Literatura

Mamut

Coberta de 'Mamut' d'Eva Baltasar. Eix

Coberta de 'Mamut' d'Eva Baltasar. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Amb el llibre Mamut acaba la trilogia que va començar amb Permagel va seguir amb Boulder i ara es tanca. El tres llibres  tenen gran sensibilitat i bon fer literari tot i que hi hagi situacions difícils, complexes i de duresa ambiental notable. La qualitat dels textos i la seva singularitat fa entendre l’enorme èxit literari de les tres novel·les. Eva Baltasar va sacsejar el panorama literari, per l’estil, la cruesa d’alguns aspectes però també la bellesa de la seva construcció. També ens aporta la reclamació d’espai de solitud per poder trobar-se a un mateix, en mig del batibull de les ciutats, les feines i altres circumstàncies. Es reclama la possibilitat de que la solitud ajudi a resituar-nos personalment. A vegades però aquest  resituar-se comporta enfrontar-se a la duresa de l’entorn amb un exercici de resistència. Mamut n’és un exemple evident. El Mamut és un animal resistent amb el lideratge de les femelles. La novel·la porta el títol adequat coneixent la protagonista.  

Eva Baltasar Sardà (Barcelona, 1978). És escriptora i poeta. Ha publicat els poemaris Laia (Premi Miquel de Palol 2008), Atàviques feres (Premi Ramon Comas i Maduell 2008), Reclam (Premi Les Talúries 2010) i, en aquesta mateixa editorial, Dotze treballs (Premi Benet Ribas 2010), Medi aquàtic (Premi Màrius Torres 2010) i Poemes d'una embarassada (Premi Jordi Pàmias 2011), és una escriptora i poeta que va passar a ser molt més coneguda i reconeguda amb l’aparició del llibre coneguda per l'obra narrativa ‘Permagel’, primer lliurament d'un tríptic escrit en primera persona que tracta controvertides temàtiques com el suïcidi, la masturbació infantil de les nenes, el lesbianisme o la no maternitat. El llibre va impactar. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, una professió que va exercir durant un breu temps donat el seu afany per no lligar-se a un treball. Al 2018 Eva Baltasar va fer el salt a la narrativa. Aquesta decisió va venir arran d'una teràpia amb la seva psicòloga en la qual aquesta li va suggerir que, per a posar ordre als seus pensaments, escrivís la seva biografia. Així va començar una narració en primera persona que va agradar tant a l'autora catalana que finalment es va convertir en l'obra Permagel. Posteriorment a Boulder va afrontar la construcció de la maternitat que és un procés en que la relació de la parella es veu afectada, la construcció d’un nou espai amb un més no sempre és vist igual per cada membre de la parella i això pot arribarà a esdevenir un cert problema i malestar per la convivència.

Ara a Mamut torna el tema de la maternitat però aquest cop com a desig però també com una afirmació de la personalitat de la protagonista, cap interès afectiu en ser mare però en el procés de transformació hi ha la necessitat de gestar, de viure des d’un punt de vista de la  biologia i de transformació una maternitat que arribarà no com ella tenia pensat però que tampoc la lliga a la criatura. La recerca d’aquesta maternitat com a fet biològic l’obliga  estar amb homes i s’hi agafa com un mal menor.

La protagonista de Mamut  té una carrera universitària, treballa en un departament d’investigació, de fet però es passa el dia fent enquestes en residències d’avis. Veu allà molta solituds i també com es desenvolupa irremeiablement el tram final de la vida. Per altra banda busca l’embaràs com un element biològic sense que hi hagi una sensació de voluntat maternal. Però la vida se li acaba fent pesada, insuportable a la ciutat i busca un espai rural per seguir vivint. No es tracta de recercar una arcàdia feliç ni té res a veure el  bucolisme d’aquells urbanites que ho veuen tot fàcil. La protagonista pràcticament s’aïlla anant a parar en una masia al mig de la muntanya, lluny del poble i una altra masia prop on viu un pastor com a únic veí i allà va trobant les formes arcaiques de viure, o millor sobreviure. Una solitud volguda, una solitud que li fa conèixer millor la seva capacitat de resistència davant l’adversitat i el desconegut.

Allunyada del poble troba algunes feines per poder seguir subsistint el mínim, viure sense necessitat de trobar intermediaris que li resolguin els problema i procura viure de manera independent i lliure.

L’única relació que manté amb el món exterior, llevat de petites i necessàries visites al poble, és o bé amb alguns excursionistes que passen per aquell indret o bé amb un pastor que viu en el mas més proper. Mantenen una relació en la que ella marca el ritme de les trobades i també les decisions que va prenent també formen part d’aquest procés d’inserir-se en la mateixa terra, formar part del paisatge i dissoldre’s en ell.

La mateixa autora defineix aquesta voluntat de la protagonista i la recerca d’una soledat que l’ajudi tornar als inicis de la persona: Jo veig el Mamut al centre del retaule, i té dues ales que són Permagel Boulder. Per mi Mamut és el cor, és la novel·la més dura, la que va a buscar més el moll de l’os de l’existència. Sí que és veritat que ara es veu un ordre lògic, però no ho havia pensat des del principi. La Mamut va una mica més enllà que la Boulder en la recerca de la vida primigènia, perquè busca una solitud més absoluta. Les dues primeres se senten molt soles, però la Mamut ho està i no pateix tanta solitud com les altres. La Boulder necessita estar sola i s’ho munta fatal i a la Permagel li sobra tothom. La Mamut és qui està millor.

La protagonista adquireix aprenentatges en la seva solitud i en la necessitat de sobreviure usa algunes formes dures, alguns episodis de lluita contra els altres animals per poder marcar el territori, un procés de degradació que l’aferma més a la terra i a una cert retorn a una salvatgia controlada.

Haurà d’aprendre a viure, patirà, es degradarà però la lluita per sobreviure serà ferotge. La dona es convertirà en Mamut, afermada a la terra i resistent fins on calgui, fins i tot als propis sentiments i a la duresa d’algunes decisions.

Impactant, algun moments d’un llenguatge gairebé poètic per expressar situacions de duresa.

Tancada la trilogia caldrà esperar nous llibres d’Eva Baltasar.

Mamut
Eva Baltasar
Club Editor
Barcelona. Febrer 2022

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local