De biblioteques

Un dels equipaments culturals més ben valorats per la ciutadania són les biblioteques. I ens atreviríem a indicar que és un dels equipaments culturals que han tingut una major transformació al llarg dels darrers anys. Ha ajudat molt a aquest canvi l’aparició de noves tecnologies de la informació i relació, i també la voluntat de ser equipaments proactius, que a més de difondre cultura, esdevinguessin centres d’informació cultural i de difusió de creativitat.

No es pot demanar tot a les biblioteques però sí que juguin un paper determinant en la funció de crear espais comunitaris territorials i esdevenir referència de la ciutadania. Les biblioteques com a centres integrals de cultura haurien de formar part de la planificació estratègica de la ciutat i junt amb els centres cívics actuar complementàriament com a element vinculat a la cohesió i relligament territorial. Perquè pensar en una biblioteca és també pensar en el seu entorn més immediat i la influència que pot tenir en la dinamització, d’un barri, d’un territori concret de la ciutat si esdevé una referència cultural clara.

També és cert que en els darrers anys les biblioteques amb tota (o no) normalitat s’han coordinat amb altres equipaments culturals de la ciutat per poder anar més enllà de ser un centre de lectura o de préstec de llibres i altres materials i esdevenir un centre integral d’activitats cíviques, culturals, de difusió, de contacte entre autors i lectors permanentment lligat al conjunt d‘equipaments de la ciutat per coordinar esforços en la tasca de difusió de la cultura.

També s’han consolidat altres aspectes com la difusió noves tecnologies que - encara generen dubtes importants i raonables sobre la seva funció- haurien de comportar una societat més justa, culta i plena d'oportunitats. La biblioteca pública té una gran oportunitat per democratitzar la informació i fer-la arribar a tothom i de manera ràpida, gratuïta (o a preu mòdic) i amb un ampli espectre de possibilitats.

La biblioteca pública ha anat guanyant importància i qualitat i en un futur -en alguns assajos s’ha demostrat molt eficaç- de ser un espai de trobada i d'informació de les cultures que ara conviuen a la nostra societat. En aquest sentit, es poden crear mecanismes per una xarxa d'interrelacions recíproques.

La biblioteca pública ha de transmetre una informació local i, alhora, ser receptora de la informació global (“la localitat en la globalitat”).

Actualment les biblioteques tiren endavant projectes de difusió com són els diversos Clubs de lectura que funcionen raonablement bé i amb interès creixent, es realitzen exposicions, xerrades, debats o les sessions escolars amb diverses activitats de coneixement del treball que s’hi fa però també d’incentivar la lectura entre la gent més jove i aquí hi hauria d’haver un actiu més amb la necessitat de trobar un model de treball en xarxa entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.

I aquí, en les biblioteques escolars és on voldríem posar l’atenció després de llegir dades preocupants pel que fa a la lectura als centres educatius. Fa uns dies el diari El Periódico portava un reportatge amb un titular força cridaner i preocupant “El 40% de les escoles no tenen biblioteca tot i que els hi obliga la llei”. I encara més, es creu que després de la pandèmia aquesta equipament dins de l’escola encara ha baixat molt més. Amb tot la dada més preocupant és que des del 2015 hi ha un descens acusat de biblioteques escolars.

Les biblioteques escolars juguen un paper important sobretot en moments d’innovació pedagògica on l’alumne és cada cop més protagonista i subjecte actiu del propi aprenentatge.

Com arreu a l’escola també les biblioteques han hagut d’actualitzar-se, han passat de ser espais de consulta i de recerca d’informació per treballs, que  amb l’arribada de les noves tecnologies que posen aquesta informació a l‘abast de manera fàcil, a que la biblioteca escolar prengui força com espai de referència en lectura, en selecció de les informacions, en espai lúdic, en espai de creació, de complementarietat dels ensenyaments, de saber compartir espais educacionals...

Un dels inconvenients que veuen els professionals és la manca de personal qualificat que vulgui embrancar-se en la tasca, no fàcil però plaent, ben segur, d’estructurar la biblioteca escolar perquè sigui uns espai que irradiï el gust per la lectura i també l’espai on es faci possible expressar la creativitat i l’expressivitat.

Hi ha grans professionals en moltes escoles de la ciutat (les ciutats) que han transformat espais escolars en autèntics espais on l’alumnat hi pot trobar el llibre que busquen, la informació que els cal, el divertiment de fullejar amb tranquil·litat un còmic o una historieta, escoltar les mil i una històries i, fins i tot, obrint-la als pares i mares i encara, amb més ambició, algunes als mateixos  barris on estan ubicades les escoles.

He conegut directament dues experiències (de les moltes i fruitoses que hi ha al territori i a tot el país) més que interessants. Una directament per qüestió de treball compartit en la mateixa escola el treball de l’Araceli Ibáñez, que dissortadament ens va deixar fa ara dos anys, mestra que va portar una obra pedagògica notable a l’escola, la seva feina va ser intensa i extensa i en la seva extraordinària dedicació a la Biblioteca Escolar. Va convertir una aula on hi teníem llibres de consulta en una autèntica eina de dinamització i recursos, oberta a tothom i model de com es poden fer les millors coses amb els recursos mínims. Estimava la literatura i ho traspassava a l’alumnat amb aquella ganes que transmet amb passió als altres l’interès propi per estimar els llibres i la literatura.

Vam aprendre moltes coses, i noves maneres de treballar sabent que la biblioteca escolar no era una afegit a l’escola sinó un element global i necessari per l’educació diguem–ne total.

L’altra experiència la vaig retrobar anys més tard ja amb les netes que parlaven de manera l’il·lusionada de la biblioteca de la seva escola i de la seva bibliotecària, la Dolors Bundó, que incentivava als nens i nenes, als nois i noies a entrar en el món fantàstic i gratificant de la lectura en el món de la imaginació, la creativitat i l’aventura que comporta la lectura i escoltar contes per fonamentar també valors humans. Ha “creat” lectors i lectores de pedra picada.

En elles dues voldria manifestar el meu respecte i admiració a tants professionals de l’educació que de manera esforçada, amb la modèstia pròpia dels que en saben de veritat, dinamitzen les biblioteques escolars com un element clau en els nous sistemes educatius innovadors.

Caldria posar les bases, els instruments i els recursos, capgirar la tendència que avui es manifesta a les escoles pel que fa a les biblioteques, del que coneguin i treballin els nois i noies i ho facin satisfactòriament serà un bon pòsit per després esser uns usuaris habituals de les Biblioteques públiques que ben segur en un debat d’equipaments cultural bàsics hi tindria un paper clau i fonamental.

Tot esforç que es faci per potenciar les biblioteques tant les públiques com les escolars com un element més de la cultura serà poc, cultura, que ja hem dit moltes vegades  és una de les bases més sòlides de la cohesió de la nostra societat.

I això és impagable.