Canvi de full al calendari, 2023

Queda poc ja per tancar aquest 2022. I possiblement tots farem el nostre habitual, propi i recurrent balanç de cada any. Serà divers ja que cadascú se sap allò que li ha anat bé i també sumarà aquells aspectes negatius i finalment  es podrà valorar si aquets 2022 ens ha estat dolent, passable, favorable, bo o senzillament ens ha deixat igual que ja estàvem.

Però en l’àmbit més públic la realitat es que enguany no podem dir que hagi estat un bon any. No havien passat encara dos mesos i esclatava una guerra anunciada prèviament per alguns serveis secrets, negada, clar, pels mateixos agressors i per estupefacció general Rússia envaí Ucraïna el 24 de febrer. Potinejant el llenguatge Putin anunciava una “operació militar especial” per no parlar de guerra, calia desnazificar Ucraïna.

I avui amb menys presència mediàtica, poques portades i cal anar a la tercera o quarta pàgina, però amb la mateixa crueltat la guerra segueix. Rússia creia que seria un operació d’aquelles de manual, de veni, vidi vinci i ha quedat empantanegada en una guerra que ningú s’atreveix a dir quan i com acabarà. La resistència a base de decisió, de defensa aferrissada del territori per part dels ucraïnesos i de fluxos de diners i armament, més o menys sofisticats  occidentals han ajudat no sols, a aturar l’exercit rus sinó posar-los en entredit pel que fa a estratègia i eficàcia en combat, almenys per ara. Però queda molt per dir en una guerra que ha fet trontollar la majoria de països d’Europa fruit de la crisi de l’energia, i la restricció del gas i petroli que s’adquiria a Rússia. L’excessiva dependència s’ha pagat cara i no ha acabat encara l’escassetat de combustibles. Hem entrat en una escalada de preus i amenaces de restriccions. Històric doncs el moment, i tornar a veure restriccions com fa una seixantena d’anys era una situació impensable a dia d’avui però pot arribar a ser real. Els blocs de la guerra freda sembla que tornen a encastellar-se i l’amenaça d’un final amb ús d’armament nuclear sembla més real que mai.

Puja generalitzada de preus però les grans empreses van pujant també els seus beneficis per tant aquesta mena de “trola” de que tot ha estat conseqüència de la guerra no sembla del tot creïble.

Però mentrestant per anar acabant l’any l’ambient a l’estat espanyol sense arribar ni de lluny ni comparable a la duresa i cruesa de la guerra oberta també té un “guerra” verbal i de posicions pel que fa al poder legislatiu versus poder judicial i a l’inrevés. Inaudit.

Un Constitucional i un Consell General del Poder Judicial amb membres fora ja del seu mandat, incomplint lleis del Congrés i demostrant una manca d’ètica esgarrifosa es tanquen en banda i ordeixen tots els mètodes possibles per evitar que hi hagi una majoria progressista en aquets òrgans. La negativa del PP a pactar els relleus ha portat al govern a fer canvis en el sistema de nomenament, possiblement hagi “legislat” en calent, i aprofitant altres modificacions en el Codi Penal, ha colat els canvis en el sistema d’elecció dels membres de l’alta judicatura. Motius per estar fart del boicot n’hi ha, i molts  però la manera triada per fer els canvis no ha estat la millor, però l’actitud desafiant i propera al segrest per part de les màximes institucions judicials de l’estat democràtic no és de rebut ni molt menys.

La sobirania, la representació de la ciutadania, no la tenen els jutges, la té el legislatiu i intentar bloquejar canvis en les lleis abans de que es produeixen és un actitud preventiva que trenca l’equilibri entre els poders de l’estat. I a més fer-ho de manera concordant amb el PP indica un cop més el compromís de part important de la judicatura amb la dreta reaccionària de l’estat espanyol. Cal recordar que el senador Ignació Cosidó deia allò que amb determinats nomenaments acabaven "controlando la Sala Segunda desde detrás", i amb més operacions fosques controlen unes quantes sales més... En fi, tot plegat no s’acaba d’entendre només si es parteix de la base que el PP, Vox, C’s i tota la patuleia de la dreta més reaccionaria i cridanera segueix dient que el govern de Sánchez és il·legítim. I ho diu perquè ha pactat amb ERC i Bildu i a més diuen que no compleix el seu programa electoral. Que mirin a la seva esquena  i recordin allò de Rajoy de que no pujaria impostos i el primer que va fer va ser apujar-los...I finalment el Constitucional accepta el recurs del PP i impedeix votar l’esmena -que ja no és esmena en el senat sinó text- de la seva modificació al senat. Jutges caducats i recusats decideixen sobre la seva mateixa recusació i caducitat... Jutges clarament partidistes es salten la llei per aturar els processos de la sobirania popular.

España!! = Celtiberia show, novament i lamentablement.

En fi aquesta polèmica que posa en entredit la separació de poders -ja ho va dir l’inefable Guerra que va enterrar a Montesquieu- i els propis poders de la democràcia no afecta gaire en el dia a dia de la ciutadania que més s’ho mira  amb una certa estupefacció mentre que la dreta política, mediàtica i judicial  comença a descarar-se de manera clara i sense embuts ni vergonya. També farà història aquest 2022 per aquesta raó que segurament contaminarà també l’inici del 2023. Acabarem essent experts constitucionalistes ja que els diaris ens procuren informació didàctica sobre composicions de tribunals, renovacions, potestats que tenen....

2023 que serà any electoral, segur, les municipals i en algunes comunitats autònomes i ja veurem si els governs central i de la Generalitat aguanten. Les municipals ens oferiran la possibilitat de triar el nou govern que s’instal·larà a la Plaça de la Vila. Ratificarem o canviarem?

De moment hi ha hagut un  moviment, menor si vol, però creiem que interessant, el PSC s’ha abstingut en el ple del Pressupostos i ha permès que el números tirin endavant. Al·leguen responsabilitat davant la minoria del govern i també consideren que enguany sí, potser per precarietat numèrica, el govern ha acceptat algunes de les seves propostes. Fer de la necessitat virtut, ja ho diuen.

Creiem que és una bona notícia, el trencament encara que sigui per una necessitat i per una abstenció dels blocs, ja que dona possibilitat a les dues forces majoritàries d’arribar a acords que fins ara semblaven impossibles.

El PSC va guanyar les eleccions municipals, veurem si repetirà resultats, si hem de fer cas a comentaris força generals és que serà així, però les urnes s’omplen de paperetes que ningú, sols el que l’ha dipositada, sap quin vot contenen. Per tant a treballar-s’ho toca, tots els partits per descomptat. Ja arribarà l’hora dels pactes i a veure si aquest cop hi ha una mica més solidesa en fer aliances que de veritat tirin endavant la ciutat.

El Món, l’estat, la ciutat en cada espai bones i males noticies, però sempre ens ha de quedar i ens queda sortosament el nostre propi espai amb realitats, desitjos, entrebancs, dificultats, facilitats tot el que comporta el dia a dia de la nostra vida.

Caurà un full de calendari, però  aquets cop a més de dia i mes, caurà el 2022. Que s’enfonsi ja!. Arribarà el 2023 sense solució de continuïtat, els mateixos problemes però ens agafarem a noves expectatives i esperances, sobre les cendres de l’any anterior, mort i enterrat. Tan de bo sigui foc nou i ens ompli de felicitat, pau i treball.

Il·lusos potser?

No. Volem ser optimistes, volem un 2023 molt millor que l’any que deixem enrere.

Ho volem per tothom, encara que d’alguns dubtem de si s’ho mereixen.