Pornografia i prostitució

Per això poden demanar menors d’edat, dones d’Ucraïna, i parlen d’elles de manera molt cosificada i humiliant. Quan més important és el negoci global, més precàries les condicions de les dones en el món capitalista en crisi, més són captades per la trata

La pornografia és la sexualització de la violència i el poder patriarcal sobre les dones al temps que es dona la imatge de què aquesta violència és part de la normalitat i és el que volem les dones. Es tracta, per tant, d’una indústria fonamentada en la violència sexual que normalitza en els seus consumidors masculins les relacions sexuals violentes contra les dones, que objectifica les dones i per tant no les veu com a iguals. La pornografia és a més una indústria multimilionària que mou 97 milions de dòlars l’any i que amb el pas dels anys, conforme ha anat creixent, també s’ha tornat cada cop més violenta, més misògina, a la vegada que està a l’abast de criatures cada cop més petites.

Segons Gail Dines, almenys el 90% de les escenes que ella va analitzar, contenen actes d’agressió, generalment cap a les dones. El contingut de la pornografia més consumida inclou gagging (inserir el penis a la boca de la dona fins a la gola ofegant-la), sexe anal (freqüentment de forma brusca), ejaculació a la cara, ATM (l'home penetra analment i seguidament introdueix el seu penis a la boca de la dona), estirar els cabells, i altres actes igualment humiliants com escopir a la cara de la dona o orinar-li a la cara (al que se'n diu 'pluja groga'). Aquests continguts són humiliants, són maltractaments i violència envers les dones, sexualitzant aquesta violència i impedint les relacions sanes, amb igualtat i respecte. En els títols predominants de les escenes es veu clar: “atraganta't a la meva polla”, “follant-la a la cara fins que plora”, “noies sent follades pel cul fins que els seus esfínters estan rosats, inflats i totalment rebentats. Hi pot haver bolquers per a adults reservats per a aquestes putes quan acabin la feina”.

A través de les xarxes socials els seus productes són cada vegada més assequibles i arriben a criatures cada cop més petites, esdevenint en molts casos la única font “d'aprenentatge” de sexualitat pels nois, un aprenentatge que cosifica i humilia les dones i es basa en el desig masculí, conformant una psique masculina malalta que requereix d’aquesta violència per a la seva gratificació sexual, en comptes de buscar relacions de respecte i desig mutu, provocant a més disfuncions en els consumidors, que tenen menor satisfacció i compromís en les seves relacions sexuals reals. Molts nois ja veuen pornografia a l’edat de 8 anys, i en ser aquesta l’escola sexual que reben, confonent el sexe amb la misogínia i la violència sexual contra les dones.

Ens trobem davant d’un neoliberalisme sexual que, sota el mite de la lliure elecció, amaga la desigualtat i la violència envers les dones confonent deliberadament el sexe amb la misogínia i la violència sexual cap a les dones. I a les noies se’ls ensenya que el que es veu a la pornografia és el model de comportament que s’espera d’elles, independentment de si això els agrada, malgrat la violència contra els seus cossos, contra la seva dignitat: cada cop hi ha més noies hospitalitzades per lesions en “jocs sexuals” apresos de la pornografia. La pornografia també es configura com una de les causes al darrera de l’augment de les violacions, sobretot les violacions en manada. 

Com es pot comprovar pels continguts de la pornografia, aquesta promou la cultura de la violació perquè presenta les dones com a inferiors, les cosifica, les presenta com a trossos de cossos (genitals, obertures vaginals, mugrons…), promou la violència sexual i física contra les dones, donant a entendre que aquesta violència és sexe i sexualitat, i a més, lliure, i per tant, mirant la sexualitat des d'un punt de vista de poder i domini masculí, fins i tot en el sadomasoquisme o BDSM, quan és ell qui ordena a la dona que el tracti de forma humiliant perquè el gratifica a ell sexualment. La pornografia, com ja hem dit limita la capacitat dels homes de tenir relacions íntimes, augmenta les possibilitats d'assetjament sexual i violació, i també augmenta la participació en conductes sexuals de risc, fa més possible la utilització de tècniques de coerció tipus “sexting” (missatges amb contingut eròtic a través de les xarxes socials), o la disfunció erèctil, entre altres problemes. Per tant, la pornografia impedeix les relacions d’igualtat entre homes i dones, afavoreix la cultura de la violació i la violència contra les dones, i converteix els homes en persones incapaces de tenir una relació sana amb una dona.

