Corriol camanegre: balanç de les primeres postes a la platja de Ribes Roges

Durant quatre mesos, entre el març i el juliol de 2023, mitja dotzena de persones, coordinades per La Foixarda Vilanovina, han dedicat unes 400 hores a fer torns a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, per tal de poder fer un seguiment biològic el més exhaustiu i precís possible que permeti posar a disposició de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i del Dr. Vittorio Pedrocchi (doctor en biologia, especialista en flora i fauna i autor de múltiples estudis d'impacte i gestió ambiental), tota una sèrie de dades i observacions que permetin enriquir els informes ambientals que anualment elaboren sobre l’evolució de la població nidificant de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, espècie catalogada com a vulnerable al DECRET 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, així com per contribuir a que les administracions públiques prenguin les mesures oportunes per a la seva preservació.

Partim de l’experiència acumulada des de l’any 2020, primera campanya en que La Foixarda participa activament, i especialment la corresponent a les campanyes 2021 i 2022, en que l’entitat lidera i coordina la recollida de dades de seguiment biològic de l’espècie a la platja de Ribes Roges.

Hores i hores de caminar per la sorra, de cercar aquestes resilients criatures entre la vegetació dunar, de mirar d’identificar-ne el gènere i l’edat, de somriure i gaudir en detectar un nou niu o nous pollets a la platja, però també de patir en veure com algunes actuacions irresponsables posen en perill la seva supervivència.

Iniciem la campanya el 10 de febrer, quan detectem la primera femella de corriol a la platja. El dia 16 de febrer ja son 4 individus i el 24 de març arribem a comptar fins a 14 exemplars. 7 parelles. 2 menys que la campanya 2022.

Gràfic: evolució històrica del número de parelles reproductores de Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus) a Ribes Roges entre 2020 i 2023

A partir d’aquí, anem fent seguiment de les diverses parelles fins que el 26 de març, en el transcurs d’una passejada per la platja organitzada per l’entitat, trobem un ou aixafat a la zona de Pasífae. Donem avís immediat al servei de medi ambient de l’ajuntament i agents rurals.

A l’endemà detectem el primer niu de la temporada a pocs metres d’on vam trobar l’ou aixafat. Donem avís al servei de medi ambient i de forma gairebé immediata la cap del servei es presenta a la platja amb pals i corda. Ella mateixa i dues voluntàries de la Foixarda munten el primer dels tancats provisionals de protecció, que amplien els permanents ja existents al fons de platja, pels quals tant vam lluitar, tal i com s’explica a l’article publicat a Eix diari Protegim la nostra biodiversitat: torneu a posar els tancats a Ribes Roges.

El 29 de març, personal de l’ajuntament acaba de desplegar els tres grans tancats de protecció provisionals que nosaltres denominem, de nord a sud: central nord, central sud i Pasífae. Aquests tancats s’haurien d'haver instal·lat molt abans, com s’havia fet a la majoria de municipis i en campanyes anteriors, ja que no fer-ho condemna els primers nius a una destrucció segura si no es detecten a temps, com ens va passar enguany amb el primer ou aixafat que vam trobar.

El corriol camanegre fa una primera posta entre l'abril i el maig, i una segona durant el mes de juny, a la sorra de la platja.

Fa un niu molt senzill, un petit forat a la sorra d’entre 6 i 8 cm de diàmetre que de vegades camufla amb restes que recull, com petxines i petits residus plàstics.

A partir d’aquí, el voluntariat de la Foixarda detecta fins a 7 nius de primeres postes, dels quals un es perd i 6 arriben a eclosionar. Neixen 17 pollets, del quals es perden 4 i 13 esdevenen volanders.

Un èxit biològic sense paliatius: 1,86 volanders per niu, molt a prop de la campanya 2021, en que els números van ser espectaculars, i molt millor que la 2022.

La taula i la gràfica següents ens permeten veure en detall les dades evolutives de les darreres 4 campanyes:

Taula i gràfic: evolució històrica de les dades d’èxit reproductiu del Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus) a Ribes Roges entre 2020 i 2023

Cal esmentar, però, que dos dels juvenils volanders van desaparèixer entre el matí i la tada del 7 de juny per causes desconegudes, segurament per acció humana, ja que els vam observar al matí a la zona de platja propera a les dunes i a la tarda ja no hi eren. També havíem observat canalla perseguint-los amb caçapapallones. Un tercer volander va desaparèixer el 6 de juliol a la zona de la desembocadura, també entre el matí i la tarda.

