Honor reconegut, una trajectòria intensa i extensa

En les bases del premi es diu que s'atorga a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i l'exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana. El jurat d'aquesta edició està format per Marc Artigau, la Judit Carrera, el Martí Domínguez, l'Àngels Gregori, l'Ingrid Guardiola, la Maria Rosa Lloret, l'Isidor Marí, la Marta Nadal i el Salvador Sunyer.

No és al primera vegada que Josep Piera rep un guardó a la seva tasca literària i per la feina d’aproximació de sensibilitats culturals; així va ser guardonat el 2021 per la Generalitat Valenciana amb motiu del 9 d'octubre en reconeixement a una vida dedicada a la literatura. Fill predilecte de Gandia des del 2010, Piera també va rebre la distinció de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1991.

És evident que el guardonat compleix amb escreix els requisits per obtenir-lo. Una trajectòria consolidada i reconeguda com escriptor, un activista cultural i  incansable en la defensa i projecció de la llengua. Escriptor que s’ha interessat i ha fet de pont entre cultures de la mediterrània, amb una capacitat per emocionar amb la seva lírica extraordinària. Piera té una extensa bibliografia que abasta diversos estils, des de poemaris d’una exquisida bellesa i construcció a la  narrativa de viatges i reivindicador del llenguatge i paisatge comú de la mediterrània passant des del nord de l’Àfrica amb 'Seduccions de Marràqueix' on es fa present el descobriment del viatge i de la mateixa vida o amb l’estudi de poetes de l’Al Àndalus fins arribar a l’interessant llibre sobre Nàpols 'Un bellíssim cadàver barroc' on compara la ciutat amb una certa  decadència estructural. El llibre rememora també la infantesa de l’autor, infantesa que no retornarà, el llibre es va escriure en el temps que Piera va exercir de professor de català a la Universitat de la ciutat italiana.

Els seus poemaris tenen també una sensibilitat extraordinària i un llenguatge poètic excel·lent, “El somriure de l'herba” amb el que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1979 o “Dictat d’amors” un recull de poemes entre 1971 i 1991, vint anys de plenitud creativa. I encara de les seves obres en destaquen les biografies d’Ausiàs March una biografia novel·lada on ens presenta el poeta. Descobrirem un Ausiàs March humà i proper, personatge imprescindible en una època de màxima esplendor de la nostra civilització, que va renovar la llengua literària i que va marcar un punt d'inflexió en la lírica occidental (1).  L’estudi sobre “Teodor Llorente, pare de la Renaixença valenciana“ i el  llibre Francesc Borja, el duc sant. Un dels darrers llibres que ha publicat ha estat El llibre daurat: La història de la paella com no s'ha contat mai. Un llibre peculiar entre l’aprofundiment en la gastronomia, la tradició culinària i la cultura i sociologia que envolta la paella.

Autor d’una gran vitalitat i amb una extensa obra que li ha fet guanyar nombrosos premis literaris. En 1979 va guanyar el Carles Riba de poesia pel “Somriure de l’herba” com ja hem esmentat, després el Josep Pla de narrativa pel “Cingle verd”. També ha rebut, entre altres, el Premi de la Crítica Serra d’Or d'assaig i el 2013 se li va atorgar el premio Alfons el Magnànim de poesia por “El temps trobat”. Així mateix ha guanyat el Premi Sant Joan amb “Seduccions de Marràqueix”. I el Premi Lluís Guarner.

No hi ha dubte atorgar-li a Josep Piera el Premi d’Honor és realment una opció justa, per la seva personalitat, per la seva obra literària i pel seu treball en favor de la cultura catalana i és, sens dubte, el reconeixement d’una notable trajectòria dins del panorama cultural i de les lletres al Països Catalans.

Però de manera il·lusa i immodesta, segur, voldria creure que el jurat del Premi ha tingut també en compte que Josep Piera va ser l’escriptor que va fer el primer “Convit a la Festa“ de la nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú.

El va fer l’any 1985, ja ha plogut molt (menys del que cal això sí?). Quan la llavors Comissió de Recerca i Promoció de la Cultura Popular es va inventar el Convit a la Festa com un acte d’inici solemne de la festa i es va creure que calia que fos un començament de la festa de caràcter cultural que traspassés la frontera de la nostra ciutat, es va considerar que una bona opció era convidar a  escriptors que representessin els Països Catalans, entesos llavors com a El Principat, El País Valencià, Les Illes i la Catalunya Nord, (no vam considerar ni l’Alguer ni el ducat de Neopàtria, llàstima) que fessin l’elogi de la Festa. Es volia que autors i autores diversos tinguessin una visió de la Vilanova festiva i aconseguir amb el pas del temps una magnífica visió literària de la nostra ciutat i la seva festa, com creiem modestament que així ha estat.

I el primer triat fou Josep Piera. Després de barrejar diversos noms vam apostar per començar pel País Valencià. Piera acceptà l’encàrrec i així vingué a Vilanova el dia abans de fer el “convit” per veure la ciutat i empeltar-se de l’ambient festiu. No portava el text preparat ni fet, segurament tenia algunes idees base del que es podria dir. Vam compartir taula i després van anar a l’assaig del Bordegassos on va quedar fascinat per l’execució dels castells tot i ja que coneixia la muixeranga l’Algemesí, després la festa era viva i encara van anar a un dels balls programats. I a partir d’aquí cadascú sap el que va fer i no cal explicar-ho. El dia 4, dia del Convit, hi havia una certa preocupació per veure si a l’hora convinguda arribava i amb el Convit fet, clar. Previsorament un dels membres de Comissió el va anar a buscar una mica abans perquè tingués temps de posar-se a punt. I, va arribar puntualment i va fer un convit magnífic. Emotiu, vibrant. Era el primer i crec que va marcar pauta d’exigència i qualitat. El va escriure a la nit o potser matinada, abans de llegir-lo al Saló de Plens de l’Ajuntament, ben segur després d’una nit mogudeta. Escrit a mà i signat, així ens el va deixar i es va imprimir a posterioritat d’haver-lo pronunciat. Després als altres “convidadors” ja el demanaríem abans per poder-lo repartir just acabat de pronunciar.

En el seu “Convit” Va recollir la sensibilitat de la festa i els seus elements cabdals, va aconseguir interpretar l’esperit de la ciutat amb la seva vessant festiva, popular, alegre i va fer a més l’invocació a la mediterranietat amb referència al models festius del seu País Valencià i el nostre Principat..

Acaba amb una paraules solemnes i molt certes.

“ Nosaltres, amics, no som cap poble trist. Nosaltres som un poble que fabrica el demà amb esforç i constància, amb el cos i la ment, amb goig i intel·ligència. Som un poble que viu la vida dia a dia, en un present constant. Així igual que treballem amb rigor i eficàcia, igual sabem fer festa amb plaent alegria”.

Ens hem alegrat doblement pel guardó, primer per ell, naturalment, s’ho mereix per la seva llarga trajectòria en el camp de la literatura i la defensa de la cultura  catalana però també per la gent d’aquella comissió que a l’any 1985 va apostar per ell i creiem que van encertar convidant-lo.

Honors doncs al poeta llorejat i llarga vida!

(1). Text de la contracoberta del llibre