Casa d’orenetes, casa d’amoretes

Juntament amb Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè, una de les 3 patrones de Barcelona. La tradició diu que aquest dia arriba la primera oreneta a Catalunya. Com diu el refrany, són missatgeres d’amor: “Orenetes, amoretes”. Una raó de més perquè les fadrines casadores d’abans s’hi encomanessin, no fos cas que s'oblidessin de venir. Els propietaris de les cases on niaven, en adonar-se'n, convidaven al veïnat a menjar i beure per festejar-ho. Ací recordo el poema d’amor i desamor més famós de la literatura espanyola. Gustavo-Adolfo Bécquer va escriure aquells versos que arrenquen amb el “volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar / y otra vez, con sus cristales / jugando llamarán”.

Passen l’hivern a països càlids, ben lluny d'aquests verals. Sempre són benvingudes, malgrat embrutar el sòl amb llurs excrements. Mirant dessota els balcons de cases antigues o a les teulades, veurem nius fets de fang i palla, per reproduir-se. Les femelles posen quatre o cinc ous i els incuben durant un parell de setmanes. Un cop nascuts els pollets, els pares els alimenten durant gairebé un mes, amb insectes caçats al vol. De seguida fan vols curts fins a llocs propers i els pares els continuen alimentant... Fins que ja demostren valdre’s per ells mateixos.

Aviat, sentirem -per pobles i ciutats- els xiscles d’aquests petits ocells d’ales negres i ventre blanc, volant per damunt les cases. Preparem una bona benvinguda a la primavera!. Una de les quatre estacions meteorològiques. De ben segur, la que més ens enlaira l’estat d'ànim.

Ja podem tibar de tot un seguit d'adagis: “oreneta arribada, hivernada acabada”/ A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve / Les orenetes porten sort i qui les empaita és bord / Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora / Per Santa Madrona, canten l'oreneta i l'alosa / Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta / Més fema un bou que cent orenetes".