Què cal fer el 29 de maig per Joan Rodríguez i Serra ...

Després de la publicació de l’article: Fets!, no paraules, molta gent, s’ha qüestionat coses i m’ha demanat el meu parer...

Abstenció, vot nul, vot en blanc… Què passa si volem optar per aquestes opcions en els resultats de dissabte 28 de maig? A quins partits afavoreixen? Doncs he estat recollint informació, preguntant a diferents grups polítics i consultant l’hemeroteca.

Aquells que pel motiu que sigui, no volen votar a cap partit en les eleccions municipals, poden optar per tres possibilitats com són votar en blanc, nul, o directament no fer-ho (abstenció). Anem a analitzar les conseqüències de cada opció:

Es considera vot nul quan s’usa un sobre o papereta diferent de l'oficial, o si dins del sobre s'inclou algun objecte o símbol, per exemple quan el sobre conté més d'una papereta de diferents candidatures. Cal considerar que si les dues són de la mateixa, es considera un vot vàlid.

El vot nul es compta quan un sobre té més d’una butlleta de partits diferents o guixades, símbols etc. Es considera un vot equivocat i és comptat com un “vot emès no vàlid ”. Seran vots comptats que no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits. No beneficia ni perjudica ningú.

El vot en blanc és aquell que s’emet posant el sobre de votació sense cap butlleta a dins. A diferència de l’abstenció, l’elector va al col·legi electoral i exerceix el dret de vot, però no dóna el seu suport a cap partit.

Aquest, a diferència del vot nul, és un vot vàlid i entra en el recompte per al repartiment de representants. Amb l’aplicació de la llei d’Hondt, el vot en blanc fa augmentar el nombre de vots necessaris per a obtenir un representant.

Això permet castigar als partits polítics que no s’han guanyat la nostra representativitat, que han exercit un paper de mers observadors, que han fet seguidisme al partit majoritari, que han usat els nostres vots per engreixar la menjadora, que han practicat l’enxufisme, que presenten candidates fantasma o senzillament no compten amb els joves en la seva candidatura.

El sistema electoral vigent a l’estat espanyol deixa sense representació les candidatures que no arribin al 3% de vots. Per tant, com més vot en blanc hi ha, més vots calen per a superar la barrera del 3%. Per això es diu que el vot en blanc perjudica els partits petits i de retruc que als ajuntament hi hagi menys partits.

L’abstenció és senzillament no anar a votar. Únicament compta a efectes d’anàlisi política, però no afecta en el recompte electoral ni en el resultat. Per tant, passi el que passi cal anar a votar.

L'abstenció és simplement no anar a votar, no introduir cap vot. Al no haver-hi vot, no hi ha recompte i les raons d’aquesta absència es poden maquillar per un dia de platja, per col·lapse circulatori o per un mal de ventre...

Segons la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol, en cada circumscripció s’exclouen primer les candidatures que no hagin obtingut almenys, el tres per cent dels vots vàlids emesos, per la qual cosa en incloure els vots en blanc una candidatura necessita més vots per a aconseguir representació.

Per exemple, en una circumscripció en la que hi ha 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50 nuls, tenint en compte només els vots a candidatures, un partit necessitaria 30 vots (el 3%) per a aconseguir un representant, mentre que en tenir en compte els vots en blanc requeriria 36 (el 3% de 1.200).

Val a dir que aquesta classe de vot té un significat clar, igual que el vot nul es considera de “follonero”, el vot en blanc transmet la idea que la persona està d'acord amb el sistema electoral però "no li satisfà cap opció", o la que votava en anteriors comeses i que en la present legislatura ho ha fet molt malament.

És trist i sobretot pensant en Cubelles, es respira una barreja de desconcert, disgust, emprenyament, el “ja s’ho faran” impregna els cafès i les converses familiars, s’ensuma una clara intenció de castigar alguns partits.

I és que hi ha qui es mereix restar un temps passant fred, sense representació municipal. Els partits han de tenir memòria i saber quan cal no convidar a un determinat grup al govern municipal o senzillament no acceptar a determinats companys de ball.

Hi ha massa gent que no entén que Catalunya encara no tingui una llei electoral que ens alliberi de l’espanyola on, sense anar més lluny, la participació determina els càrrecs que s’ocupen.

Una qüestió que darrerament està de moda per part d’algunes candidates i que Brussel·les vol prohibir als partits polítics, és esmentar persones sense el seu consentiment per fer campanya, ciutadanes i ciutadans que no representen a cap candidatura. Tampoc és de rebut fer-les aparèixer malgrat hagin abandonat la vida pública, no s’han d’esmentar.

També es prohibeixen els missatges contra els migrants, que els partits d'extrema dreta relacionen constantment amb l'augment de la delinqüència i la criminalitat, són una de les seves declaracions al nostre País, a la cambra catalana i a les institucions on tenen representació a l’estat espanyol.

Ja n’hi ha prou d’impunitat d’algunes representants polítiques que han convertit els partits polítics en estructures autoritàries, sense diàleg d’igual a igual entre les seves militants i simpatitzants. És el moment que es prenguin les mesures oportunes perquè els ciutadans i les ciutadanes comencin a tenir més confiança en els seus representants públics.

S’ha d’acabar amb el descrèdit de la política, cal treballar per una reforma constitucional profunda amb una revisió del sistema electoral. L’objectiu ens ha de dur vers una democràcia més participativa amb canals de participació i control ciutadà.

S’ha d’apostar per les llistes obertes, per poder elegir entre les millors, obrir portes i finestres al jovent, amb més transparència en les decisions, al temps que s’ha d’informar la població dels efectes de donar suport a determinades persones.

Cal convertir la indignació en acció política, el poble és el titular de la sobirania, plegats hem d’exigir un respecte pels valors morals i per la participació democràtica.

“La democràcia no és el vot de cada quatre anys, la democràcia és informació, participació, col·laboració de tots/totes per a decidir i realitzar les coses que afecten a tots. En la nostra societat, la democràcia s’articula a través dels polítics i dels partits polítics. Els partits polítics en una democràcia han de ser font d’informació i han d’ajudar a organitzar la participació i la col·laboració de les persones en els afers polítics des de la seva ideologia, els seus objectius i els seus plans. Per això ens agradarien uns polítics i uns partits polítics que afavoriren la participació des de la llibertat de cada consciència i no premien l’obediència cega, que no cerquen domesticar els militants i simpatitzants convertint-los en afables gregaris.” P.D. d’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.

Joan Rodríguez i Serra és un veí decebut, crític i compromès.