-
El blog de Teresa Costa-Gramunt
-
Teresa Costa-Gramunt
- Vilanova i la Geltrú
- 03-03-2025 10:01
Coberta de 'Pluja' de William Somerset Maugham. Eix
La brevetat que porta a la intensitat és una virtut dels grans mestres de l’escriptura
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Clarice Lispector ho descrivia amb aquesta afirmació: «No us equivoqueu: la senzillesa només s’assoleix amb un gran treball». Ho saben bé els editors de la col·lecció Petits Plaers, de Viena. Per exemple: en només noranta pàgines, a Pluja, de William Somerset Maugham en la traducció de Jordi Martín Lloret, es condensa tota una teoria del pecat, del penediment i de la salvació exercida per un missioner envers una ànima descarrilada, encara que tot d’una es trastoca, i que en bona lògica per tal com es desenvolupen els fets, acaba en tragèdia. Si les estires massa les cordes es trenquen i si un, o una, com és el cas, se sent traïda, es pot provocar un daltabaix existencial de conseqüències imprevisibles.
La novel·la curta Pluja va ser publicada l’any 1921. La història que s’hi explica a través d’una gran densitat i exuberància psicològica, ha atret la cinematografia. Històricament se n’han fet tres films. Els més famosos són el de l’any 1932, amb Joan Crawford en el paper de la senyoreta Thompson, l’esca del pecat, i el de l’any 1953, que va ser protagonitzat per Rita Hayworth en el mateix paper estel·lar de la jove prostituta que cal salvar. El missioner Davidson s’hi aplica de valent, amb tots els seus recursos, que són molts, a la redempció de la senyoreta Thompson, en uns dies de pluja intensa en què dos matrimonis: els Davidson i els Macphail, que viatjaven en un vaixell direcció a Amèrica, han de desembarcar a l’illa de Pago Pago, enmig del Pacífic, per causa d’una epidèmia de xarampió. En l’interval s’han d’allotjar en les petites estances d’una pensió i amb sorpresa es troben que han conviure amb una dona jove i maneres extravagants que al pis de sota exerceix de prostituta, la qual cosa provoca un gran escàndol en l’ànim del moralista senyor Davidson. Cal retornar l’ànima esgarriada al ramat... i tota acció coercitiva, i fins i tot mafiosa, li és poca, al senyor Davidson, per aconseguir-ho.
La pluja intensa, terrible i despietada, un veritable diluvi com si s’hagués d’acabar el món, es constitueix en una metàfora dels estats anímics dels principals protagonistes de Pluja alhora que és un avinent teló de fons de la lluita titànica entre la prostituta i el missioner. Les escenes del duel es van succeint provocant una gran tensió narrativa. Les argúcies inquisitorials del missioner van vencent l’oposició, la resistència de la senyoreta Thompson, que finalment acabarà passant les nits plorant i resant amb el senyor Davidson per a la salvació de la seva ànima que, segons la mentalitat del missioner, d’un extrem puritanisme, no serà gratis: mereixerà un càstig que haurà de suportar amb resignació i fins i tot amb agraïment per com el penediment i les llàgrimes netegen l’ànima i l’oració la reconforten.
L’escriptor anglès William Somerset Maugham excel·leix a descriure la psicologia profunda que mou l’acció dels personatges, sobretot la del missioner i la de seva antagonista, la jove prostituta. Com la pluja xafogosa i opressiva que no cessa en tot el relat, en la lluita intensa, terrible, despietada, violenta i fins i tot maligna, per aconseguir la redempció de l’ovella esgarriada, el missioner Davidson hi presenta una força ígnia que podríem qualificar d’eròtica, ja que sembla posseït per aquesta ardor, absolutament pres en cos i ànima per una passió que li lleva una rere l’altra les nits de llàgrimes i pregàries en l’habitació de la senyoreta Thompson fins a altes hores de la nit o primeres de la matinada.
La ratlla entre les passions de signe contrari a vegades es toquen... com acabarà entenent, amb espant, un observador gairebé científic dels esdeveniments que tenen lloc a Pluja: el doctor Macphail, al qual se li talla la respiració en escoltar els esgarips de fàstic, menyspreu i d’odi de la jove: «Homes! Uns porcs, uns bruts fastigosos, és el que sou! Sou tots iguals! Uns porcs! Uns porcs!». Per la fellonia d’ordre moral que s’exposa en aquesta novel·la de recomanable lectura, en l’època del me too tal vegada podria ser benvinguda una nova posada en escena de Pluja, de William Somerset Maugham.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!