El vot dels discapacitats funcionals en les eleccions municipals!

La comunitat d’Els Avets, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, va organitzar un debat electoral amb els candidats del poble.  

Per votar, les persones amb discapacitat, poden ajudar-se d’una altra persona que els acompanyi quan vagin a votar o d’algun mitjà material per traslladar els sobres electorals als membres de la mesa.

En el cas que algun membre de la mesa, o algun dels interventors o interventores o apoderats o apoderades adscrits a la mesa, consideri que el  vot no s’ha exercit de forma conscient, lliure i voluntària, ho pot fer constar a l’acta de sessió, però no s’impedirà el vot. En l’acta, el votant s’haurà d’identificar només amb el DNI o document identificatiu que aporti.

Les persones que per culpa d’una discapacitat visual no puguin exercir el seu vot en la mesa de manera convencional, és a dir, no puguin escollir una papereta o col·locar-la dins el sobre corresponent, tenen dues opcions: poden ser assistits per una persona de la seva confiança per exercir el dret de vot o bé poden disposar del vot accessible.

El procediment de vot accessible consisteix en la utilització de paperetes i sobres de votació normalitzats, acompanyats d’una documentació complementària en sistema Braille que permet la identificació de l’opció de vot amb garanties d’autonomia i, per tant, el secret de sufragi. Hi ha la possibilitat d’enviament al domicili de la documentació de vot accessible

Tot i la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, una instrucció, que ha generat el rebuig de diverses entitats, permet a les interventores i apoderades apuntar les dades de les persones que considerin que no han votat de forma “conscient, lliure i voluntària”.

Amb la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), unes 100.000 persones van recuperar el dret a vot que tenien restringit com a conseqüència d’una resolució judicial d’incapacitació. La majoria van ser incapacitades per tenir una discapacitat intel·lectual o un diagnòstic psiquiàtric. La modificació de la llei, va suprimir els dos apartats que privaven del dret a sufragi actiu (excepte les persones declarades incapaces en virtut d’una sentència judicial ferma i les internades en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial) sempre que aquestes mesures argumentin clarament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi.

La llei orgànica introduïa així una limitació que el jutge decidia aplicar o no en cada resolució judicial. Per aquest motiu les persones afectades van denunciar durant anys que la restricció del dret a sufragi s’estava aplicant de manera sistemàtica. La reforma també afecta persones amb diagnòstic psiquiàtric.

La participació d’aquestes persones genera la visibilització de les seves opinions i les seves vivències en àmbits concrets com la inclusió laboral o el model d’atenció psiquiàtrica. Els educadors i educadores hem defensat des dels nostres llocs de treball que la informació ha d’arribar a tothom de manera comprensible, que cal fomentar la participació de persones que estan internades en centres psiquiàtrics de mitjana i llarga estada.

Els estats quan pretenen limitar el dret al vot de les persones argumenten que l’electorat ha d’estar informat i ha de ser capaç de formar-se un criteri propi i que aquests grups són més influenciables. En aquest cas es corre el risc de restringir el dret de sufragi per motiu de nivell educatiu o alfabetització, que pot afectar desproporcionadament grups culturals o socioeconòmics, tal com ha assenyalat el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides.

I és així com la reforma de la llei electoral, tal com s’expressa en el seu preàmbul es va aprovar per adaptar la norma interna a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l’ONU, que instava a modificar el 2011 i que va ratificar l’Estat espanyol.

Per això cal defensar que el fet de tenir una diversitat funcional és una circumstància que determina les experiències de la mateixa manera que ho fan altres eixos socials als quals pertany la persona.

El 13 de desembre de 2006 es va aprovar la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, on 25 dels 28 països de la Unió Europea la van ratificar. A l’Estat espanyol, des del 3 de maig de 2008 és una norma obligatòria, s’ha de garantir la participació en política de les persones amb discapacitat.

A Europa, el 51% de les persones amb discapacitat es declaren interessades en la política, un 3% més que la població en general (48%). Encara existeixen barreres legals, estructurals i administratives que impedeixen que aquestes persones participin en política en condicions d’igualtat.

Existeixen encara alguns obstacles jurídics i restriccions al dret a vot. A l’Estat espanyol la normativa electoral estatal denega el dret a vot i a ser escollides en un procés electoral a aquelles persones que hagin estat declarades incapacitades per una sentència judicial.

Existeixen també incompliments de la legislació en matèria d’accessibilitat als col·legis electorals, alguns programes electorals i pàgines web amb informació electoral que són inaccessibles per persones amb discapacitat sensorial o intel·lectual. La manca de continguts resumits i realitzats amb un llenguatge senzill i clar perquè siguin entesos per persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual.

Segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE, la majoria dels països de la UE han adoptat estàndards d’accessibilitat per a la construcció i renovació d’edificis públics, però només la meitat apliquen aquests estàndards als col·legis electorals. Les barreres impedeixen a les persones amb discapacitat per exercir els seus drets amb les mateixes condicions d’igualtat que la resta de la ciutadania i perden l’oportunitat d’influir en el desenvolupament i execució de les lleis i polítiques que conformen la seva vida diària.

L'article 29 d’aquesta parla del dret de les persones amb discapacitat a participar en la vida política i pública. Obliga als governs a assegurar que totes les persones amb discapacitat puguin votar i també puguin presentar-se a les eleccions i ser escollides.

La Llei Electoral espanyola, la LOREG permetia als jutges treure el dret al vot a les persones incapacitades. Aquesta es va modificar al mes de desembre del 2018 i ara cap jutge podrà limitar el dret de vot a una persona per tenir una discapacitat.

Aquest canvi de la llei es va publicar al BOE el 6 de desembre del 2018, reconeixent que totes les persones que van perdre el dret a votar, el recuperaran automàticament, el canvi de la llei va ordenar a l'Oficina del Cens Electoral que fes aparèixer aquestes persones en el Cens Electoral.

Alguns partits polítics inclouen en els seus programes electorals propostes dirigides a les persones amb diversitat funcional. Quan parlem de diversitat funcional, ens referim a les persones que presenten diferents capacitats a nivell físic, intel·lectual, sensorial i/o per trastorn mental.

El Parlament de Catalunya va canviar la Llei Electoral i les persones amb discapacitat intel·lectual no han de fer res especial, se’ls dona d’alta al cens electoral. La Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, assegura els drets de les persones amb discapacitat a tot el món.

“L'objectiu de la modificació és posar l'atenció en les capacitats i no en les discapacitats” va afirmar l’Honorable Sr. Carles Mundó i Blanch nascut a Vic, el 3 de març de 1976, advocat i polític català. Va ser conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya durant la XI Legislatura (2016-2017).

Joan Rodríguez i Serra és educador social