-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 22-01-2023 09:41
Sant Antoni Abat. Carles Castro
Potser ja hem de començar a pensar en que el calendari de la natura es trasbalsarà i perdran sentit ja no sols els refranys sinó aquelles dates que hem associat determinats fenòmens meteorològics
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Fent valer la tradició ens ha arribat la setmana dels barbuts i amb ella s’ha anunciat la primera fredorada important d’aquest hivern. Els refranys populars, que són un baròmetre de la intel·ligència natural, de les vivències ancestrals i el del saber popular, no ens enganyen, i com que no saben, no coneixen encara això de canvi climàtic continuen predient el temps amb el perill de quedar obsolets, com un record passat, vegem-ne uns exemples:
Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
Per sant Antoni fa un fred del dimoni
Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar
Quan venen els tres barbuts, sant Pau ermità, sant Maur i sant Antoni abat, venen els freds cascarruts.
I altre cop enguany l’han encertada.
Gairebé ja enyoràvem aquesta sensació de fredor, aquests dies de sol intens però amb un fred que glaça, aquest vent, desagradable massa vegades, que sembla amb la seva bufada que et faci arribar el fred fins al moll dels ossos.
I quan ja pensàvem que no caldria treure abrics, gorres i bufandes vet aquí que dues borrasques la Fien i la Gèrard s’abraonen sobre el territori i fan caure la neu de manera notable (esquiadors salven al temporada i reserves d’aigua per la primavera, al·leluia!) i el vent i les temperatures també és fan notar, i molt. Alertes de tota mena i color clapegen els mapes del país. I com que som com seguidors impenitents de la secció del temps (diuen que aquesta afecció pel temps és una de les característiques de la catalanó més profunda) estem al cas i seguim l’evolució de les dites borrasques que es superposen i veien les seves conseqüències al territori. Neu i pluja, pluja (poca) i mestralades. Ja era hora, no acabarem amb la sequera però anirà molt i molt bé, ja ho diuen mica en mica s’omple la pica.
El humans tenim la lògica tendència a comparar uns temps amb altres i a mesura que es van sumant anys també hi ha records que ajuden a fer aquesta comparació, és més extens el domini temporal i potser també hi ha una pèrdua de certeses en allò que va passar. Però sí que podem afirmar que abans, si volen en un més antic “antes”, feia més fred.
Imatges de roba estesa congelada, penellons a les mans o a les orelles ens fan pensar que certament feia més fred i també potser en tenim la percepció perquè no disposàvem de tant elements per combatre-la com podem fer ara.
Bona part de la nostra configuració cultural es fonamenta en les estacions de l’any, seguim la natura per fer la nostra actuació. I a la natura hi hem afegit el santorals per allò de que la nostra cultura té una clara tradició cristiana que de la que no cal renegar-la només posar-la al dia.
I així amb fred, fred, i més fred, la Setmana del Barbuts ha complert la seva tradició i ens ha enviat i ens enviarà encara algunes fredorades notables.
La setmana dels barbuts prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15; i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22. Tot un reguitzell de sants barbuts que han donat peu a aquesta associació i relació entre el fred i les barbes.
Sant que tenen una forta celebració a la nostra comarca, per una banda a Vilanova Sant Antoni és el seu copatró i la celebració dels Tres Tombs té en el calendari festiu data remarcada doncs s’endinsa en el temps i posa de relleu altre cop l’arrelament del Sant a la ciutat. La festa de Sant Antoni va superar la llarga nit del franquisme, sense que el dia fos festiu la gent, però,sortia al carrer i la Rambla s’omplia de gom a gom com mai, i els Tres Tombs treien a passejar els animals, passés el que passés, plogués, nevés o fes un fred de mil dimonis o no fos festa oficial, però sí real. Les autoritats franquistes havien oficialitzat el 21 de gener com la festa de la “Liberación ”-amb una voluntat clarament segregadora, sectària i revengista- amb tota la litúrgia corresponent a la parafernàlia grotesca de les misses expiatòries i els crits de rigor: Caidos por Dios y por la patria. Presentes! La “liberación”, va esdevenir per molts vilanovins i vilanovines una jornada amb les anades clàssiques a la captura de la rebaixa a Barcelona.
A Ribes la celebració es centra a El santuari de Sant pau que està documentat des de 1485.
Per Sant Pau, la festa major d'hivern, els balls populars pugen pel camí Romeu i celebren l'aplec a la plaça. Expliquen els documents.
La cercavila de baixada és antològica, val la pena veure’l. I contemplar les evolucions dels balls papulars pel camí fa goig.
Però el canvi climàtic i les seves conseqüències sembla que ho destaroti tot. Per la Fira encara anàvem amb màniga curta i ja ens havíem menjat castanyes i panellets a la fresca quan en la tradició més nostrada aquesta celebració representava posar-nos els abrics per primer cop. Ara ni pensar-hi, fa poc llegia una piulada d’un pagès alarmat que veia com començaven els ceps a treure algun pàmpol i algun ametller, també, amb florida més que avançada o experts que ens parlen de l’afluència de mosquits en aquestes dates. Potser ja hem de començar a pensar en que el calendari de la natura es trasbalsarà i perdran sentit ja no sols els refranys sinó aquelles dates que hem associat determinats fenòmens meteorològics. Serà una pèrdua irreparable però que hi farem!
Mentre això no passi celebrem encara que les dites fruit de la cultura popular associada a la natura encara -i per quan temps?- ens segueixi recordant les estacions de l’any i els temps que feia i com ho vivíem, com un exercici ja gairebé de nostàlgia.
I encara hi ha, amb el que estem vivint, qui qüestiona l’estat d’alarma sobre el clima i encara més, s’entossudeixen en negar-lo. Perill.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!