Bon estiu

El canvi climàtic també ens configura un calendari climatològic que fins ara no teníem. La primera calorada en general s’esperava pels volts de Sant Joan anunciant l’estiu (enguany va entrar el 21 de juny a les a les 16.58 hores de la tarda), tot i que a la matinada de la revetlla una rebequeta no molestava, ara quan arriba la Festa dels Països Catalans ja hem patit calor a fons i en llenguatge dels meteoròlegs ja hem tingut algunes, fins a dotze, nits tropicals.

Sant Joan amb totes les seves nombroses variants, algunes de generals i altres pròpies del nostre territori és una festa molt celebrada i gaudida.

Foc, aigua, rauxa, nit iniciàtica per molta gent que viu amb intensitat aquella primera immersió en el món de la festa, en el món de la socialització en el temps lliure, en el temps de l’oci.

L’antropòleg Manuel Delgado responia a unes preguntes sobre la festivitat de Sant Joan on la glosava com la festa més transgressora: Sant Joan és una festa que consisteix a sortir al carrer i a més és molt participativa i descentralitzada. Quan és Sant Joan se n’assabenta tota la ciutat perquè tota la trama urbana queda impregnada de fogueres, revetlles, petards… És com un estat d’excepció, una alteració multitudinària de l’ordre públic on molts espais de la vida quotidiana es transformen. Com que és una festa que no té centre, es converteix en una espècie de metàstasi festiva que afecta tots els racons de la ciutat. No sé si anant ja cap els primer quart del segle XXI això segueixi així o ja es modularà en funció de moltes més coses com vacances, economia, interessos diversos, indret on vius... Tot plegat fa canviar els entorns i litúrgies de la festa, per altra banda sempre ha estat així i la modificació del ritual es permanent, i constatem que la Festa del solstici sembla que va de baixa, almenys en el seu aspecte més sorollós, ja ara fins i tot ens parlen de coets de baixa intensitat sonora, que sembla que s’han venut coma xurros. Els animalistes s’han quedat una mica més tranquils. Deu-n’hi-do.

Amb la celebració de la festa de Sant Joan, la festa del foc i l’aigua, comença a la nostra ciutat el cicle festiu de l’estiu, es succeeixen a partir d’ara tot un seguit de festes a cada un dels barris i la pròpia de la ciutat. És evident que el cicle festiu s’escampa al llarg de tot el calendari anyal, però ara a l’estiu és quan agafa el ritme més fort. La nostra ciutat ha sabut fer de la festa un element també de la identitat col·lectiva. Aquell eslògan ja arcaic i potser tronat de “Vilanova és Festa” no era gratuït, però la festa és també un element de la vitalitat d’un poble com ho són tantes i tantes coses. És també un element que ens ha d’ajudar a ésser una societat integradora com ho hem estat fins ara.

El Bienve Moya aquí mateix ens delectava, com sempre amb la seva saviesa, amb un article sobre Sant Pere (un altre sant nostrat) que confirma aquesta idea de Sant Joan com a senyal del començament del període festiu de l’estiu. Amb l'onomàstica de Sant Pere (i abans Sant Joan) s'obre la sèrie de festivitats del bon temps i les berbenes al carrer, i també de dies dedicats a celebrar i els banys, l'aigua nova de les fonts, l'aigua de la mar i l'aigua dels horts i jardins. Veiem-ho: pel juny Sant Joan és el primer batejat amb aigua. Sant Pere és patró dels pescadors. El 10 de juliol, Sant Cristòfol, passava caminants d'un cantó a l'altre del riu, i va passar-hi el Nen Jesús. El 16, la Marededeu del Carme és l'stella maris dels navegants. El 22, la Magdalena (arribà amb la seva companyia a les costes de la Provença (a la Camarga) per la mar. El 25, Sant Jaume, també arribà amb la seva barca−sarcòfag pel mar, a Galícia o a Tarragona. El 30, se celebren Sants Abdó i Senén (Sant Nin i Sant Non), patrons dels hortolans, que fan córrer l’aigua pels camins dels regs.

I evidentment es lliga amb l’aigua com un element de vida tot i que amb temps de sequera cal ser previnguts i no gastar-ne massa. Ja plourà!

A partir d’aquí l’estiu ens ofereix una gamma àmplia de festes, festetes i saraus diversos que ajuden a superar les calorades, que ens complementen el temps d’oci i ens conviden a passar que (ens permeten amb excuses interessants) allargar les estades a la fresca que amb les previsions de calor per l’estiu ens ajudarà a suportar-ho amb estoïcisme. Però també és interessant fer constar que les festes pròpies de l’estiu des de fa ja uns quants anys s’hi ha afegit un seguit de festivals de música començant pel veterà FIMPT, Vida, Tingladu, Nova Reagge... i altres de primera qualitat que ens ha situat o han posat un punt més en el carregat mapa de festivals del país i que donen una projecció cultural de la ciutat. I encara enguany hi ha una altre festa, el 23 de juliol, la de  la democràcia un cop més anem a votar, per dir-ho en aquell llenguatge del règim del 78 que encara alguns, cada cop menys, defensem i reivindiquem. Festa que potser acabarà en tragèdia -tant de bo el cos electoral no ho vulgui i ho eviti- segons quins siguin els resultats.

Ara, doncs,en aquestes dates Vilanova i la Geltrú es disposa a començar la llarga llista de celebracions festives del cicle estiuenc. Anem saltant de casella en casella com en el joc de l’oca, ara festa aquí, ara festa enllà i encara més enllà fins arribar a la marededéu de les Neus i amb repicó a la Geltrú...

L’estiu amb un calendari atapeït és el moment en que la transgressió d’aquells ritmes del treballs es faran més evidents, en que les nits massa curtes per alguns són més un espai de relació que de descans, que els dies es fan curts per la vida intensa que reclamen. És també doncs el moment de palesar el civisme col·lectiu, és el moment de pensar que l’esperit lúdic i és un esperit que està renyit amb actituds que puguin danyar la convivència. La festa com hem reivindicat tantes vegades és relació lúdica, amable, entre persones i en l’espai de la ciutat i és aquest el lema que ha de presidir-les. Si s’ha volgut i sempre ho hem defensat que val la pena identificar la festa amb la nostra ciutat pel que representa de pòsit cultural també hem d’estar a l’alçada del que això reclama que no és ni més ni menys que estar a l’alçada de representar i mantenir els valors que la festa representa que no són altres que els del civisme, la convivència, la inclusió cultural, la relació amable i cordial, la creativitat desbordada i sí, també la transgressió...

Aprofitem-ho que amb la velocitat (sensació compartida àmpliament) que ens passa el temps ja haurem d’anar pensant ja en els torrons.

Bon estiu a tothom. A gaudir amb rauxa, i si pot ser amb una mica de seny i molt civisme.