Els pollets son nidífugs: no es queden al niu, com altres ocells, sinó que acostumen a desplaçar-se per la platja i s’alimenten autònomament. Després d’uns 30 dies més, aprenen a volar, però enguany hem observat que han tingut un desenvolupament més tardà, que potser és atribuïble a una menor disponibilitat d’aliment deguda a la sequera i a la reducció de vegetació a la platja. Això els ha fet més vulnerables, ja que han trigat més temps a poder volar.

Fent balanç, creiem que la feina coordinada del voluntariat de la Foixarda i el personal tècnic del servei de medi ambient de l’ajuntament de Vilanova ha estat positiva i sens dubte ha contribuït a l’èxit d’aquestes primeres postes. Caldrà seguir treballant per donar-li continuïtat a les segones postes, ja que a dia d’avui tenim diversos nius i pollets a la platja, i la campanya no s’acabarà fins a principis del mes de setembre.

Tenim molt marge de millora però en alguns aspectes.

Necessitem que la generalitat publiqui el Pla de conservació de l’espècie. D’acord amb el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022), cal elaborar i aprovar un pla de recuperació per a totes les espècies catalogades com a “en perill” i un pla de conservació per a les “vulnerables”, en el termini de tres i cinc anys des de la seva publicació, respectivament. Aquest document ha d’incloure les mesures més adequades per a la conservació de l’espècie a Catalunya. Esperem que el Servei de Fauna i Flora publiqui el pla el més aviat possible, ja que potser si no podria arribar massa tard.

A Vilanova sembla que tenim una bona campanya, però no oblidem que parlem d’una població de 14 adults i de moment 10 volanders supervivents, dels quals estadísticament només el 20%, 2 en aquest cas, arriben al primer any de vida. I ens arriben veus de platges properes que parlen de resultats no tan positius com els obtinguts a Ribes Roges. Cal un cens de la població del Delta de l’Ebre per tal de poder saber realment quina és la situació de l’espècie a Catalunya, ja que s’estima que acumula el 90% de les 500-1500 parelles reproductores estimades al nostre país. Però les darreres dades fiables al Delta de l’Ebre son del 2007.

Seguim valorant negativament la gestió que des de la regidoria d’espai públic es fa de la platja, així com la descoordinació existent entre els diversos departaments de l’ajuntament: necessitem minimitzar l’accés amb vehicles a la platja, que observem diàriament tot i el decret d’alcaldia vigent al respecte. Fins i tot maquinària pesant, com una garbelladora que en dues ocasions va posar en perill la niuada.

Cal que qualsevol actuació a la platja es dugui a terme amb criteri mediambiental i uns protocols de seguretat ben definits que garanteixin que no hi haurà cap impacte negatiu sobre l’espècie. Els primer dies de vida, davant de qualsevol perill, els pollets resten immòbils, confiant en el seu plomatge críptic. Molts moren a les platges aixafats pels vehicles que hi circulen.

També cal fer efectiva la prohibició de fer-hi servir pirotècnia. Massa sovint hem trobat restes a la platja que indiquen que no s’està complint. Cal també tenir cura de la vegetació dunar, destruida en moltes zones per fer “neteja”. Incomprensible, ja que com bé sabem protegeix la platja front de temporals i la gradual pujada del nivell del mar.

Respecte a la restricció d'accés amb gossos a la platja, una immensa majoria de la població la respecta quan se li explica el motiu. Calen però, al nostre entendre, plafons informatius sobre la presència del corriol a la platja i el perquè de les restriccions, no únicament cartells prohibitius. També la presència permanent de personal informador a la platja durant tota la temporada de nidificació.

Però sobretot el que més positivament valorem és observar com cada cop més gent s’interessa pel corriol i per la resta d’espècies que viuen a les nostres platges. Entre març i juliol, el nostre voluntariat ha observat 64 espècies d’ocells diferents a Ribes roges, i cada cop es veuen més prismàtics i més càmeres de gent inquieta que gaudeix de l’observació de tota aquesta valuosa i propera biodiversitat.

Nosaltres seguirem treballant per contribuir a divulgar i preservar la biodiversitat que ens envolta, no només pel corriol i per la fauna i la flora, també i molt especialment perquè la nostra espècie pugui continuar habitant un meravellós planeta que tan irresponsablement estem destruint.