Quinze són quinze

Les idees de com han d’evolucionar les ciutat en el futur és un debat obert i que genera múltiples propostes i les oportunes respostes.

Cal pensar que quan parlem de ciutat del futur partim ja d’unes realitats consolidades que hauran d’evolucionar. No podem partir de zero, no podem fer tabula rasa i tornar a fer la ciutat amb els paràmetres que avui reclama la societat i que sigui respectuosa amb tot allò que avui ens preocupa des de la sostenibilitat fins al medi ambient, la mobilitat i etc. etc...

Les ciutats són el nostre paisatge més proper, en elles en hi sentim identificats, en elles tenim el nostres marcs, primer de socialització, i després de relació. A les ciutats els seus habitants ens podem sentir arrelats a un entorn concret i determinat, a un context social i, naturalment, a un marc cultural. I d’aquesta manera les ciutats han esdevingut per moltes generacions l’espai on la cultura ha estat present com un element d’identificació, com un element que ha permès la integració a la societat dels nouvinguts i les nouvingudes. Alhora, la ciutat, ha esdevingut també espai de cohesió que ha evitat fractures entre la comunitat.

Fins avui les ciutats han estat i són encara un espai d’interconnexió i de creuament d’activitats a nivell intern i també extern. Des d’aspectes socials, econòmics, associatius, físics, lúdics, es barregen a l’espai públic i a l’espai privat. Això requereix, plantejament, planificació, execució i avaluació de polítiques per permetre que els equilibris globals millorin les condicions de vida dels ciutadans en l’espai. I naturalment també cal estudiar com integra en les ciutats el cada cop més treballs telemàtics amb el possibles canvis d’usos i costums d’una part de la ciutadania i els canvis en alguns usos i costums que la pandèmia ens ha portat

I en les ciutats es dóna també la interdependència entre l’opció d’identificació personal creant-se vincles de pertinença i probitat entre l’individu i la seva ciutat i l’opció col·lectiva amb interessos ben diversos, tots legítims però que poden ser contradictoris en alguns moments.

Manta vegades hem comentat la necessitat de que els territoris siguin equilibrats des de totes les perspectives.

En el nostre cas s’ha dit  moltes vegades que cal treballar per una major capacitat com a territori de generar treball. La redistribució de la riquesa, l’hem de fonamentar en que tothom pugui tenir amb una certa proximitat el seu lloc de treball, desprès les decisions personals condicionaran aquestes polítiques.

Proximitat indica, menys temps de desplaçament, menys serveis de transport públic i privat, i per tant, de més qualitat ambiental, més temps de dedicació a les ciutats, més possibilitats de gaudir dels espais culturals. I, des de l’administració una major possibilitat de participar i d’influir en els processos de seguretat i d’implicació del món empresarial amb les ciutats no només en els aspectes econòmics sinó en esdevenir també motors d’identitat.

Entre el conceptes que ara generen debat i també propostes i idees noves hi ha el conegut com la ciutat dels “15 minuts” un concepte que ja fa cent anys que algun pensador americà va exposar i que als anys seixanta va tenir en  Jane Jacobs un actualitzador de la proposta i ara el científic i investigador Carlos Moreno l’ha posada de nou damunt la taula, el repte de concretar el concepte el va agafar l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

I la idea de la ‘ciutat dels 15 minuts' es basa en una visió de “ciutat policèntrica”, amb una estructura descentralitzada, que transcendeix de l’estricte nucli urbà per a abastar i interactuar en el territori més proper, i barrejant el necessari desenvolupament i la obligada cooperació a nivell econòmic, social i mediambiental entre les seues parts. I això necessita que hi hagi una estructura ben articulada de les xarxes de comunicacions ben  ordenades i executades amb qualitat. Aquesta proposta urbana va ser ‘adoptada' al maig de 2020 pel Grup Lideratge Climàtic C40, constituït per un grup de ciutats de tot el món, entre les quals estan Madrid i Barcelona, que conjuminen esforços per a reduir les emissions de carboni en l'atmosfera i adaptar-se al canvi climàtic.

Es tracta de dotar de serveis i atractius als barris per limitar la necessitat de desplaçar-se obligatòriament.

I evidentment no es tracta d’un concepte tancat sinó un concepte que cal adaptar a cada territori i a cada ciutat en funció de La seva morfologia i també de la seva dependència. Però pot ajudar a mantenir equilibris, a resoldre aspectes mediambientals, a tenir la comoditat de fruir de la ciutat -molt més que amb aquesta pacificació del trànsit que diuen que han fet al centre. Pura façana a la nostra ciutat-, els 15 minuts et poden deixar prop de gairebé tots els serveis, si descomptem els desplaçaments per treball -per una majoria dels ciutadans- i els estudis, i clar, també per l’assistència sanitària de segon nivell que està súper centralitzada i ubicada en els hospitals de Barcelona en la seva majoria, en detriment de bona part del país.

Però a Vilanova amb quinze minuts et pots apropar a molts del serveis públics a peu, de manera reposada, fer gestions a l’ajuntament, biblioteques, centres cívics i culturals CAPs, sistema bancari, comprar etc.

Aquesta proximitat hauria de portar l’abandó sistemàtic del cotxe amb una millora de la xarxa del transport públic i amb una freqüència més alta.

Però el problema no està en els 15 minuts que es podrien assolir amb una certa normalitat si tots els serveis estesin preparats perquè els quinze minuts es converteixen en l’actualitat en unes esperes que a vegades et desesperen

De que ens serveix tenir un CAP a 15 minuts, si perquè ens donin hora per la metgessa de capçalera poden passar fins 15 dies, i no passa res, o per anar a un especialista, a més de quinze minuts, poden passar sis mesos i segons quina matèria de salut has de tractar el trobes a més d’un hora per arribar-hi i una per retornar i l’espera es pot convertir en eterna.

I si parlem, per exemple del sistema bancari doncs també et pots trobar en situacions ja no d’espera sinó directament de rebuig si s’és una persona gran i amb dificultats per entendre i usar correctament moltes de les operacions avançades...

Estem en un territori de creixement i ho seguirem essent per la saturació d’altres territoris propers a la capital i per l’encara possibilitat de trobar preus més econòmics en l’habitatge respecte al centre de la capital. El creixement no és bo ni dolent per ell mateix, sinó per les conseqüències en funció de les previsions que hem fet, en funció de la percepció de pèrdua de qualitat de la ciutadania, en funció de la capacitat de resposta en adequar el serveis més imprescindibles i necessaris al creixement.

Encara estem en una ciutat on els “15 minuts” de proximitat pot ser una realitat, ara falta que els serveis responguin a les necessitats reals de la ciutadania. Si no és així que siguin quinze, vint, trenta o mig dia és igual.....