Xavier Soler: “Estem vius gràcies als oceans que assumeixen la calor de la crema de combustibles sòlids”

Hi ha xerrades que tranquil·litzen els ànims i altres que els desperten i posen els pèls de punta. La que va donar Xavier Soler a les Aules Universitàries de la Gent Gran a Vilanova, el divendres 24, és clarament d'aquestes últimes.

Partint de la gran velocitat a què s'està produint el canvi climàtic, el doctor en Ciències Geològiques i màster en Hidrogeologia es va centrar en el paper dels oceans en la vida de la terra, "una mena de nau espacial on hem de viure".

Soler assegura que "dels oceans en tenim una idea molt equivocada. Però ells són els que ens han salvat la vida". Explica Soler que, durant molts anys, els científics no entenien a on anava a parar la calor de més que generava al planeta la crema de combustibles, bàsicament petroli, gas i carbó. Fins que fa relativament poc, la mesura de la temperatura de l'aigua dels oceans ha demostrat que aquesta aigua s'havia escalfat molt. "Estem vius gràcies als oceans, que han assumit l'excés de calor causada pels combustibles sòlids".

Assegura que els humans "hem arribat a emetre una quantitat de carboni a l'atmosfera impressionant. Hem generat més carboni, a través dels gasos, que tota la vegetació de la terra".

La conclusió a què arriba Soler és que "amb la quantitat enorme de diòxid de carboni (CO₂) que són capaços d'assumir els oceans, no els podem malmetre perquè ens hi va la vida".

En el gràfic que acompanya aquesta informació, es pot veure, també, com les cimeres per tractar de trobar una solució per la crisi climàtica han estat del tot inútils.

"La sequera no la provoca la manca de pluja"

El geòleg destaca que no és cert que tinguem sequera perquè no plou. "Us estan enganyant: tenim sequera perquè la vegetació s'ha destruït i perquè el sòl s'ha destruït. Sí que plou menys que abans. Ho fa d'una manera molt irregular; tot són aiguats distribuïts molt rarament. Però plou. El que no tenim és vegetació que permeti que aquesta aigua que plou la puguin agafar els arbres i la puguin enviar a l'atmosfera i així torna a ploure.

Cada dia la gent em diu: "Escolta, passem del fred a la calor i de la calor al fred". Tant el fred com la calor són conseqüència del canvi climàtic. El canvi climàtic ha creat una cosa molt complicada que és el gran escalfament que han tingut l'Àrtic i el Pol Nord.

A 10.000 metres d'altura, el Pol Nord s'ha escalfat, en alguns moments, fins a 50º. Ha passat de -80º a -30º. Què ha passat amb aquest escalfament tan brutal del Pol Nord? Que tot l'aire fred del Pol, amb la injecció d'un augment de la temperatura tan brutal, se n'ha anat cap a l'exterior.

"Cada gota freda que us expliquen cada dia als informatius és deguda al fet que aquest escalfament de l'aire al Pol Nord s'ha fragmentat i se n'ha anat cap al sud. Per això passem de la calor al fred en un segon. Perquè a molts llocs del món hi ha masses d'aire fred al costat de masses calentes. Aquest és el drama. Ja no hi ha una continuïtat. S'ha fragmentat el front polar i per això passem del fred a la calor i de la calor al fred constantment".

Intenta Soler, repetidament, deixar clar que ell no vol ser pessimista davant d'aquest greu problema. "Tots penseu que les energies renovables són la gran esperança, i jo també. No soc d'aquells que diuen que hem de tornar a l'Edat de Pedra. Hem d'utilitzar-les totes, les tecnologies, però les hem de posar al servei de la vida, no al servei de l'economia. Aquest és el drama. Les tecnologies estan al servei dels beneficis, no de la vida.

El 87% o el 90% continua sent fòssil. Les renovables, en l'àmbit mundial, no arriben ara al 5%.

"Continuem cremant petroli, gas natural i carbó d'una manera forassenyada. Als països asiàtics, mentre estem dient això, s'estan muntant 200 centrals de carbó. Les energies fòssils no paren d'augmentar. El consum de petroli, carbó i gas continuarà pujant fins al 2035. Ens estan dient que el 2050 ja tindrem emissions zero. Això no s'ho creu ningú de la poca gent que coneix aquest tema. No s'ho creu ningú, però jo entenc que no es pot espantar la gent".

L'augment de la població

La corba de la població, que era plana, va començar a créixer a partir 1780-1850 en vertical. "Quan jo vaig néixer, érem 2.400 milions d'habitants. Avui el planeta en té 8.000. En la meva vida, la població s'ha multiplicat quasi per quatre. En pocs anys, anirem a parar als 10.000 milions. Això no hi ha manera d'arreglar-ho".

En un gràfic comparatiu que mostra, es veu com "tota la massa biològica que queda a la terra (plantes, animals, etc.) és inferior a tot allò que han fet els humans (edificis, carreteres, autopistes, urbanitzacions... plàstics, acer, ciment, etc.). "Això és greu".

Xavier Soler mostra una fotografia d'un creuer enorme, anomenat 'Wonders of the seas' (Meravelles del mar) que és el més gran del món. "Això és la felicitat, ens diuen. Jo no vull ser negatiu, però vull recordar que els oceans són els que ens mantenen vius. Aquest vaixell cada dia llença 2.000 tones de residus al sistema oceànic". I afegeix que se n'està fent un altre de més gran, que es diu 'Sostenible.com'. "Ara anem per aquí, tot és sostenible. Fins i tot això", ironitza.

Després afegeix que "els oceans ens donen un 90% de la calor, la meitat de l'oxigen que necessitem per respirar i una possibilitat immensa de captació de CO₂. Nosaltres els estem trinxant per uns viatges innecessaris".

El geòleg acaba subratllant algunes idees bàsiques: la primera, que "podem viure d'una altra manera, amb un 30% o un 40% de l'energia que estem consumint. El sistema financer ens està mirant a nosaltres, els polítics ens estan mirant a nosaltres, tothom ens està mirant, però nosaltres no acabem de moure'ns perquè pensem que som molt petits. Hem de substituir la competència per la col·laboració. La felicitat no la donen aquests creuers; la felicitat és poder respirar".