Recuperar una eina ancestral: l’acció comunitària

En l'actual context de globalització compartim com a humanitat perills amb les noves dinàmiques de pobresa i de desigualtats, la crisi ecològica i els reptes mediambientals, així com els desafiaments en relació amb la pau, la seguretat o els drets humans i reptes vinculats a les societats multiculturals i les migracions. Molts d'aquests problemes i dinàmiques provenen d'haver oblidat l'ètica humanista i l'acció comunitària com a fonaments del funcionament de les nostres societats . I és clau saber en què i com hem retrocedit, sobretot en el nostre entorn més immediat, per a poder canviar i avançar com a societat.

Per començar, seria bo un procés d'aproximació reflexiva, dialogat i compartit, sobre les causes de fons. I crec que ara que s'inicia el procés electoral de les municipals – que ha d'escollir el nou consistori i govern del proper mandat- seria un bon moment per a sospesar aquestes qüestions col·lectivament, i seria a més imprescindible, que les formacions polítiques que ens hi presentem, en donem resposta.

Primera qüestió a atendre, vivim una crisi de l'objectivitat. Ha calat, a dreta i esquerra, en els relats i els discursos vigents, el 'populisme groller' entès com 'una veritat per a mentir' que dona solucions per a tranquil·litzar primàriament i emotivament. De manera que un conjunt d'estupideses i fal·làcies som acceptades com a inqüestionables per grups molt amplis de la societat. Així s'usa, sense miraments ni escrúpols, la por de la gent davant la complexitat i incertesa de la realitat com una raó de mobilització política i ideològica. S'atia als instints bàsics i a la violència davant del que ens és desconegut per promoure la xenofòbia, l'homofòbia, el masclisme o s'anima a creure cegament en el poder de les eines revolucionàries per a canviar-ho tot immediatament, sense acceptar que no hi ha veritats absolutes i que les revolucions mai són del tot pacífiques.

Segona qüestió, la instrumentalització tècnica. Estem basant i posant totes les esperances en què els problemes que patim es resolguin des de la tecnologia i la digitalització. Consegüentment, hem convertit les eines que ha de facilitar i garantir la resposta a la ciutadania en una gran màquina de procediments i circuits digitals que ens distancia i despersonalitza les relacions i acabem convertint-nos en mers números i lletres que apareixen en pantalles de cites prèvies.

Tercera qüestió, uniformitat i competitivitat productiva. La gestió econòmica, i ara també la social, en un zel de mètode científic, recopila xifres i variables d'observació, d'anàlisis i d'avaluació per a mesurar resultats i destacar-los en grans titulars. Els barris, els pobles, les ciutats i els territoris acaben sent simples llegendes en mapes de Google Earth, mesurats i comparats en diagrames de barres i corbes estadístiques sobre uns models universals de funcionament, sense que ningú atengui ni expliqui o faci per millorar la seva història i realitat, la que ha anat creant de manera pròpia la seva comunitat.

La nostra ciutat no s'escapa d'aquesta dinàmica global. Malauradament, coneixem d'experiències de populisme polític, actualment viu i present 'a dret i revés'. També patim de la digitalització procedimental que està deixat alguns efectes col·laterals, com la bretxa que s'obre en grans grups de la ciutadania -gent gran i col·lectius vulnerables- per a l'accés a la informació i a serveis. I la tercera qüestió de la uniformitat competitiva de resultats, tenim per cas recent quan el govern ha volgut destacar-nos sobre el mapa plantilla, 'Grans Projectes de Ciutat', amb l'obertura del parc comercial a Masia d'en Barreres, fent gala sobrera d'haver 'despullat un sant per vestir-ne un altre' amb el trasllat de dos centres comercials al nou indret.

Enfrontar aquestes dinàmiques generalitzades i imposades, no diré que sigui fàcil. Però primer de tot, cal ser-ne conscients i, en segon lloc, tenir la determinació i voluntat de – com diu una dita oriental- "creure sense recança en el deure ètic de l'esperança" per ajudar a modular-les. I per això, hem de recórrer a unes eines bàsiques i senzilles, que van ser claus en el procés de creació de les primeres comunitats humanes: la paraula (diàleg), l'ajuda i la cooperació mútua.

Sí, res més complicat i senzill alhora que aplicar un nou mètode ancestral: l'acció comunitària cooperativa, com a estratègia i objectiu polític de ciutat i com a experiència col·lectiva que ens fa conèixer, aproximar-nos i relacionar-nos amb els veïns i les veïnes del nostre entorn, del nostre barri i de la ciutat per a poder intercanviar, ajudar i millorar plegats.

Iolanda Sánchez
Cap de llista de Vilanova En Comú Podem