La pornografia, el BDSM, o la prostitució formen part de la falsa lliure elecció neoliberal que es transforma en violència contra les dones. De fet, la pornografia és indissociable de la prostitució, és real, doncs es filmen escenes reals, pel que es pot dir que és una espècie de prostitució filmada. Segons Ingeborg Kraus, més del 90% de la prostitució procedeix de la trata o el proxenetisme, altres fonts donen un 84% per aquesta procedència, a més de la manca d’alternatives. 11 milions de persones són víctimes de trata a nivell mundial, de les quals, el 96% són dones i nenes. La prostitució genera un negoci de 3000 milions d’euros de beneficis només a Europa. Les dones que exerceixen la prostitució tenen un 60% més de possibilitats de ser assassinades que la resta de dones. Aquests percentatges són molt més alts en els estats on hi ha regularització i més baixos on hi ha el model nòrdic. Als Països Baixos, on la prostitució esta regularitzada, el 60% va patir agressions físiques, el 70% amenaces verbals, el 40% violència sexual, un altra 40% va ser forçada a la prostitució per coneguts, el 65% ha patit violència física per puters, i el 66% per proxenetes, 90% havien estat maltractades durant la infantesa i un percentatge molt alt havia patit agressions o abusos sexuals. En un estudi en 9 països, el 71% havien patit agressions físiques i el 89% volia abandonar la prostitució però diuen que no tenen altres opcions. El 80% de les dones prostituides pateixen estrès posttraumàtic. La majoria de les prostitutes tenen el gel com a amic fidel per a les lesions físiques. Moltes s’ajuden de les drogues per poder aguantar. L’estat espanyol, on la prostitució és a-legal, el que a la pràctica vol dir, de facto legal, és el tercer estat del món en consum de prostitució, el 39 % dels homes han consumit prostitució algun cop i és un dels principals destins de tràfic de dones del món. Catalunya, i especialment Barcelona, s’han convertit en destins destacats del turisme sexual.

La prostitució i la pornografia comparteixen alguns problemes que afecten a la salut de les dones: la gonorrea, la clamídia, la tricomoniasi, les berrugues genitals, són diagnosticades de manera regular, molt superior a la resta de la població. Malauradament, això també és cert per a la sífilis, l’ hepatitis i el VIH/sida. A més, a la part baixa de l’abdomen, ens trobem sovint amb els nivells de PH vaginal destruïts, com també ho són els líquids vaginals a través d'innombrables esbandits de la vagina, de vegades amb substàncies nocives, el que significa una vagina desproveïda de qualsevol defensa que actua com a zona d'entrada d'infeccions i inflamacions, i amb un risc especial de carcinoma cervical. Al que hauríem d’afegir els esquinçaments, ferides, fissures. Algunes situacions afecten al sòl pèlvic causant danys irreversibles en aquesta àrea. Amb tot això, no cal dir que la cistitis és un mal diari i molt estès. Segons “Exodus Cry”, a les actrius de la pornografia no els fan tests per a tot i no el freqüentment que seria desitjable, i la clamídia està tant estesa que no es causa per deixar de filmar. El mateix passa sovint a la prostitució. 

Les dones són arrastrades cap a la prostitució per situacions de vida precàries, per la pobresa, per haver patit abusos sexuals i violència. No es dóna en situacions de igualtat. No pot haver igualtat entre homes i dones mentre es consideri que un home pot tenir dret a accedir al cos de les dones, que no els desitgen, previ pagament, o que poden tenir “relacions sexuals” on només importa el seu desig (o poder) i no pas el de la dona. Els puters ho tenen molt clar, i quan parlen de les dones prostituides ho fan com si fossin un tros de carn, un objecte de consum destinat a satisfer-los. Per això poden demanar menors d’edat, dones d’Ucraïna, i parlen d’elles de manera molt cosificada i humiliant. Quan més important és el negoci global, més precàries les condicions de les dones en el món capitalista en crisi, més dones són captades per la trata. Les dones poden ser tractades de qualsevol país a un altre país en qualsevol moment i les víctimes de tràfic existeixen a tot arreu. Molts dels països més pobres i inestables tenen les incidències més altes de tràfic de persones, i la pobresa extrema és un vincle comú entre les víctimes del tràfic. Allà on no existeixen alternatives econòmiques, les dones i les nenes són més vulnerables a ser enganyades i coaccionades a la servitud sexual. L'augment de l'atur i la pèrdua de seguretat laboral han minvat els ingressos i la posició econòmica de les dones. La creixent bretxa salarial de gènere, així com l’augment del treball a temps parcial o haver de treballar en situacions vulnerables en l’economia informal, empenyen les dones a llocs de treball mal pagats i a l'atur, cosa que les deixa vulnerables als traficants sexuals.

Com va dir Christine Delphy, la prostitució (i per extensió, la pornografia) fa mal a totes les dones, no només a aquelles que estan prostituïdes, perquè indueix a la creença de què els homes tenen dret d’accés als cossos de les dones.

Isabel Pérez Molina
Associació de dones feministes La Frontissa

Per saber-ne més:

• Mónica Alario, Pornografia en un patriarcat neoliberal: una qüestió de desig individual? https://www.youtube.com/watch?v=dmDFWhIUtTA (xerrada feta a VNG)

• Industria pornográfica https://feministes.cat/es/industria-pornografica

• Explotación sexual  https://feministes.cat/es/explotacion-sexual

• Gail Dines, Growing Up in a Pornified Culture https://www.youtube.com/watch?v=_YpHNImNsx8

• Amelia Tiganus, La revuelta de las putas

• Rosa Cobo, La prostitución en el corazón del capitalismo