El sopar de cap d'any

I menys des que el govern de la nació ha declarat oficialment oberta la campanya electoral amb aquest anunci televisiu adreçat als ciutadans europeus i als de la resta del món que, per gràcia d’una situació personal o una altra, tindran dret a votar el proper 28 de maig, quan es compleixin els quatre anys de les anteriors eleccions municipals i autonòmiques en les comunitats considerades “no històriques”. Unes eleccions a les quals es podrien afegir les generals que el govern de Pedro Sánchez ha de convocar amb el 10 de desembre de 2023 com a data límit i, per tant, amb opcions per precedir-les, coincidir amb elles o esperar a veure com queda el panorama en aquestes de data fixa.

Òbviament, tot i que les quatre comunitats autonòmiques restants (Catalunya pel 2025, País Basc i Galicia pel 2024 i Andalusia pel 2026) segueixin tenint el dret a anticipar-les quan els hi convingui o ja no puguin aguantar més. Una situació que a Catalunya es valora dia sí i dia també en no haver aconseguit, com al País Basc amb el pacte PNB-PSE, una mínima estabilitat. Tampoc sembla que Galicia i Andalusia, amb majoria absoluta ambdues, necessitin a curt termini recórrer a l’avançament electoral. Per tant, si tot plegat es confirma i no hi sorpreses de darrera hora, el 28 de maig del 2023 està cridat a ser intensament electoral per la majoria del territori, amb la incògnita de si Catalunya tindrà un plus de votació.

Segurament, molts us estareu preguntant que té a veure tot això amb aquell sopar en el qual es reuneix bona part de cada nissaga per celebrar -és un dir- el canvi d’any al calendari. Doncs jo crec que molt. Perquè, de la mateixa manera que en aquest sopar del darrer/primer dia de l’any, es reuneixen famílies que, al llarg de l’any, es truquen de tant en tant i es troben, en reunions més o menys “sectorials” dos o tres cops, les eleccions, globals o coincidents, convoquen, en principi cada quatre anys, un conjunt de partits que, a unes parts del territori, s’ajunten X amb Y mentre a altres s’alien X amb Z. De la mateixa manera que al sopar de cap d’any els dos oncles més rics parlen de les seves inversions en borsa mentre els menys afortunats es centren en el futbol i els darrers fitxatges. O no hi ha llocs on les llistes electorals locals desmenteixen allò que les llistes autonòmiques pregonen, i aliances que en una regió es tenen per aigua miraculosa mentre en altres es vilipendien?

Per no parlar, tornant al sopar, de la tensió entre les dues germanes fruit del regal de l’àvia a una d’elles, d’aquelles arracades que tant li agradaven a l’altra i que ja tenia coll avall heretar quan l’àvia faltés. O l’eterna discussió sobre el canal de televisió per on escoltar les dotze campanades que marquen la nit mentre l’oncle conco proposa, un any més, que li donin una olla i un cullerot, que ja les tocarà ell i així s’evitarà la discussió, també recurrent, sobre els quarts i les hores. O la sobtada aparició d’un sector vagà de la família que reclama el seu menú diferenciat i vegetal.

Doncs ara, a totes aquestes situacions amb les que, si us esforceu una mica, trobareu paral·lelismes en la nostra actualitat política, afegiu-hi que algun dels comensals habituals, just acabat de separar-se i tornat a casar, triï aquest sopar per presentar la nova parella o que aquell tiet emigrat i esbojarrat que sempre ve a l’àpat de Festa Major aprofitant les vacances d’estiu, anunciï la seva vinguda per demanar-vos un favor que no especifica. Quin sopar que us espera, no? Inoblidable.

Si ho preferiu, doneu el tomb a l’exemple. I penseu en unes eleccions que calgués fer -sí o sí- un determinat dia i amb abast diferent segons les parts del país que considerem i el que en elles succeeixi durant les properes setmanes. Que, a més, tot plegat es veiés embolicat per decisions, internes però transcendents, d’alguna part que vol canviar la situació conjunta actual. I tot, entortolligat i condicionat per dos partits omnipresents dels que un pot afegir unes altres eleccions quan li vingui de gust i l’altre posar pals a totes les rodes de tots els implicats. Quin any que ens espera, oi? Inoblidable.

De tota manera, malgrat tot això, que tinguem un bon any 2023.