8 de març

El dia 8 de març és el punt en el calendari més significatiu per al moviment feminista, una data amb una càrrega simbòlica important. La transcendència de la feina feta per les dones des de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes de l’any 1910, on, per iniciativa de Clara Zetkin i Kate Juncker, es va aprovar la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora al març, es patentitza en el fet que aquest dia assenyalat per al feminisme ja ha entrat des de fa un temps a ésser conegut i considerat com a tal en la mentalitat d'amplis sectors de la població, i a ésser una oportunitat per parlar de temes que interessen a les dones, no només per part d'aquestes o de les que formen part del moviment feminista, sinó també per part de les institucions públiques i dels mitjans de comunicació. Una altra cosa és que es vulgui edulcorar una jornada de lluita com si fos una festa comercial més i/o per felicitar les dones com es fa el dia de la mare. El dia 8 de març té per al feminisme un significat semblant al que el dia 1 de Maig té per al moviment obrer. 

Els orígens de la celebració del 8M com a dia referent per les dones, el podem remuntar a l’any 1908, quan 15000 dones treballadores del sector tèxtil van començar una vaga i es van manifestar a Nova York demanant millores a les seves míseres condicions laborals i demanant també el dret al vot. En honor a aquesta vaga el Partit Socialista d’Amèrica va començar a celebrar als EUA el “National Women’s Day” (dia nacional de les dones) a l’any següent. Paral·lelament a l’ any 1909 va haver una altra vaga de dones a la fàbrica de camises Cotton que va implicar a 20000 dones i que va durar des del novembre de 1909 fins al febrer de 1910. Quan al 1910 es celebra la II Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhague, com s’ha comentat més amunt, Clara Zetkin i Kate Juncker proposaran la creació d’un dia internacional per les dones, que en principi es dirà “Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Clara Zetkin va tenir la idea, seguint la iniciativa de les companyes dels EUA i en reconeixement a la lluita de les treballadores del tèxtil en aquest país. Això va ser reforçat pels fets ocorreguts el 25 de març de 1911 a Nova York, quan es va incendiar la fàbrica “Triangle Shirtwaist” i van morir 146 persones, 123 d’elles dones i nenes que hi treballaven. Els propietaris de la fàbrica eren coneguts per les seves pràctiques abusives amb les treballadores i a més, no hi havia condicions de seguretat que haguessin evitat la massacre. Aquests fets van reforçar el Sindicat Internacional de Dones Treballadores Tèxtils (International Ladies' Garment Workers' Union), que ja existia després de les vagues anteriors. 

Tanmateix, si bé el “Dia Internacional de la Dona Treballadora” es fa dir de celebrar-lo al març, no s’havia fixat un dia concret. El primer any que es va celebrar va ser el 1911, a Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suïssa, en 19 de març. Hem d’esperar fins 1917, quan es fixa el dia 8 de març, en reconeixement a les dones que es van revoltar a Rússia, en plena I Guerra Mundial, en demanda de “Pà i pau”, i que va iniciar la primera etapa de la revolució russa, comportant l’abdicació del tsar Nicolàs II i el final de la dinastia Romanov. Era 23 de febrer en el calendari julià, utilitzat a Rússia, i 8 de març en el calendari gregorià.  La celebració es va anar estenent a nivell internacional fins que aquesta data va ser reconeguda com a Dia Internacional de les Dones per l’ONU a l’any 1975. El significat, ja des de 1910, no va tenir només un sentit laboral, sinó que incloïa drets de les dones en general, com el dret a vot i altres. De fet, les dones russes van aconseguir el dret al vot al 1917 com a conseqüència de les revoltes de març i després de què més de 40000 dones i homes es manifestessin pel dret al sufragi femení, aconseguint el vot abans que el Regne Unit i els EUA.

Aquest dia s'ha convertit en una oportunitat per denunciar les opressions que cada dia pateixen les dones de tot el món, des de les agressions sexuals fins als maltractaments, que encara sumen xifres escandalosament altes al nostre país i als països occidentals més desenvolupats. 

És important no només la celebració d’aquesta data com a dia de lluita feminista, sinó com una fita a la Història de les Dones i a la Història de la Humanitat, doncs som més del 50%. Una data a recordar dins de la nostra genealogia com a dones i la reivindicació de la nostra història i de la inclusió d’aquesta història en l’anomenada “Historia Universal”. La marginació secular de les dones va comportar la nostra exclusió de la història, i fins i tot l'ocultació mitjançant el menyspreu, la no valoració i, per tant, la invisibilitat de les dones i les seves experiències. Invisibilitat que també es va aconseguir ignorant aquelles dones que no havien complert amb el rol preestablert per a elles.

Les dones hem format part i hem col·laborat en la formació i en l'evolució de les societats ara i sempre, però no obstant hem estat oblidades com a subjecte històric. Hem estat agents oblidats de la història, escrita per homes. Ells han descrit i valorat la seva experiència i li han donat nom: "Història Universal". La reivindicació de la nostra condició d'éssers socials té com a conseqüència la recuperació de la nostra història, el saber i conèixer que sempre hem estat agents de la història, que tenim un passat que contribueix a la formació de la nostra identitat. 

En aquest sentit, Gerda Lerner afirma en el seu llibre sobre la creació del patriarcat que "la història de les dones és indispensable i bàsica per aconseguir l'emancipació de la dona".  La mateixa autora en el seu llibre sobre la creació de la consciència feminista ens recorda com les dones hem creat, escrit i, molt important, hem escrit i fet Història, perquè després els nostres escrits fossin oblidats i enterrats, provocant que generació rere generació les dones pensadores haguessim de començar de nou inventant la roda diverses vegades, de manera que no poguessim tenir una genealogia de dones com sí que la tenen els homes. Ens han impedit pensar sobre el pensament d’altres, per poder avançar molt més ràpidament. 

Incloure les dones en el procés històric, i fites com les que expliquen el 8 de març entre altres, no significa únicament, malgrat la seva importància, afegir a la meitat de la humanitat en el discurs, sinó que és un fet que afecta la humanitat en el seu conjunt, atès que es qüestiona la validesa dels models interpretatius existents. Es modifica la centralitat de l’anàlisi hegemònic que condiciona la producció global de la història fent visible l'androcentrisme del discurs científic i històric tradicional i d’altres que es presenten com a innovadors però segueixen sent patriarcals.

No tolerem més que s’amaguin o s’oblidin aconteixements històrics on les protagonistes són dones, ni que quan aquests interessa reivindicar-los es faci l’esforç constant per controlar i copar per homes que s’erigeixen en “experts” de la nostra història, de manera que, un altre cop, són ells qui expliquen qui som i manipulen els nostres significats. I de la mateixa manera que la nostra Història i la nostra genealogia de dones ha d’entrar a la Història Universal, aquesta ha de ser explicada també per dones historiadores i les dones expertes han de tenir una representació del 50% en totes les disciplines.

Isabel Pérez Molina
Associació de Dones La Frontissa

Per llegir més:

ANDERSON, B.; S.,  ZINSSER, J. P. Historia de las mujeres. Una Historia Propia

International Women's Day 2021: History, marches and celebrations https://www.bbc.com/news/world-56169219