El ‘gran’ problema de la recollida de la brossa

Un tema estrella, que junt amb l'altre del model de mobilitat i circulació que el govern municipal ha posat en marxa, sembla ocupar l'àgora pública. Dos grans temes que, a mi no em semblen precisament els més problemàtics i urgents que té Vilanova: la pèrdua del model industrial, que havia estat el gran motor de la ciutat, i el problema del primer habitatge pels joves.

Però, en tot cas, anem pel primer que sembla el més discutit i discutible: la recollida d'escombraries i la neteja de la ciutat. A parer meu la qüestió s'enfoca des d'un fals criteri, ja que aquest no és un problema local, aquest és un problema d'extensió general. És un greu problema que ja va enfocar-se malament en els seus inicis. La solució que va donar-se quan la societat de consum i les ciutats generaven més deixalles que les que podien recollir els brossaires locals (d'aquell vell sistema, el brossaire local, els que anem pels setanta encara el podem recordar, o sigui que no ha passat tant de temps). En aquell moment va adoptar-se el sistema que una gran companyia (que tant podia haver-se dedicat a aquesta feina com a fabricar tasses de vàter), adonant-se del gran negoci que en podia resultar, va 'vendre' la seva 'organització-negoci' a un gran nombre de ciutats. Ho va vendre en nom de la modernitat i del progrés, però en realitat aquesta empresa no havia fet altre esforç que el de copiar la vella estructura del món agrari: un femer/contenidor per a cada veïnat, un mètode com el que ja hi havia a totes les masies i poblacions petites, mitjà conegut des de la prehistòria: un femer vora cada casa on abocar totes les deixalles. I així vam inaugurar el gran avenç de la modernitat: un contenidor/femer a cada cantonada, on els veïns, educadament, hi dipositarien les seves deixalles a una hora del dia; i la companyia els buidaria puntualment. Però la cosa, com era d'esperar, va fallar. Va fallar perquè ni els veïns no eren els francs i autònoms agricultors que cada dia tenien el seu temps per anar a llençar la brossa, ja que a ciutat els veïns tenen horaris molt diversos i, per tant, cada veí llençava la brossa segons el seu horari particular, ni la companyia complia del tot l'horari de recollida dels contenidors a l'hora que tenia fixat (al cap i a la fi la pretensió i la fi de la companyia no és la salubritat pública sinó el negoci). I d'això en resulta que uns contenidors estan sempre mig buits, mentre que d'altres vessen. O sigui, reconeguem que el que falla és el sistema, l'organització. Un sistema, insisteixo, copiat d'una societat agrària (un femer prop de casa) i que s'ha convertit (com les companyies van preveure) un gran negoci de difícil retorn i rectificació, i que a la vegada ha creat el nou problema dels abocadors gegants. Cal tornar, doncs, al sistema urbà, al vell sistema de la ciutat: diverses hores de recollida, en funció dels barris i dels generadors de deixalles, no és igual un veí que un establiment (comerços i restaurants, etc.), i abandonar tan aviat com es pugui el model de 'gran negoci' de les actuals companyies de recollida massiva: un contenidor/abocador a cada cantonada). Això, si es vol trobar una solució durable i correcte, no té altre solució. De fet, va ser una de les primeres qüestions que es va proposar de tirar endavant el govern municipal que està en actiu. Un sistema de recollida porta a porta, una organització que es posaria en pràctica de forma esgraonada i que tindria en compte la complexitat de la ciutat. Un sistema activat per la llavors regidora responsable de la qüestió. Era una proposta intel·ligent, complexa però possible. Una proposta que no va poder dur a terme per la incomprensió d'uns i l'animositat d'altres. I la ciutat (tots els ciutadans) ens ho vam perdre). Ara haurem d'esperar una altra ocasió, però la pròxima ocasió NO pot ser una repetició que ha fallat estrepitosament!