Caramel i més, passi per caixa

En política com en tantes coses s’explica que quan algun tema o situació està empantanegada i no s’hi veu massa la sortida ràpidament es crea una comissió d’estudi i patada endavant…

Periòdicament hi ha publicacions que es dediquen a recollir els estudis mes absurds que han promogut les diverses universitats. La llista és àmplia i realment si t’hi capbusses encara que sigui amb objectivitat no pot deixar de pensar que moltes vegades es perd el temps i els diners en treballs realment frívols i sense cap aportació a millorar la vida del conjunt de la ciutadania. Però que hi farem! Sí, hi ha experts i investigadors que volen endinsar-se en temes com Els cirurgians que entrenen el moviment dels ulls, operen millor estudi de la Universitat d'Exeter, o l’estudi de Les cadiretes per a nens també protegeixen els infants amb sobrepès fet per L'Hospital Infantil de Filadèlfia, i encara alguna altra com, Gran, alt i petit: paraules que ajuden al desenvolupament de les habilitats espaial. La Universitat de Chicago va concloure que aquestes paraules eren clau en el desenvolupament d'aquestes habilitats en els infants d'1 a 4 anys fins el treball promogut per la revista Addiction Obrir els bars fins a més tard fa augmentar la violència que va xifrar en un 16% el descens de la violència si es tancaven els bars una hora abans.

Ja ho sabem qui no té feina el gat pentina.

I, ara, i voldríem que ens creguessin que no ho assimiléssim als estudis fins ara esmentat ens arriba l’Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú (1), un estudi interessant, sense però que aporti poques dades novedoses. Té la virtut de reforçar algunes de les suposicions que potser mai es podien afirmar amb rotunditat i entre elles que l’impacte econòmic sobre la ciutat és important. Per exemple, es dóna la dada de que per cada euro de despesa pública en l’organització del Carnaval de Vilanova es genera un impacte sobre la producció d’11,16 euros. L’informe detalla que el factor multiplicador de la despesa pública és superior a altres esdeveniments multitudinaris, com l’Aquelarre de Cervera (6 euros) o el Carnaval de Torelló (8,5 euros) i que la Festa Major de Vilafranca (aquesta ens ha alegrat molt).

Bé això ja ho intuíem.

Si s’ha anat a la comparsa algun cop ja saps el que costa. Si vas pagant caramels, regal, part del (o tot) dinar i altres foteses aquell dia, això puja una mica.

Si ets un entusiasta total de la festa i vas a totes i no et perds cap dels actes tot plegat ja et costa un ull de la cara.

Fixem-nos que s’han apujat els caramels, element clau del carnaval, les raons diuen que són l’augment de l’energia i dels productes (millor no saber quins) que es posen als caramels i si aquets són dels ecològics (guerra al plàstic n’hi diuen ara) doncs el preu és més alt. Conservar el món costa diners ja ho sabem. I almenys aquets any seran amb paper de colors i embolicats amb llacets a les bandes. Però en “aras” a millorar el medi ambient, a no deixar papers al terra, suggerim que fem un retorn al guixot i com que les ametlles van cares, suggerim, així mateix, que es faci amb productes fàcilment biodegradables i que no continguin masses sucres. Les tècniques de les confiteries ja ho permeten. I encara si voleu hi ha una raó més políticament incorrecte són més contundents, fan més mal si et toquen. Resoldríem un quants problemes reals i entroncaríem amb les tradicions més nostrades del Carnaval que ja comentava Don Francesc de Papiol en el Qüestionari Zamora i fins i tot il·lustres escriptors vilanovins com l’Oriol Pi de Cabanyes han definit de manera precisa i adequada el guixot: «Guixot" ... és l´element llancívol (abans que el caramel i potser a manera de projectil més que no pas de sembra) a les comparses més primitives del Carnaval vilanoví...El confit (en castellà peladilla), és un dolç més fi, més de senyorets...Ja saps que els padrins repartien confits als bateigs... El guixot no. Jo diria que més que una variant del confit (hauria de portar una ametlla sencera dins) n’és un precedent primitiu (o una degeneració de menys cost per fer-lo més "de batalla"). El guixot és un grumoll de matèria ensucrada que té una superfície rugosa, amb arestes punxegudes com la clofolla de la castanya. El nom li ve, és clar, de "guix" perquè pel color i la textura, recordava aquest material. El guixot és un grum de pasta de sucre, de superfície no polimentada, irregular, de mida de castanya més que no pas d´ou. El producte devia ser fet de manera artesanal, no pas seriada. Per això dic que em sembla més primitiu que el confit (o més bast, més barat). O això és el que em sembla.»  Esplèndida definició.

