Els joves i la política

Aquests només són uns pocs exemples de comentaris que he pogut escoltar en més d'una ocasió per part d'amics i coneguts, sigui en forma de broma o parlant de manera seriosa. Malgrat tot, aquests comentaris no causarien cap sorpresa a ningú −més tenint en compte els temps que corren avui dia− si no fos pel fet que aquestes paraules surten de la boca de gent jove.

Gent jove, aquella part de la població de la qual tothom parla, però que realment ningú hi pensa. «Els joves sou el futur», ens diuen. I què hi ha del present? Que a cas no hi formem part d'aquest temps que vivim? Nosaltres, els joves, també patim en una societat on ens consideren massa inexperts per decidir res, però a la vegada ens consideren prou madurs per a ser responsables dels nostres propis actes. Sovint ens utilitzen com a reclam publicitari, com passa, i sempre ha passat, en la política, tant en la general com en la del nostre municipi. Doncs, jo us pregunto; quants joves heu vist en les llistes electorals −en el cas que us hàgiu parat a mirar qui hi ha en aquestes llistes− dels partits polítics que es presenten en aquestes eleccions municipals? No gaires, oi? I, no obstant això, quines posicions ocupen aquests pocs joves? Les primeres, ja us dic jo que no. Més ben mirat, es troben a la zona baixa de les llistes, una zona deshonrosa per qui té la il·lusió de voler canviar les coses en aquell lloc que denomina "llar". Com si això no fos suficient, són venuts pels mandataris com «la nostra aposta pel jovent, ja que és important que els nostres joves...» bla, bla, bla. Paraules d'impressora, fotocopiades d'un mateix discurs que durant massa temps circula pels nostres carrers. Al cap i a la fi, la majoria de nosaltres som utilitzats com a maniquins d'expositors en un etern «mannequin challenge» −el qual fa anys que va passar de moda− sense cap mena d'intenció d'oferir-nos una oportunitat real de demostrar la nostra vàlua com a part implicada de la societat.

És cert, no puc parlar per tots els joves de Cunit, i molt menys per tots els joves d'aquest país. No obstant això, haig d'intentar plasmar allò que un gran nombre de persones de la nostra generació pensa. És per aquest motiu que vaig decidir implicar-me en política. Sí, en política, un terreny desprestigiat −i amb raó− a causa de la mala praxi de molts polítics i dirigents que, no només no han estat a l'altura, sinó que han defraudat a la població amb repugnants casos de corrupció i falta de moral. A més, la cosa no acaba aquí, doncs, aquests mateixos, no sempre −més bé, pràcticament mai− acaben pagant per les seves malifetes. En són un gran exemple el cas dels ERE a Andalusia amb la corrupció del Partit Socialista o el cas de la Gürtel del PP, on els majors responsables ni tan sols arriben a trepitjar la presó perquè les "altes esferes" intervenen a causa d'un sistema corrupte on si cau una poma, hi pot caure tot l'arbre.

Són just aquestes coses les que empenten als joves a renunciar a formar part de la política. Això i la contínua sensació que res pot canviar. Realment hi ha algú que mai no s'ha sentit esgotat de veure sempre les mateixes cares? Parlem que hi ha gent al consistori que porta més temps en política que jo en aquest món. Dit així, sona surrealista. Com si es tractés d'una mena de «síndrome de la reina Isabel», on la classe política actual no sabés quan és el moment de fer un pas al costat i deixar que sigui gent nova, amb il·lusió i forces renovades, la que continuï amb la feina feta i aquella que encara resta per dur a terme. Justament aquí és on també entrem els joves. Ara és el nostre moment, no demà. Ara és el moment en el qual hem d'agafar el relleu d'aquelles persones que ens van precedir i seguir el seu exemple −i, òbviament, corregir els seus errors− per avançar cap a un poble nou on tothom es pugui sentir partícip d'un projecte comú i renovat. Perquè si estimes Cunit, ets de... −millor deixem de banda eslògans exclusius i, perquè no dir-ho, carregats d'odi.

Per tot això i més, he decidit fer un pas endavant i cercar de canviar d'una vegada per totes aquesta manera errònia de procedir, amb l'objectiu de convertir-me en el regidor més jove de la història de Cunit i poder portar la veu dels joves allà on li correspon. Està en les nostres mans decidir si avancem cap a un futur on els joves realment tinguem veu i vot en la presa de decisions del nostre model de vida.

En nosaltres, i només en nosaltres, està el poder d'escollir si volem transformar Cunit en un poble inclusiu per a tots i totes, on ser jove no vol dir haver de marxar perquè la teva terra no t'ofereix allò que necessites, on ser jove només significa ser discriminat pel simple fet de ser-ho. I el primer pas és votar. Tu decideixes. Quan votis, tingues present què votes, ja que no votes una ideologia, votes una manera de viure.

El pròxim 28 de maig, vota!

Jordi Faccia

Número 4 a la llista electoral d’ERC Cunit