Els teloners

Sembla més que evident que la precampanya electoral que fa dies que estem vivint és, en realitat, l’hora dels partits petits. D’aquells a qui la contesa de fa quatre anys els va permetre accedir a uns quants escons i que ara, en temps de freqüents empats tècnics derivats de la febre legisladora i reformadora de la coalició governant, poden fer valer aquesta prerrogativa per sortir als titulars dels diaris o a les capçaleres dels informatius. En positiu o en negatiu. Perquè ja veieu que tant aviat un partit de dreta profunda recolza una iniciativa progressista -si més no de cara a la galeria- com un partit progressista i fins i tot membre de la pròpia coalició de govern fa saber públicament la seva disconformitat amb alguna decisió del partit majoritari, i per tant, del govern que ens comanda. Tot sigui per la presència mediàtica i l’oportunitat d’esgarrapar alguns centenars de vots de cara a qualsevol de les eleccions que s’acosten. Que desprès, quan comenci la campanya de debò i els partits dominants posin en marxa les seves piconadores electorals, sort tindran dels espais gratuïts i obligatoris que marca la llei electoral vigent per recordar-nos la seva existència.

Suposo que, a hores d’ara, tothom té clar que aquesta es l’estratègia que ha posat en marxa VOX amb la seva moció de censura i el seu candidat Ramón Tamames, un home forjat en el PCE del que les discrepàncies amb Carrillo el varen fer passar primer a l’esquerra comunista no “carrillista”, després al CDS i després a l’ostracisme d’on ara l’ha recuperat VOX. Amb episodis tant sonats com el recolzament a la moció de censura contra el socialista Juan Barranco a l’ajuntament de Madrid, que en el seu moment va fer alcalde al centrista Agustin Rodriguez Sahagún. Però que no es pot negar que suposa una trabanqueta -ja veurem si petita o grossa, a les esquerres tradicionals avui arraulides a l’esquerra del PSOE.

Perquè VOX té clar que va sol en aquesta aventura. Com té clar que tot plegat li pot servir per treure faves d’olla de la situació general de la dreta espanyola. Amb un PP que cada dia es mostra més dubitatiu  i fins i tot contradictori en les seves decisions, defensant coses que fa quatre dies criticava i viceversa. I amb el perill d’uns líders autonòmics als que, lògicament, els preocupa bàsicament la seva reelecció. Però també, si repassem tota la dreta, amb uns Ciutadans en plena agonia als que tothom resa les absoltes mentre mira de reüll cap als milers de vots que hauran de decidir cap a quina opció es decanten dintre d’un parell de mesos. No és doncs d’estranyar que VOX hagi moderat el seu missatge a l’hora de presentar el seu acte electoral central (la moció de censura), conscient que o ara encisa als votants indecisos o ja pot començar a fer les maletes cap al mateix ostracisme que Tamames o Ciutadans representen. Es el que té ser teloner d’un concert. Les primeres cançons et marquen el futur.

Però a l’altre costat de l’arc parlamentari, tampoc plouen flors i violes. El PSOE embolicat en l’operació de seducció de l’electorat i el Podemos feminitzat que formen el govern, també tenen partits petits que busquen la seva oportunitat d’augmentar la seva representació parlamentària gràcies als seus pocs però valuosos vots a l’hora d’aprovar les lleis preelectorals que el PSOE vol mostrar com a “lleis estrella” que, a més, marquen la diferència amb Podemos. Ni que sigui amb l’ajut afegit d’alguna abstenció extemporània del PP.

I és en aquesta situació, que partits com ERC o Bildu veuen la seva oportunitat d’aconseguir un protagonisme que els dugui a les primeres planes de l’actualitat on fer valer els seus arguments i el pes dels seus vots actuals, actuant a més a més d’imant pels votants progressistes que es vagin desencisant de la trajectòria un punt erràtica dels actuals partits de govern i girin els ulls cap als teloners progressistes.

Venen un parell de setmanes d’allò més interessants. Probablement les que marcaran si el PSOE llença finalment el seu “caixa o faixa” i intenta recuperar aquella tranquil·litat de quan el tàndem Gonzalez-Guerra feien i desfeien amb majoria absoluta, o si es resigna a seguir fent filigranes davant cada problema que hagi de resoldre. Una opció que, segurament, Podemos li faria pagar a preu d’or.