A veure qui s’anima, del guixot ni un paper, ni productes que contaminin i potser més ecològic i segur que més barat. El problema el tindrien el recollidors professionals ja que no seria el mateix omplir les bosses de plàstic del supers amb productes sense embolicar, mig trencats i en tocar a terra inconsumibles, que els actuals caramels. 

I si parlem de les altres despeses del carnaval veurem que s’han crescut i molt, restauració, disfresses van apujant-se cada any El costos aviat seran molt alts. I tot aquets moviment econòmic en que es tradueix, doncs en un moviment  que el mateix estudi esmenta, detalla i conclou que el Carnaval té una despesa d’una mica més de 900 mil euros que va a càrrec un 50 % del participants, un 38 a càrrec de les entitats (que també paguen indirectament els participants) i un 21 de l’ajuntament (impostos que paguem nosaltres), en xifres aproximades i l‘efecte directe sobre el municipi està sobre els 700.000€. Un moviment econòmic pel que és la festa força notable.

Vistes les xifres un altre suggeriment, l’ajuntament podria bonificar amb alguna mesura fiscal als participants. Veient els percentatges que hi destinen uns i altres. No sé, potser rebaixes a la taxa d’escombraries, de l’IBI del pàrquing, de impost de vehicles… En fi a veure els programes electorals que en diuen sobre això. I també clar com que ja sabem els destinataris de bona part d’aquet moviment econòmics, comerç, restauració etc. podrien fer també les seves aportacions de manera més expansiva.

Aquest any doncs el tema econòmic és el tema destacat del Carnaval. I naturalment quan es parla d’economia no hi ha excepció, parlem de preus cada cop més cars… Caldrà buscar-hi solucions.

I tot plegat què?. Haurem de dir-nos a nosaltres mateixos que la festa s’adapta a la vivència i al preus d’ara, al temps actual i a la inflació, perquè  la festa és el reflex de la manera de viure cada moment de la societat, d’entendre la mateixa vida, de socialitzar les relacions, d’ús i abús del l’espai públic, amb la seva complexitat, i potser el que cal és deixar-nos de nostàlgies i masses reflexions i en sentir el crit de Comparsers, comparseres la plaça és vostra.!! s’haurà acabat qualsevol debat i segurament no pensarem en els preus del quilo de caramels, ni en el cost que ens ha suposat el gaudir de la festa ni en l’estudi sobre l’impacte del Carnaval.

Fruir el màxim. Defugir cabòries i elucubracions que no interessen a gairebé ningú, “Carpe diem” que dirien els clàssics i el demés ja ho deixarem per la resta de l’any.

Carnaval, carnaval... que duri!. Perquè l’espectable, impagable de veure matinar a la ciutat, amb nombrosos comparsers i comparseres que immaculats encara acompanyats o sols van i venen a cercar la parella o al punts de sortida de l’entitat donant una imatge insòlita del carnaval, multicolor, tendre, fresc, imaginatiu, de bellesa plàstica no té preu ni inflació que ho desvirtuï.

P.S. És lleig parlar d’un mateix, però ho faré per aclarir alguna cosa. Vaig ser convidat a través d’una entrevista a opinar sobre la festa per aquest estudi.  Veig ara el treball i en les notes sobre les persones entrevistades se’m atorga una responsabilitat que no he tingut mai, se’m cita entre altres responsabilitats com a Conseller de Política Territorial entre 2006 i 2008, ja m’hagués agradat ja, però no ha estat així com és públic i notori només vaig arribar a humil i modest assessor del Conseller. Quedi escrit.

(1) L’Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú ha estat iniciativa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i ha comptat amb el suport tècnic i l’assessorament de l’Ofi­cina d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) a través del recurs Plans i projectes per al desenvolupament cultural local del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona.