La comprensió lectora

L'informe PIRLS-2021 (Progress en International Reading Literacy Study) analitza el nivell de comprensió lectora dels alumnes de quart curs de primària. Publicat el mes passat, situa Catalunya a la cua de l’estat espanyol juntament amb Ceuta i Melilla pel que fa a aquest concepte. Si en l'estudi precedent -datat cinc anys enrere- els resultats catalans ja eren dolents, ara esgarrifen. Cal que ens posem seriosament les piles i ens ho fem mirar!

La realitat d'aquesta temàtica anunciada al títol palesa que, a casa nostra, no anem bé de fa molt de temps. De plans al seu entorn, se n’han dissenyat un munt, des que el món és món. Uns els han elaborat les conselleries d’Educació o Cultura. Altres l'ILC, esquitxat per l'affaire que li ha costat el càrrec de presidenta del Parlament a na Laura Borràs. Ella, mentrestant, encara s'entesta a voler-nos fer creure que tot és una caça de bruixes. Més enllà, algun que altre ajuntament ha dit i fet la seva. Malgrat tot, però, és evident que les coses no rutllen.

En aquest sentit, voldria exigir que algun dels nostres dirigents polítics ens expliqués -d'una vegada per totes- què impedeix un gran pacte entre partits per a capgirar el problema. Paral·lelament, insisteixo en un principi que considero cabdal: que es llegeixi no depèn tan sols de les biblioteques, l'escola o del regidor d'un ajuntament o conseller d'una autonomia concreta. Ací, adjudico un paper fonamental a la família. Si la mainada no veu llegir els pares, malament rai! S'ha de bastir la casa des d'uns bons fonaments.

Com diu la paremiologia, "amics i llibres, pocs i bons / del llibre vell, el bon consell / el bon estudiant aprèn de tots els llibres / el millor amic és un llibre / els llibres fan molts savis, però pocs rics / els llibres reprenen i no castiguen / gastar-se diners en llibres és una inversió que rendeix un bon interès / llenya, vi, llibre i amic: el més vell, el preferit".

Modèstia apart, confesso que res no em faria més il·lusió que èsser un llibre obert. De tota manera, seguiré prenent-me la pròpia vida com un aprenentatge constant. Això sí, no m'agradaria haver-me ficat en llibres de cavalleries quan he decidit escriure sobre aquest punt. Si aconsegueixo captar algun nou soci per a la causa, em donaré per molt satisfet.