de comerços i industrials. Cal però dir també que les empreses energètiques estan fent el seu agost sota el paraigües de la guerra. No ens  mamem el dit. Només cal veure resultats.

Això que en diuen la precampanya cada cop s’allarga més, es van reduir ja fa anys la durada de les campanyes electorals, però ara amb més o menys sis mesos fins les eleccions la precampanya ja ha començat, ja és temps d’explicacions dels que s’ha fet i del que no s’ha fet.

Govern i oposició treuen a relluir o a desmerèixer les actuacions que s’han fet. És un joc natural i usual.

La crítica es contraposa a l’autocomplaença.

Cada partit fa els jocs que més li convé per posicionar-se el millor possible per sortir amb un mínim d’avantatge sobre els altres.

I ara doncs ja comença el llançament de bateries de míssil propagandístics, es sovintegen actes per prendre posició i llençar missatge de cara al futur electoral, de bustiades amb papers on intenten convèncer-nos de que la gestió ha estat notable i altres la suspenen.

Res que no hàgim vist abans i que malgrat això de les xarxes socials que han intervingut i modificat alguns costums de la rutines preelectorals encara queda molta corda pels mètodes de sempre.

I així és en poc menys de quaranta vuit hores a la bústia de casa he rebut  papers de diversos partits en els que expliquen les bondats de les seves polítiques.

Però un d’ells m’ha cridat especialment l’atenció sobretot pel seu contingut de dubtosa credibilitat.

El paper, una “quartilla” amb la imatge de l’alcaldessa en la que exposa legítimament algunes de les realitzacions de les que el seu partit vol treure pit i que intenta que reconeguem la bonança de la seva gestió.

Normal, lògic i evident que vulgui vendre aquestes virtuts del bon govern.

Però la veritat és que alguns continguts m’ha grinyolat i m’ha semblat que algun altre punt era directament una presa de pèl, potser involuntari però no cola. Textualment llegeixo que una de la realitzacions “La Ronda Ibèrica passa de 2 a 4 carrils en alguns dels seus trams, la fem més fluida a la circulació i segura pel vianant”. Res més lluny de la realitat i subscrivim al cent per cent, i encara,  a més, si per comptes d’alguns digues en “tota”.

Però home, qui va reduir els carrils de la ronda fa una parell d’anys? L’oposició? El Govern de la Generalitat? Rita la cantaora? El designi diví? L’ajuntament del poble veí?... No.

Va ser el mateix govern que avui diu que ha fet quatre carrils fa un parell d’anys en va suprimir un parell.

I ara volen que ens creguem que la millora és una acció que sorgeix de la seva bona gestió? Apa! Si fa dos anys ens deien que reduint la ronda a un carril era una proposta avançada al temps ara resulta que un dels èxits del govern és passar de nou a quatre carrils revertint el que ells mateixos han fet. Si més no curiós.  

En fi Ells s'ho pasten i ells s'ho cuinen. Acaben de descobrir que fer una cosa i la contraria serveix per fer propaganda del bé que ho hem fet.

A partir d’ara veurem governs de la nostra “república” que malmetran tot el que sigui possible, després ho arranjaran i se’n penjaran medalles i mèrit.

Home no!

Ja estem d’acord amb la voluntat, la possibilitat i l’obligació de que ens expliquen coses i es mostrin autosatisfets de les realitzacions, però intentar modificar la realitat de les coses, ja ho hem dit, no cola!.

Si es creu que cal tornar la ronda (tota, no cinc espais cap d’igual respecte a la circulació) es fa, es diu que es rectifica i punt. Però fer-nos combregar amb rodes de molí no s’hi val i a més desacredita la política.

Precampanya la que calgui, però explicant les coses tal i com són i naturalment s’admet la necessària i lleugera amplificació de missatges que són positius, desprès la realitat i la credibilitat ja posarà les coses al seu lloc.

Això sí, sortosament ja han rectificat la posició sobre al Ronda, encara no del tot però em sembla que no trigarem a  veure-la de nou com era.

Ànim. Ja només queden sis mesos llargs però passaran ràpids.