Avui parlem d’Empoderament o Apoderament

He trobat a la xarxa diverses definicions que exemplifiquen la força de la paraula com, el poder que exerceixen les persones sobre les seves pròpies vides, al mateix temps que participen d’una forma democràtica de la vida en la comunitat, en parlà Rappaport a l’any 1987.

L’empowerment és un mot anglès que es pot traduir literalment per "donar poder", autodeterminació o potenciació psicològica, necessitat del control personal, de la comprensió crítica de l’entorn sociopolític i l’esforç per exercir un control sobre aquest, segons recull Zimmerman, 2000.

Si ens referim a les polítiques feministes l’apoderament ens transporta a la construcció d’una societat igualitària. La nostra societat actual subjecta a una distribució desigual de poders, dóna alguns privilegis als homes envers les dones. És aquí on l’apoderament ha de suposar la conquesta de drets i espais que han estat negats al llarg de la història, per ant s’han de corregir situacions de desigualtat de les dones arreu del nostre País.

L’empoderament presenta avantatges respecte de l’apoderament. És més precís, mentre que ‘apoderar-se’, ‘apoderar’ i ‘apoderament’ tenen altres significats.

L’empoderament inclou directament als grups considerats tradicionalment “sense poder”, establint un poder alternatiu que reformi les relacions socials.

Es considera que les denominacions més adients per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament, empoderar i empoderar-se, segons l'Institut d'Estudis Catalans.

També sabem que l’empowerment augmenta la responsabilitat però també el compromís, l’autonomia i l’autoritat de les persones treballadores, com a facilitador de l’adquisició de noves habilitats i coneixements més enllà dels que hom necessita per desenvolupar-se en el seu lloc de treball.

Aleshores parlarem d'empoderament i del procés en el que una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals. Es tracta d’un procés pel qual les persones o els grups socials recuperen i incrementen la seva capacitat de decisió i de lideratge en relació al seu propi desenvolupament i al seu propi esdevenir.

Podem parlar també d’un procés multidimensional en el que s’apleguen aspectes socials, psicològics, econòmics i culturals dirigits a potenciar la delegació de poder en benefici d’una lògica més participativa i democràtica. En l’ensenyament és un procés bàsic d’ajut als alumnes que pateixen algun tipus de discriminació.

I el verb empoderar parla de l'acció de fer que una persona o un grup social tinguin la força o els mitjans necessaris per guanyar en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix al fet d'aconseguir per un mateix aquesta força.

L’empoderament doncs, en el cas de les dones, cerca la seva transformació en agents actius tan de la seva vida personal com col·lectiva, els canvis en la seva situació personal i en la seva situació social.

Parlem de l'apoderament / empowerment com el procés que comporta una fortalesa espiritual en les persones i en les seves comunitats, que els ajuden a impulsar canvis beneficiosos per al col·lectiu.

Als anys 1960 serà Paulo Freire qui parla de l'origen de la filosofia de l'apoderament i com un procés de reducció de la vulnerabilitat i de l'increment de capacitats en els col·lectius més pobres i marginats, com a promoció entre ells d’un desenvolupament humà i sostenible.

A mitjans de la dècada de 1980 per DAWN veurem com una xarxa de grups de dones parlen d’accedir al control dels recursos reforçant les seves capacitats i el protagonisme. Un canvi individual a l'acció col·lectiva i una transformació radical de les estructures i dels processos.

El departament d’assessorament lingüístic del Parlament de Catalunya també ha definit Apoderar i Empoderar.  

Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans no recull els termes empoderar i empoderament, malgrat que són emprats sovint en registres formals. Fins ara, s’han recomanat apoderar i apoderament per a substituir aquests neologismes tenint en compte que una de les accepcions del verb, pròpia del llenguatge jurídic, és ‘atorgar poders’.

Tanmateix, el centre de terminologia Termcat ha pres en consideració el verb empoderar i l’ha definit, “fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals”.

El Termcat considera aquest terme com a sinònim d’apoderar, que es pot continuar emprant amb aquest significat específic.

• És fonamental empoderar aquest col·lectiu perquè participi plenament en la vida del municipi.
• És fonamental apoderar aquest col·lectiu perquè participi plenament en la vida del municipi.

El verb empoderar és transitiu, tot i que en la pràctica se sol emprar com a pronominal, amb sentit reflexiu. D’aquest verb deriva el substantiu empoderament, sinònim parcial d’apoderament, que designa el fet d’empoderar o empoderar-se.

La xarxa prefereix apuntar com a forma correcta en català el terme apoderament, “procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials”.

"Jo diré si sóc bonica, jo diré si sóc fort. Vosaltres no decidireu sobre la meva vida; seré jo qui ho faci"  Amy Schumer, actriu, guionista, comediant i productora.

Joan Rodríguez i Serra és educador social