Ja em perdonareu

Sense crítica, ni anàlisi, ni context. Igual que les Cavalcades de Reis o el Nadal. Heu llegit el llibre Es cristiano ser mujer? d’Emilio García Estébanez? Jo sí. Us el recomano. Totes les religions monoteïstes són patriarcals, però la catòlica potser s’enduria el primer premi. Autocars per veure les Passions teatrals; carrers atapeïts per veure les Processons més sentides; horaris de Misses a espais públics; portada del Papa al Punt Avui, la benedicció de Rams amb ells al capdavant i les seves vestimentes pomposes, etc.

Pot ser que en la seva formació religiosa facin classes teatrals? Estic segura que sí, encara que no apareguin al programa formatiu “oficial”. De vegades em pregunto si realment visc en un estat laic. Plans d’Igualtat a les institucions i les empreses. Campanyes contra la Violència de Gènere. Discursos plens de retòrica al voltant del 8 de m o el 25n. Però a qui li importa un parèntesi puntual tornant a èpoques on les dones ni ànima teníem?

Amb les dones creades a partir d’una costella d’un home!! Amb els nostres cossos legislats per un comitè de “savis” que han robat el plaer del cos femení a milions de dones durant segles? A qui li importa?  Amb dones que havien de demanar perdó al mossèn de torn després de parir una criatura perquè havien “pecat” al fer l’acte sexual!

Jo, de veritat, em puja la sang al cap quan veig aquestes reminiscències horribles d’un passat d’adoctrinament i menjada de coco, ocupant portades de premsa i telenotícies, i omplint les xarxes socials. I no, no estic somniant!! Sóc jo sola que penso així? Espero que no...