Gasteu massa!

Pobresa pels treballadors/res, per les pimes i per als autònoms que viuen del consum que nosaltres podem fer.

Intermon ha posat en evidencia, amb dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que els beneficis de les empreses són els principals responsables de l'escalada de la inflació a Espanya, que l'any 2022 va tenir un increment anual del 8,4%. Els marges empresarials de les grans empreses, suposen el 90% de l’augment de l'índex de preus al consum (IPC). Els sous van contribuir-hi únicament en un 7%. De les dades es pot observar també que l’amenaça d'allargar la crisi de preus prové, principalment, de l’actitud de les empreses més grans i les que tenen més poder per controlar el mercat.

L’augment de la inflació té poc a veure amb la pujada dels salaris, i molt amb la manca de competència en alguns sectors i amb el creixement de la demanda que, passada la pandèmia, permet als oligopolis inflar els preus. Cal tenir present que els guanys trimestrals- tercer trimestre de 2022- del conjunt de les 35 empreses de l’IBEX han crescut un 30% més que el tercer trimestre de 2021. Segons l’Agència Tributària, partint de vendes i costos, es pot veure que de cada 100 euros d’ingressos, 10,4 es converteixen en beneficis.  

Els sous han anat creixent també, però de manera molt moderada. Entre 2019 i 2022 els guanys de les empreses van augmentar un 60%; en el mateix espai de temps els sous ho van fer un 4%. Tenint present l’impacte de la inflació sobre els sous, han caigut un 4% si ho comparem amb l’inici de l’actual crisi.

Per alterar aquesta tendència caldria aplicar a les rendes del capital el tractament fiscal que reben els ingresso atribuïbles a la feina; ampliar l’impost de beneficis extraordinaris i reforçar la lluita contra l’evasió tributària i l’elusió (acció, en principi per vies legals, que persegueix evitar o minimitzar el pagament d'impostos) . Per fer-ho s’haurien d’actualitzar les llistes de paradisos fiscals i territoris de baixa o nul·la tributació.

L’estat hauria d’ajudar als que més ho necessiten, però segons un estudi de l’OCDE, (organització internacional gens sospitosa de tendències d’esquerres), això no passa a l’estat espanyol.

A l’estudi s’hi pot veure que comparant el 20% de persones més riques (rics) i el 20% de persones més pobres (pobres), el 30% dels ajuts estatals són pels rics *** i el 12 pels pobres***. Per altra part molts dels ajuts no arriben a qui caldria, i els que arriben, en molts casos triguen massa temps a arribar als  afectats. Els ajuts a la població no haurien de ser generals sinó discriminats, i que basar-se en la renda de cada persona.

Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i rector de la UPF, matisa aquestes dades perquè no tenen “en compte tot allò que els estats fan pels ciutadans. “El 20% més pobre fa més ús de la sanitat pública i de l’educació pública que no pas els rics, i això també s’hauria de posar en la balança”. (Així hi ha una escola i una sanitat per a rics i una per a pobres?). “Certament els rics són cada vegada més rics, i els pobres cada vegada més pobres… Els més castigats són la classe mitjana, que és massa rica per a rebre ajuts, i massa pobra per a no veure’s afectada per les crisis.”

Un factor que també s’hauria de sospesar és el dels impostos. Els més rics paguen més imposts, més diners, però en termes relatius, no. Els rics tenen mecanismes fiscals i assessors que els ajuden a pagar menys, mentre que els pobres, no”, amb la qual cosa ens trobem amb una nova paradoxa: que el percentatge que paguen els pobres és més alt que no pas el que paguen els rics.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra l'impost a les grans fortunes aprovat pel govern espanyol. I la patronal catalana Foment del Treball també ha fet arribar davant el Tribunal Constitucional (TC) el nou impost temporal per gravar els patrimonis de més de 3 milions d’euros i que es pagarà el 2023. 

Segur que els treballadors, que les pimes, que els autònoms som els causants de la situació de crisi que viu l’estat espanyol? Els jubilats, amb el seu 8,5% d’augment de les pensions som els que ofeguem l’economia? Els convenis que demanen un augment salarial del 4%, fan inviables la superació de la crisi? Som nosaltres els que posem en perill els pressupostos? Quants milions de persones haurem de perdre un percentatges petit de poder adquisitiu perquè uns pocs acumulin una gran fortuna? Quantes comissions més s’hauran de crear perquè 221 empleats de banca espanyola cobrin més d'1 milió d'euros l’any a Espanya, durant 2021?

Quina explicació té que, en aquest entorn social de crisi, una sola persona tingui més de 67.000 M d’euros? És clar que els rics també pateixen la seva crisi, durant 2022 les cent persones més riques d’Espanya han guanyat 143.000 M en lloc dels 153.450 que van guanyar l’any 2021.

Poseu-vos-ho al cap: gasteu massa, voleu estirar més el braç que la màniga, malgastadors...

*** Quan s’escriu rics i pobres es refereix a aquells grups indicats anteriorment.