La fi dels concerts educatius

Ara mateix, en converses privades, els gestors públics i gent vinculada al món polític d’una o altra manera tenen per segura la desaparició de l’escola concertada. Durant els propers anys, s’acabarà, morirà d’inanició. És un fet. Algunes ja moren ara per les estretors del concert educatiu -quatre han tancat o han passat a titularitat pública en el que portem d’any-. Les altres deixaran d’existir per la pressió demogràfica.

El concert té una condició que fins ara no era notícia ni ningú s’hi fixava gaire, una mica com la lletra petita que acceptes en instal·lar una app, cal que l’escola en qüestió cobreixi necessitats educatives en la zona. Baixa la natalitat, baixen els alumnes, baixen les necessitats educatives, deixen de ser necessàries un bon nombre de places escolars, deixen de renovar-se els concerts. El sistema de doble xarxa público-concertada se’n va en orris. Benvinguts a la nova doble xarxa escolar público-privada! O us pensàveu que els fills de la burgesia i de l’alta burocràcia de partit anirien a la mateixa escola que els vostres? Segurament els catalans no som més o menys racistes que altres, però estic ben segur que en qüestions de classisme estem al podi.

I això què significa? Home, als grans intel·lectuals de l’esquerra catalana que sempre han proclamat la necessitat d’acabar amb els concerts els direm que el que passarà és que un munt de places escolars amb projectes ben diversos deixaran de ser públiques. Al cap i a la fi, malgrat la demonització interessada, les escoles concertades formen part del sistema públic. Les escoles supervivents seran privades, llavors sí que seran elitistes! Perquè no oblidem que hi ha centres que prescindiran del finançament públic i dels controls que suposa i passaran -o retornaran- a la privadesa absoluta, amb menys alumnes però ben triats.

L’educació sortirà més barata a l’estat perquè gràcies a la natalitat -gràcies a la precarietat, a l’atur, etc- seran menys. Ja veig el conseller de 2030 presumint que la inversió per alumne és la més alta de la història, baixant les ràtios tot i tenir menys professors cada dia, en fi, una delícia per a gestors miops, un desastre absolut per a una societat. La nostra piràmide poblacional començarà a tenir forma de pi. El nostre ecosistema educatiu tendirà al monocultiu.