Visions i records

Visions i records (Ediciones Vitruvio) és el títol que el doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Santiago Mercader i Saavedra (Barcelona, 1981), ha escollit a l’hora de publicar el seu primer llibre de poemes. I és que, sens dubte, la poesia –aquesta immensa falda metafísica poblada de versos com la volta celeste ho és d’estrelles- s’alimenta de visions i records.

El conjunt de poemes que trobem a Visions i records estan escrits entre els anys 2000-2017, un període de gairebé vint anys. És, per tant, un llibre cuinat a foc lent, meditat, tot i que alguns poemes estiguin escrits, és clar, en el reclam del moment. En el Prefaci, l’autor manifesta que inicialment no van ser escrits per publicar-los. Així, doncs, són fruit d’una necessitat d’expressar amb veu lírica i en forma estètica el que en podríem dir la vida interior que ondula entre els sentiments i els pensaments, la introspecció i la sensació de meravella, la contemplació de la bellesa i el dolor que commouen i empenyen a l’escriptura. El resultat són uns versos que van guanyant tanta profunditat com sensible és la pàtina de llum amb què estan recoberts. Així és com Santiago Mercader va ser animat a publicar-los per amics propers com Francesc Orenes i Navarro, traspassat l’abril de 2022, i al qual el poeta dedica el seu llibre en la seva memòria. El llibre s’acompanya d’unes suggerents fotografies realitzades pel mateix autor que reforcen la intenció dels poemes.

«La poesia és l’art de la síntesi», afirma Santiago Mercader i Saavedra en el seu text de capçalera. Certament un sol poema pot dir tant com una novel·la, pot sacsejar el lector fins al moll dels ossos, fer-lo emocionar, fer-lo pensar, o també invitar-lo a la contemplació, a la visió interna de la immaterial «bellesa [que] pren formes corpòries», com escriu Mercader, tot observant, una nit, la festa de la natura en el seu silenci, respirant la seva atmosfera vigorosa: «Minúscules formes de vida/ poblen el pol·len i l’aire». I és així com el poeta se sent u amb la natura, una forma d’èxtasi.

A Visions i records també hi ha versos negats amb les aigües fosques del dolor o de d’enyorament: «Ets part del passat», i l’ànima es dol per la pèrdua. Records del que va ser i ja no és produeix tristor i pena. I, encara, hi ha versos prenyats de les preguntes filosòfiques essencials: qui som, i, també, què en quedarà, de nosaltres.

És en aquest punt que fa bo de recordar l’exclamació de Pedro Garfias, un poeta avantguardista que havia tingut molt predicament abans de la Guerra Civil espanyola i que per la seva condició de republicà, comunista i perdedor de la tràgica contesa, va exiliar-se a Mèxic: «Voldria ser recordat tan sols per un vers». Potser un vers tan clar, tan diàfan, tan afirmatiu de la vida com aquests tres versos escrits per Santiago Mercader i Saavedra: «Tu ets tot./ I no et cal més/ La felicitat comença en un mateix».