Saber llegir i escriure

Quan érem infants, la família, els veïns més pròxims, ens preguntaven: «Ja saps llegir i escriure?». No era només una frase feta, una frase de cortesia: era una veritable preocupació social, tothom semblava tenir interès en què el joves que pujàvem en sabéssim. Saber llegir i escriure significava instrucció i educació en primera instància, en segona instància era la porta d’entrada als coneixements i valors que són a la base de tota civilització. Saber llegir i escriure, és a dir: entendre el que es llegeix, interpretar-ho, assimilar-ho, són camins per comprendre el món.

Vaig saber llegir molt aviat, abans d’anar a escola. Me’n va ensenyar el meu pare per la meva insistència de preguntar pel carrer, travessant tot l’Eixample per anar fins a l’edifici de Correus on, a prop, vivia la seva germana: «Papa, què hi diu, aquí», referint-me a rètols, anuncis, cartells. Finalment va decidir ensenyar-me’n una estona cada dia al vespre, quan arribava de treballar. Quan vaig saber llegir per mi mateixa la satisfacció no em cabia a la pell: experimentava una sensació d’independència i un goig íntim de tenir un espai propi per pensar a través de les paraules que llegia i assimilava, que incorporava a la meva vida en el seu sentit. Aquesta sensació d’empoderament, ara en diríem, no m’ha abandonat mai més.

Vaig aprendre a escriure i a comptar en un tres i no res, ja que una cosa va aparellada a l’altra. A aquesta relació s’hi refereix Montse Ayats, editora i responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya: «La comprensió lectora és la competència bàsica per dominar totes les altres competències. Si no tens aquesta competència arrossegues aquest dèficit a l’hora d’aprendre matemàtiques, ciència, etc.» Llegir entenent bé, el calat del que es llegeix, facilita l’aprenentatge de qualsevol matèria, així com també facilita l’escriptura. Poc es pot escriure bé el que no es comprèn bé. Això també afecta al pensament i al diàleg interior. D’aquí ve que, a vegades, en les consultes mèdiques, i sobretot en les consultes psicològiques, hi hagi dificultats per explicar el que ens passa.

Ara hi ha una gran alarma que preocupa als docents amb vocació per ensenyar. Ja fa una pila d’anys, molts, segons el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que una quarta part de l’alumnat de quart curs de primària té greus problemes de comprensió lectora. Això vol dir que una altra quarta part té dificultats moderades, però les té. La meitat, doncs, dels alumnes de les nostres escoles, arrosseguen un dèficit més o menys elevat per a l’aprenentatge, tal com esmenta Montse Ayats. La societat en general sembla que no hi dona massa importància, immersos com estem en una vida estressada, que vés a saber sinó interessa al mercat, que és qui de debò mana en tots els àmbits de la nostra existència... Com menys criteri propi tinguem millor se’ns pot portar a l’hort figurant que és pel nostre bé. Haver après a llegir i escriure amb competència és a dir, a fons i entre línies, facilita veure venir les mentides disfressades, els discursos i proclames amb pinta de transcendentals però buits de contingut. Ho veiem de manera acolorida aquests dies de campanyes electorals, i només és un exemple de com es pot manipular, dirigir la massa.

Diu el professor Luri que la deficiència en la comprensió lectora ens porta a una situació d’«emergència nacional». És clar. Amb una bona base en els coneixements fonamentals de cada matèria es pot edificar amb un bon nivell una professió, una feina i, sobretot, construir una vida humana plena des del moment en què tenim consciència tant dels nostres límits com de les nostres possibilitats per pensar i actuar en conseqüència. Llegir en concentració propicia saber-nos llegir, conèixer-nos.

Que actuem en consciència és just el que no vol el sistema, el mercat només atent al diner, als guanys i al poder de fer i desfer que el diner en abundància atorga: tot es pot comprar, també les ànimes. Per contrarestar una relació que ens col·loca en una situació subalterna respecte dels poders (poques vegades benèfics, encara que sempre hi ha excepcions), saber llegir i escriure amb coneixement ens preserva la independència de pensament i d’acció, com no vendre’ns per un plat de llenties, per posar un exemple bíblic; o, com fa Gregorio Luri, assenyalar sense por, amb pensament autònom, l’emergència nacional que suposa que la meitat de la població jove no tingui prou eines, la comprensió necessària, per defensar-se dels depredadors socials, alguns tan hàbilment vestits de xais.