Bioeconomia

La dissertació d’en Francesc Cano va ser magistral. El director de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya va explicar, senzill i planer, que el futur passarà, per pura necessitat econòmica, a través de la gestió dels recursos forestals.

L’abandonament dels boscos que s’ha produït, durant el segle XX, a Catalunya, ha augmentat la seva massa forestal fins a extrems preocupants, l’exagerat increment de l’evapotranspiració que emana d’ells produeix dos fenòmens negatius: agreuja l’escassedat d’aigua i augmenta el perill d’incendi a extrems molt perillosos.

El sistema capitalista ha cercat, a través d’un transport barat, la compra de fusta a països més al nord. Això ha produït el conseqüent abandonament dels nostres boscos. Ningú els neteja. Les empreses que transformaven la fusta han desaparegut, deia Simó Serra, de la Coop. Bosquerols de gestió forestal. Tot ve de fora. Ara, amb un transport cada vegada més car i l’escassedat de fusta a escala europea, s’intenta cercar una solució de proximitat: gestionar els arbres que tenim a casa. La visió de futur, curiosament, ens porta al retorn al passat, a una gestió forestal d’economia circular: la bioeconomia.

Tot i que emprar la biomassa per generar energia no és aconsellable si no és de proximitat. És ideal al Pirineu, on les poblacions estan envoltades de boscos. Està bé tenir calefacció de biomassa per evitar el consum de gas, però no per indrets allunyats dels sistemes forestals.

Com a exemple de bona utilització. Eva Plazas, enòloga, exposava que al celler Vilarnau generaven una despesa de 35.000€ de consum de gasoli anual, a l’instal·lar una caldera de biomassa, alimentada pels boscos veïns, la factura s’ha reduït a 8.000€,

El repte va més enllà, i es troba en el sector de la construcció, que genera el 30% de les emissions de CO2 global. Aquest anirà abandonant el formigó i el ferro -escassedat, encariment de preus i greu impacte ambiental- per la fusta. A Barcelona ja es comencen a veure edificis d’alçada construïts amb fusta amb moltes avantatges en quan a durabilitat, seguretat i facilitat de construir.

Gemma Juncosa, tècnica forestal de Som Bosc de la mancomunitat Penedès-Garraf, expressava la necessitat d’una gestió forestal, no tant per combustible com per molts altres usos, des de l’adob agrícola al sector del moble o la construcció. Tots coincidien amb la necessitat d’introduir la ramaderia extensiva per gestionar-lo, aconseguint tancar el cercle de l’economia circular: bosc, matèria primera, de la que s’extreu energia, producció de bens i aliment a un preu assequible que ens proporciona la natura a prop de casa.

El debat va donar la talla. Mig centenar de persones van seguir amb interès una jornada organitzada pel CEPvi, amb la sagaç batuta de la seva presidenta, la bretona Soazig Darnay. Llàstima que l’escassedat de mitjans va impedir transmetre aquesta tertúlia per streaming, molta gent d’arreu de Catalunya es va interessar per assistir-hi.

Sens dubte estem parlant de futur. Els dubtes que varen sorgir, però, eren de si l’Administració estarà a l’alçada que li correspon als temps que toca viure.

Pau Batlle Solé

Arquitecte-Urbanista-Paisatgista

Membre del CEPvi