Ma mare és un recipient?

Una persona, home o dona, és un ésser multidimensional integrat, això inclou les dimensions biològica, psicològica i social, en relació permanent i simultània entre elles. Cada una comporta una sèrie de processos, alguns automàtics o inconscients i d’altres controlats o intencionats. Davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot.

Una de les situacions més especials és la gestació. El desenvolupament d'un bebè és una experiència meravellosa, però suposa una sèrie de problemes per a la mare. Cal conèixer les conseqüències en l'organisme femení. Les modificacions que viu la dona durant la gestació l’afecten de diferents maneres, tant físicament com psíquica. Són canvis naturals però importants i van variant en funció del moment de l’embaràs.

La maternitat no és només un procés biològic, és una crisi psicològica que posa a prova la maduresa emocional de la dona, la seva identitat; que possibilita que es posi en contacte amb les seves emocions, intenses i contradictòries. En pot sortir enfortida, però també pot passar que necessiti ajut psicoterapèutic. Des del començament de la gestació, l’estat d’ànim de la dona tendeix a manifestar hipersensibilitat que es mostra tant a nivell físic com a nivell psicològic. Durant l’embaràs els processos psíquics es mobilitzen i generen manifestacions somàtiques. Hi ha una total correspondència entre uns i altres. Joan Coderch, psicoanalista català, diu que :”la maternitat possiblement sigui la situació humana on més interrelació existeix entre el que és psíquic i el que és somàtic».

Donem un cop d’ull a alguns d’aquests canvis.

Aspectes físics.  Molèsties i símptomes com fatiga, palpitacions, vertigen, nàusees matutines, vòmits, un augment de la necessitat d'orinar, fluctuacions hormonals i formigueig als mugrons. L'úter augmenta de mida i el cos s'eixampla una mica.

En el segon trimestre, augment del volum abdominal i de les mames i canvis en la pell  poden ser viscuts amb alegria o amb por, sobretot en aquelles dones a les que les qüestions de la figura sempre han estat importants. Cremor o indigestió, antulls o aversió cap a alguns aliments, restrenyiment, hemorroides, varius, mal d'esquena, mal de cap, marejos, inflamació de peus i turmells, retenció de líquids, risc de desenvolupar infeccions urinàries, pressió a la pelvis i dificultats per a agafar el son.

Acceptar aquests canvis és important, però no sempre és fàcil.

Sentir els primers moviments és la primera comunicació física conscient entre la dona i el fetus, i aquesta consciència dóna una dimensió diferent a la vivència de l’embaràs.

En el tercer trimestre de l'embaràs, comencen les contraccions de Braxton Hicks, la tensió i la distensió de l'úter, que s'està preparant per al part; augmenta la freqüència d’orinar, enrampades a la part baixa de l'esquena, fins i tot mal de cap intens, visió borrosa. Amb l’augment ostensible de l’abdomen, acostuma a disminuir l'activitat física i social.

Aspectes psicològics. Resposta emocional. Canvis emocionals que poden anar des de l’alegria més gran fins a la depressió. És normal sentir-se amb més energia, amb més expectatives i amb les emocions a flor de pell. També sentir-se confosa, espantada i amb sentiments ambivalents en relació amb l’embaràs i el fetus ( des d’una gran impaciència i un desig de tenir el fill fins al rebuig i la indiferència)

El canvi en la imatge corporal també té una repercussió emocional.  És habitual que la dona somiï amb el futur nadó i tingui fantasies en relació amb el part i al naixement.

El primer trimestre, una dona embarassada exhibeix una sensibilitat especial, un cert grau d'incertesa, ansietat, confusió en gran part a causa dels canvis hormonals, així com al procés d'adaptació a una nova realitat.

Al voltant de les 17-18 setmanes la mare sent la primera agitació del nadó a l'interior. És important com els percep. La majoria de les dones senten una gran alegria, sorpresa, orgull i admiració. La futura mare sent una mena de dualitat: d'una banda, ella i el nen són una. D'altra banda, sent que el nen és independent, és una persona separada.

Arribat el 3r trimestre, l'estat d'ànim torna a canviar. La dona desenvolupa una preparació psicològica per al part. Moltes manifestacions aparentment «negatives» (augment de l'ansietat, certa disminució dels interessos, disminució de l'activitat) són necessàries per permetre a la dona concentrar-se en la pròxima nova experiència de maternitat. En aquest moment, actua l'anomenada «dominant materna», un estat especial del cos de la mare que posa els interessos del nen per sobre dels seus.

Aquest és un resum general i no exhaustiu de tot el que comporta un embaràs.

Veiem que les repercussions en el cos i en la ment de la dona no són poques ni poc importants. No entro a valorar ni el risc vital i el gran esforç que comporta un part, tant vaginal com per cesària, per no allargar-me massa. Ni tampoc tot el procés del post-part. Un recent informe de la ONU xifra en 200 dones mortes cada dia al planeta, per causes directament relacionades amb embaràs i/o part.

Tot aquests canvis, aquestes emocions, aquests riscos, ara es pretén que quedin anul·lades, invisibilitzades, minimitzades i fins i tot negades, reduint-nos a ser un mer recipient, una matriu que pot llogar-se, com un apartament o un cotxe, durant un temps, mitjançant una compensació sigui econòmica o d’altres tipus. Diguem-li ventres de lloguer o gestacions subrogades, les paraules no poden amagar la aberració de tractar-nos com un recipient del que es lloga l’ ús i se’n compra el producte!!!

No hi ha cap motiu, cap suposat dret, un desig en realitat, que justifiqui reduir-nos a ser un mer recipient.

I encara menys en un món on hi ha milers d’infants sense família, esperant una oportunitat de fer felices unes persones adultes i suposadament madures que vulguin experimentar la mater/paternitat, posant-la per damunt del seu llegat genètic, que ben mirat no és gaire diferent del que pot aportar qualsevol ésser humà. Recordem que som 98% genèticament iguals als ximpanzés, per tant, poca diferencia hi haurà entre un bebè biològic i un d’adoptat.

No entro tampoc a valorar les llacunes legals i es incompliments dels acords quan el «producte» no surt com els compradors esperaven. No ho valoro perquè fins i tot si tot fos perfecte legalment i contractual, seguirà essent una aberració...

La mater/paternitat és un desig, un projecte vital... però no és un dret...i mai pot ésser satisfet emprant una dona, ésser humà; com a mer recipient.

Sostreure un nadó a la mare, comporta un trauma, físic i psicològic, tant a la mare com al nadó, ignorar això, anteposar-ho a un desig aliè, és deshumanitzar-nos encara més del que aquesta societat patriarcal i mercantilitzada fa amb totes nosaltres!

Els recipients no experimenten canvis psicosomàtics, ni estableixen relacions psicològiques amb el seu contingut; Les dones, en tant que ésser humans, SÍ !!!

Neus Benavent i Vallès
Associació de dones feministes La Frontissa