Fronteres desdibuixades

Amb el títol Fronteres desdibuixades, des del 7 de març fins al 20 d’abril de 2025 es pot veure al Centre d’Art Contemporani La Sala una exposició –de fet, una instal·lació- que aplega 17 artistes de diverses disciplines en una posada en una escena visual comuna.

En una escenografia que es presenta com un recorregut en un bosc on ara es troben poblacions d’arbres i ara es troben clarianes, s’integren els treballs de cada artista en un camí que trenca fronteres entre el treball individual i el treball col·lectiu, i que de manera harmònica transita entre les tècniques tradicionals com ara la pintura, l’escultura i la joieria, amb l’exploració de nous llenguatges artístics com ara les performances amb què es presenten les obres acompanyades del vídeo art de Bahareh Sahin, la música de Dagui Pierro i, en la part textual, d’una col·lecció d’haikus de Míriam Artigas.

«Les fronteres són espais intersticials», escriuen Mariona Farreras i Carla Poocchiola en la reflexió filosòfica del projecte que han comissariat Albert Llobet i Inma González: un treball d’equip que, com els artistes han fet entre ells, es dona un diàleg de gran fluïdesa entre l’espectador i les fronteres desdibuixades, o les fronteres poroses, o els espais de contacte enfront de les fronteres dures, rígides, tancades. Tota una filosofia que en aquest cas ateny a l’exposició-instal·lació Fronteres desdibuixades, però que és també un convit a la reflexió metafísica del jo-i-els-altres, com ja volia fer-nos advertir el filòsof jueu Martin Buber al seu assaig Jo-tu, publicat per primera vegada l’any 1924. Val la pena de recordar que en el seu pensament filosòfic Martin Buber introdueix el tu, i, per tant, també els altres, com a necessitat inexorable per a la realització del jo.

Ningú no pot parlat d’ell mateix sense parlar dels altres. En una concepció dualista de la realitat, la que ens sembla conèixer, el jo i els altres estan separats i ho estan en sentit relatiu, però no en sentit de l’absolut, ja que tots formem part d’aquest absolut, Déu per als creients, la natura en sentit profà.

En la instal·lació Fronteres desdibuixades el gaudi estètic es converteix en la mà per anar més enllà de les formes i reflexionar sobre les fronteres que, de fet, i com diuen Farreras i Pocchiola en el seu escrit, són canviants. El que ens sembla una forma sòlida: el nostre cos, per exemple, és tan canviant com les estacions de l’any. Tal vegada és per aquest motiu que en les performances d’aquesta mostra hi abunden elements extrets de la natura, o propers a la natura, com els filats. Un goig per a la vista, ho hem dit, però un goig també per a l’intel·lecte que gaudeix en una conversa imaginària entre els artistes i els espectadors en una experiència dinàmica i innovadora en el camp de l’art que s’està fent ara mateix, és a dir: art contemporani.