Inversions, sens dubte, necessàries

Aquest 2023 farà cinquanta anys de la inauguració de la maternitat a l’Hospital de Sant Antoni. Per una banda aquesta obertura va significar una millora important en els serveis assistencials, cinc habitacions, un paritori i una sala niu pels infants. Aquesta obertura també va significar el principi de la fi de tot un seguit de clíniques privades que hi havia a la ciutat i que fins aquell moment havien fet la suplència d’una assistència més o menys de servei públic.

Lamentablement no hem pogut celebrar aquest cinquantenari. Recordem que per la decisió de la Conselleria de Salut de la Generalitat de la mà dels consellers, Trias, Rius i Pomés es va començar el desmantellament intencionat i descarnat de l’Hospital de Sant Antoni. A l’any 2000 es tanca l’operació i es consuma el trasllat de la maternitat a l’hospital de Sant Camil. S’explica que la data preposada per l’administració local era que el trasllat efectiu es fes el 28 de desembre coincidint amb la data del dia dels Innocents. La conselleria es va molestar (tenien una gran sensibilitat!) i van creure que la data era inapropiada i ho van considerar una provocació. Home, segurament una certa intenció hi havia perquè realment tot plegat va ser una presa de pèl, una innocentada, una innocentada dolorosa per la gent que treballava a l’Hospital de Vilanova.

Els innocents tenien massa significat. Ben segur hagués donat peu a fer-hi brometa.

Finalment la Maternitat de l’Hospital de Vilanova és traslladada a Sant Camil el dia 29 de desembre de l’any 2000.

Es tancava així una etapa de lluita per mantenir potser de manera poc real un servei mèdic que estava aïllat de la resta i això es fa difícil d’entendre. Potser finalment va prevaldre el realisme (induït òbviament per la pressió descarada de l’autoritat sanitària del país) i el que era mèdicament més correcte, però quedava la sensació de que la coordinació sanitària del Garraf havia esdevingut una OPA hostil a l’hospital de Sant Antoni. Perquè els Camils no tinguessin dèficit econòmic i perquè des de la Conselleria hi anessin aportant diners i recursos sense parar. Es desvestia un sant, desvestint-ne un altre sense gaires arguments ni raons convincents.

Ara arriba una altra bona notícia positiva com deuria ser la de fa cinquanta anys. El Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat una plurianualitat de 42 milions d'euros pel Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), segons el projecte pactat amb el CatSalut sobre la millora de l'atenció al pacient en el territori. Aquest pressupost està destinat a realitzar diverses inversions d'ampliació i reforma dels centres CSAPG entre els anys 2023 i 2027.

La noticia és bona. I Sempre cal agrair (tot i que no deixen de ser diners nostres) la inversió que es faci en la sanitat i el seus equipaments. La inversió es concreta en els tres hospitals així, el de Vilafranca s’hi ubicarà un nou espai corresponent per poder fer la diàlisi, es reestructurarà l’àrea de consultes externes que inclou els gabinets de cardiologia, el gimnàs de rehabilitació i s’implementarà un nou espai per a l’àrea d’endoscòpies. Pel que fa a l’Hospital Residència Sant Camil (HRSC), està previst ampliar l'àrea d’hospitalització, el bloc obstètric, les consultes externes i les urgències. També es destinarà part del pressupost a les obres de reforma que ja s’estan fent al bloc quirúrgic del centre, amb l’objectiu d’ampliar el número de quiròfans que passarà de tres a cinc, l’àrea de reanimació i l’espai de treball dels professionals, i es faran inversions per millorar els sistemes de climatització i reforma de la façana, entre altres.

Pel que fa a l’Hospital Sant Antoni Abat (HSAA) es reformarà el bloc quirúrgic, on es realitza cirurgia major ambulatòria. També s’invertirà en la remodelació de l’àrea d’urgències, per reformar-ne la distribució interior amb l’objectiu de millorar els fluxos, l’organització i l’atenció.

Inversions interessants no hi ha cap discussió.

El tema està si amb aquetes inversions millorarà l’atenció que avui rep el ciutadà. Indiscutible la de l’hemodiàlisi, però la sensació és que malgrat s’ampliïn i millorin els espais d’urgències si no hi ha un augment de personal que pugi atendre,estaran més ben ubicats -que ja és molt- però els retards i les esperes seguiran essent les mateixes que hi ha ara i ja són molt altes. Igualment hi pot haver més quiròfans en teoria hi podria haver més intervencions però la realitat és que poc s’han disminuït les llistes d’espera i en temes menors els 6 mesos pel cap baix no te’ls treu ningú. I ja no diguem en  les proves diagnòstiques en que els mesos d’espera són molts, exagerats pels que esperen les proves. I això no ha millorat i no sembla que hagi de millorar a mitjà termini.

És evident que hi ha un problema que ve de lluny, que amb les retallades de fa deu anys es van agreujar i molt. El que llavors eren escletxes i ara ja són esvorancs i al llarg d’aquets temps s’ha fet ben poca cosa pel que fa a la voluntat de tornar a tenir unes aportacions econòmiques que ajudin a revertir el

que la destralada del Conseller Ruiz va triturar de manera clara amb complicitat de diversos partits que van sostenir el govern del President Mas.

D’aquelles retallades encara en patim les conseqüències i agreujades per la pressió brutal que ha sofert els sistema català de salut a rel de la pandèmia.

De moment no tenim pressupostos i per tant les inversions deuen penjar d’un fil encara.

Però siguem optimistes i considerem que finalment hi ha acord per les xifres i per tant arriben els recursos per fer les obres compromeses, que realment són importants però el dubte de si això comportarà una major agilització de molts dels actes mèdics que estan acumulant-se i a generar retards que pels usuaris són moltes vegades inexplicables.

Entrem en un any d’eleccions municipals i la ciutadania reclamarà solucions a aquells temes que els afecta directament i sabent que la salut -almenys en part - no és competència municipal sí que posicions i compromisos que puguin adquirir els i les candidates caldrà valora-les.

A la ciutat algú ens comprometrà altre vegada a dir que hi haurà hospital?

Hospital que tots els consellers d’ençà de la Marina Geli han afirmat -mentint deliberadament- que es faria i fins i tot hi havia partida per fer el projecte.

La contradicció és que cada cop que es fan les necessàries inversions, i que siguin benvingudes i molt, resolen part d’allò necessari però allunyen allò imprescindible com creiem que és la construcció d’un nou hospital a la ciutat.

Rentem la cara, ho deixem tot net i polit, molt bé, però potser cal anar al fons i que diguin d’una vegada, la Conselleria, el Consorci i l’alcalde o l’alcaldessa que tinguem si hi haurà hospital o no.

No costa gaire fer-ho, més que res per prendre’n nota. I seguir donant la “tabarra” inútilment o callar per sempre.