La llista no va de noms, va de persones...

Aviat farà 4 anys que em vaig quedar a les portes de representar als veïns i veïnes de Cubelles com a regidora per esquerra en les eleccions municipals. Pocs vots em separaven d’un somni que m’omplia d’il·lusió, d’esperances i sobretot d’agraïment.

He mamat com pocs joves la política municipal a casa, he après de les coses bones i de les dolentes, de les molt dolentes. I és que les misèries també t’ajuden a créixer, a fer-te forta i sobretot a donar-ho tot, amb el convenciment que podràs tornar a la família el que va perdre sobtadament.

Malauradament qui no surt escollit, malgrat els resultats ajustats, poca cosa pot fer, les cadires són molt còmodes i la voluntat de cedir el lloc massa sovint es vista com una renúncia inacceptable.

Aquests quatre anys m’han servit per fer-me més forta, per créixer personal i políticament. Malgrat la pandèmia, els estudis, la feina i d’altres he seguit treballant pel meu poble, pel meu partit i pel nostre projecte. I és que el treball dels joves no sempre es percep de la mateixa manera.

A Cubelles cal sumar i cal sobretot conèixer el seu teixit associatiu, des de dins, i és participant activament en les entitats, en les activitats, al carrer o a la ràdio com es mesura el pols de la nostra Vila.

Però també ho he fet com a jove, percebent les necessitats que tenim els i les joves cubellenques i les perspectives que posem en la nostra administració local. I és que els joves tenen poca presència en els programes electorals de les eleccions municipals a Cubelles.

Les úniques candidatures en què apareix la veu del jovent explícitament als programes són ERC i la CUP. Nosaltres i més concretament des del jovent republicà em treballat intensament aquests quatre darrers anys, amb força, amb empenta i sobretot amb il·lusió.

ERC ho fa amb un apartat escrit en primera persona per Jovent Republicà, l’organització política juvenil autònoma en conveni amb el partit polític d’ERC, per tant la nostra presència a les llistes electorals municipals no és circumstancial, no és per compromís, no és per omplir.

També, com a dona, vull prendre el relleu per les dones compromeses, valentes i treballadores que han decidit dedicar uns grans anys de la seva vida a treballar pel país, per la seva vila i per la gent.

Les campanyes electorals existeixen per ajudar a determinar a totes aquelles persones que estan indecises quin és la o el millor candidat o candidata per representar-los, ja sigui com alcalde/ssa o regidor/a. Les campanyes electorals determinen el futur i les polítiques que es duran a terme i esdevenen un punt d’inflexió en la història política de la nostra societat.

Cap candidat o candidata pot guanyar unes eleccions sol/a. Una campanya electoral és un esforç col·lectiu i molt intens que requereix de la col·laboració de moltes persones per tal de poder assumir el repte logístic, humà i econòmic que suposa.

Cal posar èmfasi en la precarietat juvenil i en la necessitat de construir una Cubelles millor en què ens puguem sentir plenes i on els joves prenguem partit. Una precarietat marcada pels contractes insegurs, per l'emancipació costosa, pels problemes de salut mental i per la manca d'alternatives a l'oci juvenil.

No negaré que em queda molt per aprendre, a la joventut no ens acompanya l’experiència, però vull saber, vull tenir la possibilitat d’equivocar-me. Els partits s’han de creure allò del relleu generacional i sobretot s’han de crear les possibilitats per poder fer-ho.

Jo, tinc la sort de poder treballar a la nostra vila, de copsar diàriament les necessitats reals de les persones i sobretot de poder exercir amb independència qualsevol responsabilitat política amb llibertat, consciència i autonomia. No renunciaré a aquest dret de representar als i les joves de Cubelles i espero fer-ho amb el suport dels meus companys i companyes d’esquerra.

Gràcies als meus pares he après el que costa lluitar pels teus projectes, a vegades el preu resulta molt car, però no defalliré davant la oportunitat que se’ns presenta a Cubelles. Estic aquí per acabar de fer tot el que abans han començat altres.

Som molts joves que treballem per millorar les condicions de vida del jovent; però no ens aturem aquí, aprofitem la rebel·lia, la força i les conviccions revolucionàries que ens caracteritzen per transformar políticament i socialment els Països Catalans i el món.

Els joves hem de ser els primers en mobilitzar-nos per un futur i un present dignes, contra la precarietat laboral, l’emergència habitacional o les dificultats en l’accés a una educació digna. Els primers a omplir les places per rebutjar la violència masclista i els primers en organitzar-nos per denunciar el canvi climàtic.

Gràcies per vostre suport.

Clàudia Rodríguez i Donaire, és Consellera Nacional pel Penedès-Anoia. Secretaria de Feminismes i LGTBIQA+ i representant del Garraf del Jovent República.