Comença a rodar al pilota: mirem cap a una altra banda

Comença a rodar la pilota. I a quin preu!

Segons les escoles de negocis i altres xanxullos de caràcter espectacular el mundial de futbol és el tercer espectacle que genera més ingressos als països organitzadors i els entorns federatius.

Més enllà de la seva componenda esportiva, que hi és, i que pot ser més o menys interessant en funció del que et pugui agradar o no el futbol hi ha tot un seguit de negocis al voltant del mateix acte que mou milions i milions de dòlars, euros o el que calgui.

Poc apassionant pel que fa a veure l’espectacle però no negarem que té un cert atractiu segons quines seleccions, (sense necessàriament entrar en la representació que pugui sentir cadascú), juguen val la pena encara que sigui veure’l el partit parcialment i si t’enganxes doncs l’acabes i llestos.

I sí el Mundial ha començat i amb el seu començament encara creixen els dubtes de sí calia normalitzar un campionat en un estat de difícil qualificació  democràtica. Segons els observatoris corresponents només compleixen 10 de les 30 mesures per efectivament ser una democràcia reconeguda..

Cert és que darrerament els petrodòlars han entrat ben fort al món de l’esport, es parla d’equips de futbol d’estat, és a dir dominats i regits pel capital provinent dels països del golf. Al ciclisme passa el mateix. El diners serveixen per fer més rentables algunes activitats i de passada fer callar algunes de les crítiques objectives que mereixen alguns d’aquets països per la seva manera d’interpretar algunes normes respecte als drets humans.

El mundial de Qatar ja va aixecar algunes suspicàcies quan es va saber el fet de que li atorguessin l’organització del campionat, que s’ha hagut de traslladar de dates per temes climatològic, va ser fruit de que hi va haver alguns (molts segurament) maletins carregats de bitllets amunt i avall entre els membres de la FIFA que havien de votar on es faria el campionat i també algunes vendes d’avions de combat francesos van ajudar a decantar vots. Superada la fase dels suborns els diversos informes que s’han fet sobre les condicions de vida dels treballadors que fan els estadis no estan en els mínim exigibles. Autèntica explotació i esclavitud amb un nombre de morts en accidents laborals molt superior, a moltes altres obres de la mateixa envergadura.

Però ja hi som, la pilota ja roda i malgrat les crítiques que des de molts sectors s’han fet tampoc ha generat el debat a nivell d’institucions que podien haver, en el seu moment, evitat el que ara ja està fet i sense possibilitats de marxa enrere. No és la primera vegada, però, que es concedeixen campionats a països de dubtosos comportament..

Algunes afirmacions com que es tria aquets lloc per fer el mundial per poder ajudar a la democratització de Qatar són més falses que els “durus sevillanus”. Dir això és una falòrnia de pes. Escoltar alguns ambaixadors del Mundial com l’entrenador del Braça o l’exentrenador, amb medalla del Parlament, cantant les excel·lències del país organitzadors fan pensar que els petrodòlars compren equips, campionats, voluntats, opinions i el que més convingui per aconseguir esdeveniments com el mundial de futbol.

Però més enllà del que ha succeït ja abans de començar hi ha també situacions que generen sensació de plegament dels països davant condicions irracionals que ha posat l’emirat. Així i trobem que com explicava l’Elena Moya en un article a l’ARA L’Associació Danesa de Futbol (DBU) s’ha plantat i, tot i que no faran boicot, han tret tots els espònsors de la samarreta d’entrenament dels seus jugadors per posar-hi un nou missatge: “Human rights for all” ("drets humans per a tothom"). Ben clar. La FIFA, evidentment, els hi ha fet treure el missatge i ha vetat la samarreta, perquè diu que això és propaganda política. Dinamarca, tot i que ha perdut, ha respost. 

I com s’han d’interpretar les paraules del ministre anglès d’exteriors que fa  pocs dies va demanar als aficionats homosexuals que vagin al Mundial de Futbol a Qatar com espectadors que fossin "respectuosos amb la nació amfitriona" que és "un país amb un conjunt de normes culturals molt diferent del nostre". I clar norma cultural i llei són dues coses diferents, i la llei és la que va contra les persones homosexuals i els penalitza de manera habitual i despòtica. Evidentment el ministre s’ha hagut de fer enrere en els seus comentaris i fins i tot des del seu propi partit li han recriminat que vagi pel món dient aquestes bestieses, no fa per un ministre de sereníssim monarca anglès. Però el que la és una mostra no només d’intolerància sinó d’atemptar directament els drets de les persones són les declaracions d’un tal Nasser Al-Khater, el CEO del Mundial de Qatar,(chief executive officer, dit en la nostra llengua director executiu), va llençar amenaces en una conferència de premsa oficial sobre el Mundial: "Qui llueixi la bandera LGBTIQ en el Mundial serà arrestat per 7 o 11 anys” i la sorpresa és que ningú no li va clavar cap mastegot. Però encara anava més enllà en la estupidesa que va demostrar el CEO que ha qualificat a l'homosexualitat com un "mal mental" en una entrevista amb la Segona Cadena de la Televisió Pública Alemanya.

Segurament es jugarà a futbol però és impossible no tenir en compte totes aquetes situacions i moltes més que es produeixen en aquell país, com el tracte a la dona que han de tenir un tutor masculí per fer qualsevol cosa habitual, des de fer-se el carnet fins poder comprar segons que.

En fi les Federacions i els estats que hi acudiran segurament miraran cap una altra banda, posant el drets humans en una capsa tancada durant una temporada. A partir de finals de desembre ja tornarem a reclamar-los

Ep! i no és novetat ja hi hagut altres competicions en altres països però aquesta potser supera tots els paràmetres o/i límits d’incompliment dels drets humans.

Suborns per aconseguir el campionat, esclavatge per la construcció dels estadis (amb aire condicionat, en ple debat sobre el medi ambient, persecució dels homosexuals, menystenien de la dona, CEOS amb dubtes de la seves capacitats personals... Això sí calers a manta perquè tot sigui bonic. Artificial però bonic.

I l’anècdota gastronòmica que ja ho diu tot. La selecció espanyola no portarà pernil i embotit a Qatar per no ofendre ni tenir problemes. Genial!

En fi perquè l’Emir estigui content i satisfet jugarem a futbol i de les altres coses ja en parlarem un altre dia.

Tots en som una mica responsables (culpables?).