Sí, ara ja deu anys de vida

D’ençà el 2012 he procurat en cada col·laboració que coincideix amb la Fira de Vilanova fer un petit record de la sortida de l’Eix Diari.

I ho fet perquè crec que és positiu almenys, un cop l’any, reconèixer la feina de les persones, dels periodistes que estan en el dia a dia, al comandament de la maquina perquè quotidianament puguem tenir de manera puntual les informacions més importants del nostre territori. Es tracta de fer senzillament un recordatori de la bona feina que fan i esperonar-los a que la segueixin fent. Que per molts anys més puguem gaudir de l’Eix Diari.

L’any passat hi vaig dedicar més espai perquè ja ens acostàvem al desè aniversari. I els desenaris cal festejar-los. Deu anys es diu molt aviat però costen de sumar, són fruit d’esforços, sacrificis i ganes de fer feina.

Ja hi som doncs, Eix Diari compleix deu anys. Molts si es concreten en l’esforç que significa. Pocs si ho comparem amb la història de la premsa a la ciutat.

El repte era immens, partir de l’experiència d’una publicació ja existent Vilanova Digital però donant alguns passos agosarats, ampliar el radi d’acció i vinculant-se al Penedès perquè esdevingués una de les estructures de vegueria (per cert encara inexistent i com deia aquell ni està ni se l’espera), fer una remodelació de continguts i donant veu a més opinions de les que ja hi havia. Al nostre país és a meitat dels anys 90 que comencem a aparèixer els primers digitals que mica en mica van guanyant lectors i adeptes. El tema (i el problema) no està en crear-los sinó mantenir-los, tenir la constància i la capacitat de que el projecte es consolidi, es millori i es projecti cap el futur. Deu anys possiblement siguin ja un temps suficient de consolidació.

Els aniversaris, sens dubte, són pensats, per com a mínim, analitzar tres coses. Una, fer una mirada crítica enrere, veure el camí recorregut amb els encerts i errors, la segona, analitzar amb realisme el present de la publicació   contrastant dèficits i elements positius i negatius de la pròpia publicació i de l’entorn, i encara una tercera, plantejar-se el futur amb confiança i amb la seguretat almenys de formular objectius pels propers 10 anys.

Ara fa pocs dies l’Eix ens demanava respostes d’un qüestionari. Això ens fa pensar que la voluntat de millorar, d’enfrontar-se el futur amb noves i interessants novetats, està ja en la ment dels que dia a dia van bregant per fer-nos arribar puntualment l’Eix, les seves notícies, els seus comentaris i les informacions de servei que ens ajuden també als lectors a muntar-nos una part de l’agenda pròpia.

Vivim temps de rapidesa informativa, gairebé d’immediatesa en conèixer el que passa al teu costat però també al món. Vivim en un moment en que tots els que portem al damunt un telèfon, amb un mínim de prestacions i aplicacions, ens podem convertir en informadors, en testimonis de fets i paraules que en uns segons podem enviar arreu.

Ara bé aquesta immediatesa, aquesta socialització de la transmissió de la informació no vol dir necessàriament ni qualitat formal en la presentació ni qualitat de fons en el que es vol trametre. I aquí és quan cal que entri el criteri periodístic, el situar els contextos que són essencials i en donar-hi els contrastos que calguin. Arribar a les formes potser és més fàcil però obtenir la informació, contrastar l’opinió i fer el servei de comunitat que s’espera d’un mitjà de comunicació ja requereix un treball força més complex. I l’Eix amb potser una certa precarietat de mitjans, amb la modèstia pròpia dels que fan la feina diària, de camp, d’embrutar-se les mans (metafòricament clar) fan cada dia ja ho està fent amb la modèstia, com diem,pròpia d’un mitjà en creixement.

Però el fet de ser modestos no vol dir que no siguin excel·lents professionals, que fan una bona feina i que aconsegueixen un producte prou notable -millorable sens dubte– i això és una  certesa i els responsables del digital penedesenc són els primers que saben que cal seguir l’esforç per millorar. L’Eix és avui un producte d’una qualitat contrastable i que arriba arreu de la vegueria constituint una eina de cohesió del mateix territori.

El món de la premsa és un món altament variable, s’assagen noves fórmules quan les que avui funcionen encara no estan amortitzades, la competència per pessigar al tros de pastís cada cop més reduït de publicitat és ferotge. És una batalla per una supervivència més o menys raonable. Els periodistes no haurien de ser ni resistents ni herois que mantenen la bandera de la informació veraç i de qualitat al damunt, han de poder ser senzillament professionals que tinguin garantides les condicions de treball necessàries i dignes per poder fer bona feina.

I naturalment per aconseguir una premsa lliure i de qualitat cal que els que en som lectors hi posem alguna cosa de la nostra part. L’augment de lectors i usuaris ajuda a que els anunciants confiïn la seva publicitat ja que té una repercussió més àmplia, però en el futur possiblement ens veurem abocats a fer aportacions -com més petites millor, sense ser gasius- però ens hi haurem d’anar acostumant com fan la majoria de digitals. L’accés lliure però també amb determinats continguts de pagament –el mínim justificable- per donar la possibilitat de projectes solvents i que garanteixin que els periodistes i personal que fa possible puguin tenir la corresponent compensació i pugui ser exigible la professionalitat més enllà de les col·laboracions voluntàries i gratuïtes.

Ja se’n parlarà. Mentre però festegem el desè aniversari de l’Eix Diari i només agrair la feina  excel·lent que s’està fent en temps difícils com els que hem viscut i vivim i fem vots per un futur més planer.

Ens cal una premsa lliure, compromesa en el territori, de qualitat i de proximitat. L’Eix Diari està en sintonia amb aquests principis.

Per molts anys!